Passats per aigua

30 Abril, 2007 18:43
Publicat per aladern, general

Anava a fer un post amb la crònica de l’excursió d’ahir, que va ser realment èpica, per la pluja incessant que ens va acompanyar durant tot el matí. Ja tenia seleccionades un grapat de fotografies de les cent i pico que vaig fer, prèviament reduïdes per tal de que “pesin” menys i no ocupin tant espai al servidor del blog. Però finalment ha ocorregut l’inevitable, el que sabia que un dia o altre havia de passar, aquell maleït missatge quan “puges” les fotos: “Has excedit l’espai disponible. Esborra arxius”. Doncs no. No penso esborrar cap arxiu de cap post anterior. Quedarien mutilats, esgarrats, desvirtuats, i no em dóna la gana, encara que ningú no se’ls hagi de mirar mai més. Són els meus posts i m’agraden tal com estan. Bons o dolents, excel·lents o penosos, els he parit d’aquesta manera i així es quedaran. Em queda per fer un últim intent; em queda enviar un correu als responsables del servidor (Tinet) per si ells em poden oferir alguna solució i continuar publicant igual que fins ara. Naturalment que puc publicar sense imatges! Però no fóra el mateix. Sense imatges em sentiria limitat, d’alguna manera emmanillat, com si diguéssim. Ja sabem que una imatge val més que mil paraules. També puc plegar, emigrar a Blogger... ja veurem el que faig.

Poques excursions recordo que ens caigués tanta aigua al damunt com la d’ahir al matí. Però en acabar, no vaig sentir que ningú se’n penedís d’haver caminat durant cinc hores sota aquell temps inclement. Vam sortir de Reus a les set de matí i el dia era d’allò més amenaçador; tot feia pensar que s’estava congriant un temporal d’aigua. Poc abans d’arribar a Capçanes, a dos quarts de vuit, ja va arrencar a ploure i no va parar ni un moment fins que no vam ser al nostre punt d’arribada: l’ermita de Santa Marina, a Pratdip. Allí ens va recollir l’autocar, xops i glaçats, per dur-nos fins a Cambrils, a una finca a ran de mar on teníem previst fer un dinar plegats. A l’arribada a Cambrils va escampar i encara vam poder gaudir d’estones de sol, a banda d’un excel·lent arròs caldós per a més de seixanta persones que ens havia preparat el senyor Eusèbio (el nostre cuiner particular) amb l’ajut inestimable d’uns quants voluntaris. Quatre peroles monumentals que ens van retornar a la vida. I el que és més important: la germanor i l’alegria que va regnar durant tot el dia, fins i tot caminant sota l’aigua per aquells móns de déu!
Sense poder oferir-vos imatges, no em vaga d’explicar res més. Ja veurem si es pot resoldre la qüestió dels arxius. Sinó, qui sap on ens trobarem.

Ah, i una cosa que em va agradar molt és descobrir que l’Ajuntament de Cambrils hagi fet un reconeixement públic a aquest modest blog. S’agraeix el detall! :P

12 Comentaris | 0 RetroenllaçOs