Després de la desfeta electoral d'algunes formacions polítiques a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, algunes formacions nacionals han començat a llençar missatges d'acostament de cara a les properes eleccions municipals. Vaig escriure sobre aquest tema ja fa alguns mesos i vaig fer algunes propostes al respecte. Per tant, ningú podrà dir que sóc dels que m'hi apunto al darrer moment. Sóc dels que preveia uns resultats com els que s'han donat a les eleccions nacionals del passat novembre. Per això m'anticipava en algunes propostes. Ara sembla que la necessitat obliga. No sóc, però, gaire optimista. Les maquinàries dels partits, tendents sempre a mirar-se el melic, més que a pensar en el que més convé al país, frustraran més d'una operació d'aquest tipus. Serà, des del meu punt de vista, un altre suïcidi de curta volada. (Segueix)
Jo no sé si algú s'acaba de creure les acusacions de caire sexual de la justícia sueca contra el senyor Assange. Jo no sé què hi ha de cert en tot aquest afer, però no seria sincer si no digués que tot plegat fa pudor de socarrim. El món està ple de coincidències, però aquesta coincidència acusatòria amb l'aparició dels documents secrets de les ambaixades nord-americanes, és molta coincidència. (Segueix)
Passades gairebé dues setmanes de les eleccions al Parlament de Catalunya, el senyor Carod-Rovira s'ha decidit a parlar. Ahir a RAC 1 i avui al diari ARA. Hi havia certa expectació per saber què deia en Carod dels resultats de les passades eleccions. Els partits del govern s'han esfondrat i el ERC, el seu partit, també. Per tant, la patacada ha estat doble. Per tant una doble frustració. El govern no ha sabut rendibitlitzar la seva obra de govern i ERC no ha trobat arguments convincents davant l'electorat per a defensar la seva estratègia en renovar la segona edició d'un govern de coalició de tres partits. En la meva opinió, el discurs del vicepresident en funció de la Generalitat de Catalunya té un error d'origen. Carod no accepta cap mena de responsabilitat en els resultats electorals. És suficient no haver anat a les llistes per rebutjar qualsevol responsabilitat? De debò creu que tot és fruit d'una mala campanya? De debò no creu que els mals vénen de més lluny? A mi em costa de creure. El fet, però, és que el vicepresident sembla rentar-se les mans del fracàs electoral. Jo penso que no és la realitat. (Segueix)
El president del govern espanyol torna a fer un dels seus estirabots. Saltant com un saltimbanqui, ara surt amb la privatització dels aeroports del Prat i de Barajas. És qüestió de no deixar-nos enganyar, com sovint ens deixem enganyar per les aparences. Diu que privatitzarà el 49% del capital dels aeroports esmentats reservant, això sí, el comandament per al govern espanyol. Ras i curt. (Segueix)
El dia després de les eleccions al Parlament de Catalunya ens assabentem que el Tribunal Constitucional ha acceptat tramitar el recurs del PP contra la decisió de prohibir les curses de braus a Catalunya. El TC ha esperat a que passessin les eleccions catalanes per comunicar aquesta decisió, suposo que conscientment. A mi no m'estranya aquesta acceptació del recurs, el que em sorprèn és l'argument principal que sustenta el recurs. Simplificant, diríem que el PP diu que el Parlament de Catalunya, ells diuen les Comunitats Autònomes, no tenen competència per prohibir una activitat econòmica. Ostres, en un món com el d'avui en el qual qualsevol activitat té una traducció econòmica em sembla un argument molt dèbil o per contraposició podria que molt fort. (Segueix)
