4 .- / -- 4 – 10 – 08 --CAFÈ I COPA .- Això de la col d’ahir al politiquet li va semblar, sent veritat, i ben justificat per les actores i concurrència un record Guinnes o similar, al menys aquí al poble ningú ho havia declarat i constàncies com aquesta es fan sentir per tots els racons, cantons, places i carrers fins la sacietat. O sigui que podem donar com a primer del grup de les cols enormes al Quimet. Ell estarà content i nosaltres també.
Sempre en els horts, si vols trobar caragols per fer-ne una menjada, mira per davall de les fulles de col, ensiam, etc., per que son llocs que a l’ombra o amagats a les fulles, amb la frescor del lloc eixos animalons de closca tan soborós i fan la seva vida. Una reflexió sobre eixa qüestió li he pispat al escriptor el politiquet. Devia fer-se la consideració que parlava amb algú. Llegiu:
...la meva dona quan vol fer caragols ho fa com amb la granota, amb aigua freda i el caragol es queda admirablement pel escuradents, ella sap que de l’altra manera fracassaria. A nosaltres, a tots, també ens posen amb aigua freda, si ens posessin amb aigua calenta es jugarien el dot, ja que tots moriríem en l’intent.
Ara tots som útils demostrant la nostra inutilitat i per això amb l’aigua freda ens fan fer el que volen, creen la situació a poc a poc i calentejant l’aigua gradualment, superen la feina. Aquí, l’astúcia del que posa aigua i foc no és saviesa si no intel·ligència.
Com que ho tenen tot, l’olla, l’aigua, el foc i a nosaltres que som el caragol.... s’ho passen pipa i nosaltres com imbecilets... Llegeix avui i cada dia, diaris i revistes, escolta ràdios i teles i veuràs com van posant l’aigua, encenen el foc davall de la perola i ja està.
Allí ens donen les lliçons exactes per fer el que volen fer amb nosaltres, creients infatigables de les consignes dels dirigents que no s’esbarren per nosaltres, no, ens lliguen pel morro i com someretes i ruquets a la feina i a creure quant diuen, com ho diuen... per que ho diuen. Com pot ser? Per profit propi, i res més. Qui sap si un dia el babau se les empesca per fotre al intel·ligent... i se’n surt del galimaties i destrona als entronitzats amb els vots nostres. Una pena...Jo soc el babau com molts, ells de moment son els intel·ligents....
Ara, fes-te gran i procura agafar olla, aigua, foc i caragols per que els caragols si alguns caragols et proclamen, tu a la teva feina... Per si no ho saps, vull dir-te un secret, secret que el sap tothom que el sap, si en menges per san Joan tens calerons tot l’any, que en quelcom hem de creure encara que ens ho passem per davall cama, però al menys tenim el gust de menjar caragols que tal com els fa la mestressa son boníiisiimmmsss. bona nit.
Ell és com la sal que es nota si en falta. Sempre amb ironia i amb la destresa de dir i no dir.
