Divendres, Febrer 29, 2008

Barcelona

undefined

Jaka, com va tot?

Doncs mira anant i venint de Barcelona

Ondia! Com jo,

Ah, si? Doncs que t’has canviat de pradu ?

No dona, el que passa es que m’han sortit afers per allí, com pots veure m’ha quedat Barcelona a la pell... he, he,

OH si !!! que xulo!!!

Què, quedem aquest cap de setmana per anar por “ai” ?

Vale, Katerina, !!!

Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu



Diumenge, Febrer 24, 2008

Un dia inoblidable.

undefined

Diumenge de llimones d’or, calçots, i gent fantàstica... un dia inoblidable.

undefined

Llimoner centenari.



Divendres, Febrer 22, 2008

El Virrei !!!

undefined

Bona nit Bloc,

Mira, aquí el tenim tot cofoi a Manuel Amat i Junyent, virrei del Perú, un altre dels catalans de vida desmesurada a ultramar. He quedat bastant astorada amb les aventures d’aquest “bon” home al Perú, no se com allí hi va quedar res de valor desprès del espoli que hi va dur a cap, clar que es va fer el Palau a Barcelona i no se quantes coses mes...ja podia ja, robant, extorsionant i fen tota classe de “triquiñuelas” en fi tot el que tenia valia un “Potosí” i mai mes ben dit.

El virrei Amat, es un altra dels passatgers a Amèrica del llibre del Héctor Oliva que es una delícia de lectura. També es una Plaça de Barcelona, una estació del Metro... =;D



Dimecres, Febrer 20, 2008

Tarragona 2016 arriba a les cent mil visites !!!

undefined

Avui he rebut un correu dels superblogueros Cèsar Llamborda i Pere Tarter on diuen que el seu bloc Tarragona 2016 està a punt d'assolir les cent mil visites i no m'estranya doncs es un bloc on la temàtica no ha decaigut ni un dia i que te la rara virtut de que amb tota la gràcia i elegància del mon posen el dit a la “llaga” als molts defectes de la nostra estimada Ciutat, trobo que es un gran mèrit. Des d’aquí la meva mes sincera felicitació !!!

També adjunten aquesta foto on es “veuen” el Cèsar i el Pere... buenu... estic molt intrigada ja fa temps de qui deuen ser aquestos dos personatges misteriosos, clar ni Pere, ni Cèsar... quan donaran la cara? S'atreviran alguna vegada? Un d’ells em sembla que ja se qui es, i ara fa uns moments he vist un llumeta de qui pot ser l’altre. Hi ha algun bloc de per aquí que ho sàpiga ? Intringulis o xafarderia ?

Be, potser un dia els coneixeré personalment... Felicitats !!!



Dimecres, Febrer 13, 2008

Passatges a Amèrica

undefined

La vida desmesurada de cinc catalans a ultramar

Unes vides apassionants son les que ens relata Héctor Oliva en aquest llibre, primer tenim als Bacardí, els del rom, tots els seus avatars a Cuba investigats de primera ma amb les seves “relacions” amb Fidel, la seva guerra des de Miami, ara a banda el que m’ha tocat mes, es el tema de la esclavitud, si que es un tema que “ja se sap” però aquí en aquesta història crec que m’he donat compte d’una realitat mes enllà de “La cabaña del tio Tom” o “De lo que el viento se llevo” en fi barbaritats que en un moment van ser coses normals.

Un altre català desmesurat va ser Fèlix Cardona “ l’indi de l’Orinoco...

El que no entenc es que una persona que està considerada una eminència mundial, aquí a Catalunya quasi no surti per enlloc, per exemple Rússia o Anglaterra li dediquen en les seves enciclopèdies espais molt generosos, aquí segons diu l’autor s’ha limitat a un petit paràgraf i donar-li el seu nom a una placeta (que fa olor de pipi) a Malgrat que es on va néixer.

El capítol dedicat a Fèlix Cardona a banda d’explicar totes les seves aventures per arribar a les fonts del Orinoco i descobrir el famós “salt del Àngel” també ens endinsa a un altre esclavitud, la collita del cautxú, el or apegalós que va moure el mon durant molt de temps.

Una cosa que m’ha xocat molt es la descripció d’un dels perills que es pot trobar a la jungla, es un peixet minúscul anomenat “canero” que te unes dentetes i que si s’introdueix en el cos humà per qualsevol orifici, com l’anus o el nas, abans d’una hora destrossa a mossegades l'estómac, els budells i tot el que es troba al davant. I tanta por que ens fan els taurons !!!

Be ho deixem Bloc? Ja acabaré d’explicar-te les aventures d’aquestos catalans desmesurats...



Dissabte, Febrer 09, 2008

art emergent

undefined

Bona tarda Bloc,

He anat a la presentació del treball fotogràfic de la Cecília Vendrell, la seva proposta basada en la família, (ella el titula “els meus” ) m’agrada’t molt, el “àlbum familiar” que ella presenta no es gens convencional, les instantànies si be algunes son preparades, no son les de sempre, davant d’un paisatge, el dinar d’aniversari, etc. sinó que reflecteixen aquells moments quotidians i repetitius que tots fem cada dia, i es que si ho pesem be les fotos que ens fem moltes vegades no tenen res a veure amb la nostra vida del dia a dia.

Clar les fotos que no ens agraden crec que realment son les que expressen la veritat.

Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de Tarragona.

Del 7 al 29 de febrer de 2008



Dijous, Febrer 07, 2008

Ei, jaka !!!

undefined

Ei, jaka !!!

Carai, que be que et veig aquí al pradu

Ai, si, estic descansant, fa tant bon temps...avui no tinc ganes de fer res. I tu que fas jaka ?

Realment no se per on començar, tinc tanta oferta, que no em decideixo i “l’urgent “ no em deix fer “l’important”, però be, que es l’important?

Ai, vols dir que no t’enredes?

Potser si, una mica, tinc les neurones esvalotades, em sembla que m'hem vaig a escampar la boira.

Em passes a veure?

Ok !!!



Dimarts, Febrer 05, 2008

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com), és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.

Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.

Aquest és el fragment que em correspon:

52. Quan es troba en ple centre del desesper, creu sentir, enmig d’uns cops que espanten, les passes lentes de Déu, o només el so d’uns porticons colpejats pel vent.