RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. Sant Jordi-

23 Abril, 2008 17:14
Publicat per anforsa, General

Foto del autor del bloc. Composició: fons de roses, libre del pare, UN MENSAJE i llibre de la mare HISTÔRIA DE CAL VINYES. Escrits per ells, el primer editat l'any 1933, l'altre escrit als 93 anys i editat per el meu fill Josep Anton.

DOS LLIBRES -- PARE I MARE

DEL SEU FILL ANTONI . 19 - 04 -2008

-----------------------

DORMIU EN EIX LLIT DE PÈTALS DE ROSA

QUE SON CARN NOBLE DE FILLS, NETS, BESNETS

AMB ELLS ESDEVINDRÀ LA PAU FORMOSA

I L'AMOR QUE VOLGUEREU PELS CONREUS.

DORMIN EN NOSALTRES VOSTRES LLIBRES

PER ENCORATJAR-NOS SEMPRE LA LLUR FE,

VOSTRA PRÈDICA DE PERSONES LLIURES

CALI EN EL COR SUPREM DE L'UNIVERS.

CALDRAN DIES DE GLÒRIA I ALEGRIA

QUAN S'HAGI ACONSEGUIT EL NOU CONSENS:

PAU, AMOR LLIBERTAT SENSE FALSIA,

SÀVIA NOVA QUE VOLGUÉREU AMB ANHEL.

QUAN S'ESCAMPI PEL MON L'OLOR DE ROSES

ARRAMBLANT LA BRUTÌCIA VIVENT,

NAIXERA D'ENTRE EL PEDRAM I LES BROSSES

EL ROMANÍ QUE L'ABELLA EN FA MEL.

ALESHORE,S LES BOQUES QUE  EREN GANA

SACIARAN VENTRES DE NEÒFITS SERS,

NOVA GENERACIÓ OMPLIRÀ LA PLANA:

EL SER HUMÀ RETRÀ INTEL·LIGENT.

Foto escaneix de Dos llibres - Pare. Mare.Escrit pel fill el`poema que acompanya.

NOTA.- NO HE POGUT COL·LOCAR L'ESCANEJAT DE LA POESIA TAL COM HAURIA VOLGUT. FRACASANT SE'N DEPREN. A VEURE SI A LA PRÒXIMA.

---------------------------------------------

EN EIX DIA DE SANT JORDI HE VOLGUT PENJAR AQUÍ AQUEST RECORD VIU DELS MEUS PARES, ELS SEUS LLIBRES. UN, EL PARE L'ESCRIGUÈ L'ANY 33 I EL PUBLICÀ.- "UN MENSAJE" ESTÀ EN CASTELLÀ, PERÒ EL VOLIA EDITAR TAMBÉ EN CATALÀ I NO VA PODER, MORÍ L'ANY 1934.- LA MEVA MARE VA ESCRIURE "HISTÒRIES DE CAL VINYES" ALS 93 ANYS, SI ALS 93 ANYS I EN FEU DOS COPIES CALIGRÀFIQUES. DESPRÈS ALS DEU ANYS DE LA SEVA MORT, -ELLA ENS DEIXÀ AQUÍ A LA TERRA ALS 97 ANYS AMB UNA CLARIVIDÈNCIA ENVEJABLE FINS L'ÚLTIM SOSPIR - EL SEU NET EL VA EDITAR PER LA FAMILIA.

----------------------------------------

PER SANT JORDI LLIBRE I ROSA.

            --Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 13 – 4 - 07

 

Una llegenda preciosa

celebrem els catalans:

Doncell per noia formosa

matava un cruel drac.

........................................

La princesa del castell

filla és de monarca o rei.

...................................

 

Un drac que son cau és cova

que vol carn, si no la roba,

exigeix gran sacrifici

en son sagnant desfici.

Gent del tot atemorida

per salvar-ne pròpia vida

cedeixen al cruel drac

la princesa beneïda

per poder-se alliberar.

Arraulida està la noia

davant el drac, - fràgil toia -

i espantada per de més...

Un doncell d’espasa i daga

el seu coratge no amaga

i s’enfronta a l’animal.

Després de lluita ferotge

a son ventre daga allotja

propiciant bassal de sang.

La princesa n’és salvada

de ser-ne sacrificada

en trist holocaust sagnant.

i el doncell rep recompensa...,

la princesa en ell sols pensa:

L’Amor en ells ha triomfat.

            --------------

El llibre conta llegenda.

Dels catalans n’és prebenda

que imaginari ha escrit

i la sang del drac exposa

l’olor suau de fèrtil rosa

que en floreix el mes d’abril.

            ------------------

Avui, un llibre compreu-ne.

Una rosa regaleu-ne.

Cultura i Amor units.

------------------------------------

SENYOR,  SENYOR ...
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 5 -4 - 08

Senyor, Senyor...,

Quan pugin les mosques de bon matí

a obrir-ne les cortines de ta cambra.

Quan encenguin el fort llumí

que tot el terral neguitós clama.

Quan s’estripi  el vel transparent, fi

que es com un mar blau que empara.

Quan  la lluminària tota sigui aquí...,

pregunta a les mosques si el coixí

de la terra és amb bonança,

i et diran que per qui baix

toquen tots el contrabaix

que omple d’horror greixós l’ànima.

Que els humans, els teus germans,

arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.

Si no t’ho diuen to dic jo

que ho pateixo cada jorn

nit, matí, dia, tarda i vesprada.

 

Senyor, Senyor...

Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,

servint-te amb patena d’or la bresca

- romerosa mel i cera fina  - lluint

per que ta boca es clogui en sa menja.

Quan la taula allotgi copa i  suau vi

que junt amb mel i pa  fins l’àngel vell mastega.

Quan havent dinat vagis al llit

no dormis migdiada, tingues delera,

guaita al balcó que mira lluny del dit

posa en marxa ta infinita ciència

i baixa o envia l’arcàngel del teu crit

i parla serena...

i mana i ordres promou i seré condemna

Que ningú treballa per Tu,

Ni un de sol fa sa feina.

Tothom el profit  a rebost seu s’endu

i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...

S’han tornat endurits, càustics, bruts,

no sembren blat, panís i cap d’ells rega

la flor i dallen la poncella,

perverteixen als menuts

o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.

 

Senyor, Senyor...

Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats

dels taps que clouen els petits forats

que la llum donen les estrelles

i escampin llengües de celístia d’elles...

Quan arribin terra cobrin mantell blanc daurat

besant el desig de Tu a tes meravelles...

Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar

que no embraveixi i que cridi a rebat

per que tothom busqui perdó d’ulls i celles...

L’aigua dels rius d’amor s’ha assecat.

no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.

El llauraor ressec, terròs i estivat,

i el foc immoral arrasa els termes.

Tingueu pietat en la nit,

que s’escoli eix infinit,

que retorni la Pau a les eres

i que la voluntat ompli les llars

de llibres d’indulgències de vostres creences

i tot sigui com abans d’eixes tempestes

i que fe, esperança i caritat

regressin  a poblar eixes terres.

            ----------------------

  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , , ,