Fira encesa

17 Juny, 2006 09:08
Publicat per aladern, de versos i rimes

M’han dit que avui he de reflexionar. Reflexiono, doncs, ara que s’han apagat les llums del circ. Els clowns reposen la borratxera; recuperen forces per demà continuar la seva inacabable funció. La multitud es dispersa, torna a la feina, la feixuga feina de fer girar la roda. La representació es disgrega, havent complert l’objectiu d’haver encantat la concurrència. Tornem als nostres cataus, encetem mudes converses davant el televisor, creient que governem el comandament a distància. Quina mandra em fan els que comanden el comandament. Quina mandra els Raigs catòdics, TFTs i Plasmes que em vampiritzen la intimitat. Per quan el partit que reivindiqui les restriccions elèctriques? Per quan tornar a sortir al carrer i veure que també es viu a l’aire lliure? Agafaré qualsevol llibre de Salvador Espriu, ell que escrivia creient que hom encara sap pensar. Sí, Espriu, aquell poeta que tots hem oblidat. No cal que patiu, que no penso empantanar-me en aquells versos gastats que diuen que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. No ho faré, perquè no vull que penseu que em distrec amb la fira dels claudicants. M’estimo més un versos més senzills, avui que m’han dit que he de reflexionar, com ara Fira encesa.

Multitud. Brills, corrua
de lletjors atrapades
en el vesc de rialles
que miralls multipliquen.

Fira encesa. Després
quan es para la roda,
a poc a poc s’apaguen,
un a un, llumets tristos.

16 Comentaris | 0 RetroenllaçOs