Dilluns, Març 29, 2010

Dia de la poesia

Un moment del recital

Bona tarda Bloc,

Aquí un parell de fotos del recital poètic que va fer el Francesc Valls- Calçada a la Biblioteca Publica de Tarragona amb motiu del Dia Internacional de la poesia, va ser un recital molt càlid i màgic per l’ambient que es va crear... uns moments molt especials amb els poemes i la música del Conrad Setó

De Nissaga dels Ningú, 2004.

Apamo les escales i els murs
D’aquesta presó tan meva
Condemnat a viure a l’interior
De l’home torturat
Com una ombra viatgera
D’embriaguesa perpètua.
Sospeso l’ormeig feixuc
De l’existència
Estimo la vida i beso la mort
Treno les cordes de la passió
Aparello llances i escuts
Senyeres i proclames
Cadenes i amors
Quan em sento vençut
Suplico clemència al summe sacerdot.
Camí als cadafals
Trepitjo el balb suc dels pètals
Ai! Aquelles roses vermelles
La cendrosa melangia dels anys.
Per un bri de pau
Somnio babilònics horitzons
De lascívia i joventut
L’aire límpid
Diumenges plens de cavalls
De galops i de pols
Les pomes transparents del capvespre
La llibertat.

Francesc Valls-Calçada



Dimecres, Març 24, 2010

Woody i la Rosa

Hola Bloc,

Només dos petits apunts per recordatori:

“La veïna i altres animals domèstics”, llibre de relats de la Rosa Pagès, original i m’agrada’t la manera que te d’explicar, a més en fa gràcia perquè es una persona “propera”, m’agrada molt saber “coses” de la gent que conec.

“Desmuntat Woody Allen”, aquest no el conec personalment encara que m’agradaria però de llegir-lo i de veure les seves pelis es com si fos un oncle que tingués allà a les Ameriques, es un llibre de frases celebres d’ell que et fan posar de bon humor i arrenquen somriures: “De petit vaig voler tenir un gos, però els meus pares eren pobres i només en van poder comprar-me una formiga.” (Días de radio).



Diumenge, Març 21, 2010

Avui per dinar rotllets de p.........

Bon dia Bloc,

Doncs si, crec que avui dia mundial de la poesia, res millor que un menú poètic, no trobes ?



Dijous, Març 18, 2010

ragtime

Bona nit Bloc,

Aquest llibre de E.L. Doctorow, es la proposta de lectura d’aquest mes del Club de la Biblioteca... ja l’he acabat i em sap greu doncs m’ho passava molt be mentre el llegia, per mi ha tingut quelcom de màgia, primer perquè l’acció passa a Nova York (encara que sigui el N.Y. de primers del segle XX) ciutat que adoro, una d’aquelles coses que podrien ser un “moment estel•lar” de la meva vida ha estat passejar-me per Manhattan, doncs be, la història m’agrada’t molt perquè també hi surten persones reals que en aquells moments vivien allí com es ara, J.P.Morgan, Henry Ford, Harry Houdini, Evelyn Nesbit, Stanford White, Harry K. Thaw, Emma Goldman, persones que per si soles ja son una novel•la, els personatges de ficció son realment esplèndids, i la trama molt vibrant i original.

“Coalhouse Walker Jr. Va tornar a girar-se cap el piano.”The Maple Leaf”, composta pel genial Scott Joplin. L’aire es va omplir del rag més famós de tots. El pianista seia ben dret davant del teclat amb les mans llargues i fosques”

Hi ha moments al llibre d’unes descripcions d’una gran bellesa i molt espectaculars com es ara el funeral de la Sara diu que “es va celebrar a Harlem. El taüt era de bronze. El cotxe funerari era un Pierce-Arrow Opera Coach... la part superior de la carrosseria estava ribetejada de llautó i recoberta de flors. Un crespó negre voleiava des de cadascun dels quatre extrems. Una comitiva de limusines va portar els assistents cap al cementiri...quan tothom va ser dins dels cotxes, es va sentir un gran bullici: pel carrer pujava, per ocupar el seu lloc, un òmnibus sense sostre amb una banda de cinc músics amb esmòquings que feien sonar els seus instruments de vent. El cementiri era a Brooklyn. La banda va tocar balades fúnebres pels carrers silenciosos de Harlem i durant tot rl recorregut pel bell mig de la ciutat. El seguici avançava a poc a poc. Els nens corrien al seu darrere i la gent de les voreres s’aturava a veure’l passar. La banda tocava i els cotxes anaven creuant, lentament, el pont de Brooklyn, que s’eleva sobre l’East River. Els passatgers dels tramvies que anaven pels carrils exteriors del pont es posaven drets per veure aquella desfilada impressionant. El sol brillava. Un estol de gavines va emprendre el vol des de l’aigua. Van planar entre els cables que sostenien el pont i es van parar en filera damunt la barana, mentre l’últim cotxe de la comitiva s’allunyava.”

Escarbant només una miqueta per la xarxa es troben un munt de referències, la casa-museu de J.P.Morgan que surt a la novel•la, la música del Scott, fotos i biografies, ect.

Una cosa curiosa o tafanera que m’han explicat, diu que aquest llibre es el que estava llegint el President Obama quan va sortit elegit.



Dilluns, Març 15, 2010

L’amenaça de Ikea

Bona nit Bloc,

He rebut un comunicat del Albert (un bon amic meu) que diu “nostresenyorensagaficonfessats doncs Ikea amenaça en vendre cotxes...

Bona sort !!!

Ah! Això sí porta la clau inglesa per el muntatge.



Dilluns, Març 08, 2010

Fallingdown

Bona nit Bloc,

Fa uns dies em vaig trobar per casualitat amb el Marcel Pey un artista extraordinari i una persona encantadora i vam anar un petit temps plegats parlant de coses rutinàries... al arribar a casa em va agafar ganes de rellegir alguns dels seus poemes (una de les seves vessants com artista) i m’endinso en el seu mon inquietant que se que existeix però que em fa por explorar.

Windswept

Segles enrera
quan l’horror no bastava
tota la por del món
tot el dolor del present
es tancà sota els seus ulls
Ara
sota les torres del segle XX
l’infern ha acomplert la seva paraula
La nit roja/L’abisme negre
La màscara és la firma
l’espasa, l’emperadriu.

Fallingdown- Marcel Pey