Dissabte, Febrer 24, 2007

Un poema per una tarda de dissabte...

O per qualsevol moment.

No sabia com dir-t’ho, i per això et llegia
els versos d’un mestre del verb d’un nom
que se m’escapa:
“Els mots, en veritat,
no són sols per entendre’ns, pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que, transparents, oculten”
No sabia com explicar-me, i potser no calia,
quan en mirar-te als ulls vaig veure aquella gota
d’humitat que queia i que et badava el rostre.

El jardí de l'edèn
(vint-i-quatre pomes d’amor)
Ramon Aladern