El dictador ha marxat. Avui és un dia de joia per a la humanitat, si més no, per als que creiem en la democràcia, malgrat els seus dèficits. Els egipcis han fet un primer pas important, importantíssim. Estic content per ells i pel món àrab en general. Tenen ara una oportunitat de desenvolupament democràtic com mai no han tingut.
Vull dir, però una cosa. Va dirigida al món occidental, un món occidental que es creu el rei del mambú i que ha conviscut amigablement amb el dictador caigut perquè els interessava. Els interessava més el profit propi que no pas el benestar del poble egipci. El que ara no pot fer occident, sigui qui sigui, és voler tutelar el desenvolupament polític egipci. El nostre món hipòcrata no ha de voler treure profit del nou escenari que s'obre a Egipte. Deixem-los en pau i si ens necessiten, ja ens ho diran, ja ens ho demanaran. Estic content. Una nova generació d'egipcis han estat capaços d'encomanar tot un país dels seus anhels. M'hi sento unit. Tant de bo que el camí que enceten avui culmini amb èxit per a ells. Jo ho celebro i ho celebraré. El procés serà llarg, no els empenyem, la revolució és seva i de ningú més. Molta sort per a ells.
Aquests dies de revolta a la plaça Tahrir d'El Caire m'han fet pensar en les similituds i les diferències entre els egipcis i els catalans. No em refereixo a l'aspecte cultural, sinó a la disponibilitat d'uns i altres per a lluitar per a la seva plena llibertat, pels seus objectius polítics. L'aspecte característic de la mobilització cairota és que està protagonitzada pels ciutadans. Un aspecte que podem comparar per analogia a la presa del Passeig de Gràcia el 10 de juliol de 2010 per part de centenars de milers de catalans. En un cas i l'altre, el protagonisme va correspondre a la ciutadania. Hi ha, però, una diferència clara. Els ciutadans egipcis mantenen la lluita, els ciutadans catalans vam ser una bufarada enmig del mes de juliol de l'any passat. Aquesta és una diferència clau. I aquesta diferència farà que els resultats d'una movilització i altra siguin ben diferents. La catalana no va tenir cap mena de repercussió, simplement va servir per sortir a tots els mitjans del món, però allà es va acabar. La revolta egípcia sí que tindrà una repercussió per al seu país i per a la seva ciutadania. Els ciutadans catalans vam claudicar a partir del vespre del mateix dia 10, els egipcis porten dies mantenint la revolta. És una diferència clau que farà variar el resultat final. (Segueix)
