El bloc d'en Climent

Han passat les eleccions al parlament nacional. Vull fer una breu pinzellada a alguns dels resultats i a alguns dels símptomes que em sembla endevinar en aquests resultats. D'entrada , caldria deir que tota anàlisi postelectoral corre el risc de ser esbiaixat. Intentaré en l'espai més reduït possible dir tot el que em sembla rellevant dels resultats. (Segueix)

Passen els mesos i no sembla que els brots que se'ns insinuen tinguin prou força per a brostar. Dic brots, sense l'adjectiu verd, perquè els brots acostumen a ser verds. Per tant, l'adjectiu no aporta cap novetat al que ja expressa el substantiu. Les grans empreses tornen a guanyar diners a dojo, però els problemes financers continuen i els ciutadans europeus seguim finançant i afiançant models i bancs que més ens valdria que s'enfonsessin. En el pla social les coses no sembla que millorin, més aviat el contrari. Les crisis ens assoten arreu i per tot. Sempre es diu que de les crisis sempre se'n poden extreure lliçons positives, que són una oportunitat per al creixement, ja sigui personal, ja sigui col·lectiu. La realitat actual no convida a l'esperança. Des del meu punt de vista, el més greu de l'actual crisi no és la multiplicitat d'efectes negatius pels quals ens fa passar en aquests moments, sinó més aviat la incapacitat que la nostra societat demostra per a extreure'n les lliçons adequades per a superar-la. Com que cada dia els mitjans i els representants polítics en parlen, sembla que alguna cosa s'estigui movent, però és un miratge. L'objectiu és que res no es mogui. Els interessos econòmics, el poder, la capacitat d'influència, l'enriquiment fàcil i ràpid és el que compta. Les persones i el seu benestar és el que menys importa. (Segueix)

El proper diumenge dia 28 apareix un nou diari. El seu nom: ARA! Un nom que m'agrada. El cap de setmana que ve sembla farcit de fets rellevants. Amb el diari, el cap de setmana compartirà protagonisme amb les eleccions al Parlament de Catalunya i el Barça-Madrid. Déu n'hi do. Un cap de setmana intens.  (Segueix)

Benet XVI ja ha marxat de Catalunya. Avui els mitjans van plens de la repercussió de la visita del Papa a Barcelona. Valoracions de tot tipus sobre diferents aspectes de la visita papal a Barcelona. Jo també en faré un breu resum de les impressions que m'ha quedat de la visita. En primer lloc, diré que en el debat sobre si la visita ha estat un èxit o no, tot depèn del què hom entengui per la paraula èxit. Els èxits s'han de valorar en funció dels objectius que cadascú s'hagués imposat arran de l'estada del Papa a Barcelona. Jo no sé si va ser un èxit o no. Per la meva banda no m'havia suggerit cap objectiu a assolir. El que sí que em queda clar és que els èxits avui dia passen sobretot pel ressó mediàtic que un esdeveniment provoca. Des d'aquest punt de vista, és ben evident que la visita va ser un èxit. El seguiment televisiu que es va fer dels actes en què va participar Benet XVI van ser seguits per les televisions nacionals i estatals. Podríem dir al·legòricament que vam ser més papistes que el papa, mai més ben dit. Per tant, des d'aquest punt de vista va ser un èxit total. I com que jo no tenia cap mena d'objectiu suscitat per la visita, ho deixaré aquí.  (Segueix)

Mentre la progressia catalana està enfeinada per fer la guitza a la visita que el Papa ha de fer a la ciutat de Barcelona per a consagrar el temple de la Sagrada Família com a basílica, a l'Iran hi ha una noia que està pendent de ser executada, no se sap ben bé si pel mètode de la lapidació o de la forca. Es tracta de Sakineh Mohammadi Ashtiani. Si no em falla la memòria té 41 anys i té dos fills. És a la presó des de l'any 2005. El 2006 la van condemnar a rebre 99 fuetades per haver mantingut relacions amb dos homes i posteriorment un tribunal la va condemnar a morir lapidada per mantenir una relació extramatrimonial. Segons explica Amnistia Internacional, Sakineh va ser condemnada per tres dels cinc magistrats que la van jutjar, tot i que no hi havia cap mena de prova que la inculpés. Després d'algunes revisions per part del tribuanal suprem iranià la sentència va ser confirmada i si a dia d'avui encara és viva es deu a la pressió internacional sobre el règim iranià. Malgrat tot, aquesta mateixa setmana s'ha sabut que Sakineh pot ser executada de forma imminent.  (Segueix)

Per a un vallenc com jo no és fàcil reconèixer els mèrits dels castellers de Vilafranca. Però la realitat castellera dels darrers anys obliga a fer justícia a una colla que sembla que no té límits en els objectius que es proposa. Avui, dia de Tots  Sants, els vilafranquins han tornat a escriure una pàgina més en la crònica secular dels castells. No m'entretindré gaire a descriure l'admiració pel dos de vuit que han descarregat. De fet, ahir vam veure l'assaig que havien fet amb l'aixecador col·locat en el castell i la bona sensació que ens va causar a la meva dona i a mi i el nostre comentari va ser de credibilitat respecte al seu objectiu de descarregar-lo. Dels Castellers de Vilafranca en recordarem tots i cadascun dels castells que en la desena dels primers anys dos mil han aconseguit. Però el meu reconeixement va més enllà dels castells aconseguits. Penso que els vilafranquins han ensenyat als vallencs algunes de les virtuts de les quals nosaltres no n'hem sabut fer gala. Algunes d'aquestes virtuts són, des del meu punt de vista, la seva clau de l'èxit.  (Segueix)