Aquests dies estic llegint al Antonio Gala en aquest llibre autobiogràfic, es interessant, amè i explica molt, molt, la seva vida, crec que no es deixa quasi res, amics, amors, viatges, llibres, premis, etc. de vegades però l’he trobat una mica pedant i també una miqueta cursilon quan fa servir diminutius i en segons quins moments dona la sensació de nen mimat. El domini de la llengua es impressionant i al llegir no se perquè però sento la seva veu amb el seu accent andalús dins el cap.