M'ha fet molta gràcia poder llegir les declaracions d'aquest alemany amb cognom aristocràtic i que representa la Cambra de Comerç alemanya a Espanya. Aquest senyor ens diu que els directius que podrien venir a Catalunya s'espanten davant la possibilitat que els seus fills hagin d'estudiar en català. Clar, clar, és que els catalans tenim el mal costum de voler usar el nostre idioma a casa nostra i això aquest senyor no ho entén. Si un directiu s'espanta, no deu ser massa bon directiu, per mi són dos conceptes contraposats. Un bon directiu no s'hauria d'espantar de res. I si parlem de qüestions lingüístiques, encara menys. Se suposa que un bon directiu acostuma a ser políglota, o sigui que valora el fet de poder conèixer i usar diverses llengües. Llavors, no entenc què coi pot espantar a un directiu si els seus fills aprenen una llengua més que poden sumar al seu bagatge personal i al seu futur professional. (Segueix)