[Catalunya ] 31 Octubre, 2009 19:56

Vaig veure l'altre dia el Club Super 3 fent publicitat de la jornada de Halloween. Em vaig sentir decebut. No amagaré que sóc un enemic convençut d'aquesta importació cultural, tot i ser conscient que no tinc res a fer, ho sé. Però vaig veure que teníem la batalla perduda quan des del Club Super 3 es parlava del halloween com qui parla del sant Joan o del carnaval. Com si fos una cosa nostra.

Imagino que és molt difícil lluitar contra el colonialisme cultural, però no per ser una tasca gens fàcil em sembla que ens hàgim de rendir tan fàcilment. No sé els motius pels quals el Club Super 3 s'ha rendit. Em sembla, però, ben trist. Tot un símptoma que la guerra l'hem perdut. No sé si és l'audiència, la comoditat o què, però crec que la Televisió de Catalunya hauria de resistir una mica més. Però no. Què hi farem. En nom de la globalització i la modernitat, mica a mica, ho anem acceptant tot. Ens ha calat tan profundament el missatge que ens hem d'obrir al món que ens fa sentir ridículs si ens oposem a tradicions culturals que no ens toquen per enlloc. Malgrat que algú em pugui titllar de localista, em seguiré oposant a la seva introducció i pel què a mi fa seguiré insistint a les meves filles que nosaltres no celebrem, ni celebrarem el halloween, com no tenim pare noel, ni sant nicolau, ni ... 

[Personal ] 28 Octubre, 2009 10:10

El nostre país sembla habitat per corruptes impenitents, incapaços de vèncer la mínima temptació relativa a l'obtenció de guanys econòmics peti qui peti i obtinguts de la forma que calgui. Els delictes econòmics són delictes d'una aparença molt més menyspreable que d'altres, perquè acostumen a ser comesos per persones que la majoria pensaríem que no els caldria recórrer al delicte, donada la seva posició econòmica i social. Però la realitat ens demostra que l'avarícia no te aturador. Ningú sembla tenir límit. Més aviat sembla que cadascú té els seus límits situats en diferents nivells. Honorables de títol, honorables suposats, és igual. Les persones semblen disposades a posar en risc la seva valoració social per tal d'incrementar el seu guany econòmic. Sembla que el reconeixement social i personal el fem dependre del nostre poder econòmic en la nostra societat.  (Segueix)

[Personal ] 16 Octubre, 2009 16:46

Quan vaig començar a escriure en aquest bloc ho vaig fer empès per una necessitat personal. No cal que doni ara les raons, però sempre havia pensat que només el llegirien quatre gats, jo i alguns amics o parents que es compadirien de mi i esmercerien una petita part del seu temps a fer-hi una ullada. L'altra dia em vaig dedicar a comptar les lectures que s'han fet del bloc i vaig quedar espantat. En vaig comptabilitzar més de dos milions. Sí, sí, dos milions. Vaig quedar escagassat.  (Segueix)

[Personal ] 15 Octubre, 2009 00:00

Un mes després de l'arribada del conill a casa l'he hagut de sacrificar. El conill que va aparèixer de sobte i voluntàriament al jardí de casa era en realitat una conilla. Estava plena de salut aparent, però els darrers dies l'he anat observant i me n'he adonat que el seu aspecte anava desmillorant. Es veia maco igual, però tenia lleganyes als ulls i es veia com a desorientat. Els seus ullets estaven gairebé clucs. Em vaig témer el pitjor. Efectivament, la mixomatosi havia fet estada en el seu cosset. Vaig anar a buscar una amiga experta perquè em confirmés el meu diagnòstic inexpert. Jo havia agafat el conill pocs minuts abans i el vaig observar de prop. Ella em va confirmar la malaltia. El millor era sacrificar-la. Li havíem d'estalviar patiments. No hi entenc un borrall en conills, però pocs dies després vaig confirmar el que de bon començament havia intuït. La conilla havia vingut a criar a casa. Vaig trobar un segon cau, després que abandonés el primer que havia fet, i a vuit metres del segon cau vaig trobar un llodrigó mort, petitó, però força crescudet. No sé si en va parir més. Vull pensar que si n'ha parit més els altres se n'hagin sortit. Encara que ara que ha començat el temps de cacera em sembla que ho tindran magre. L'aventura de la conilla, doncs, no ha acabat bé. Em sap greu, però la natura i la vida és així.  (Segueix)

[General ] 14 Octubre, 2009 23:33

Els ministres de sanitat de la UE han decidit tirar endavant la vacuna de la grip A. Han decidit, també, entre altres coses, que la vacuna s'administrarà en una sola dosi. Ja m'agradaria veure la cara del periodista del diari Avui que dies enrere ridiculitzava la benedictina Teresa Forcades que entre altres crítiques a la gestió de les autoritats sanitàries d'alguns països, es va posicionar en contra de donar aquesta vacuna en dues dosis. Sembla que la Teresa hi toca més del que alguns volen fer veure, ja que finalment les autoritats europees li han donat la raó en aquesta qüestió. Doctors té l'església i el diari Avui tanoques. 

[Catalunya ] 14 Octubre, 2009 23:21

Dies enrere el país i l'estat veí anaven de corcoll buscant una lleona pels ports de Tortosa i Basseit, concretament pels voltants de la Sénia. Els telenotícies i els telediarios n'anaven plens. Ens deien que veïns de la zona, veïns i testimonis fidedignes, afirmaven haver vist una lleona passejant per aquells indrets i remenant contenidors de pollastres morts. La població de la zona es va armar, fusell a l'espatlla i salacof al cap per si topaven amb l'animal ferotge. La ciutadania espantada es va confinar a casa per por de tenir una trobada desagradable i tràgica amb la fera ferotge. Una lleona de grans dimensions es passejava per aquells paranys com ho solen fer els seus parents per la sabana africana. Tothom s'ho va creure. 

Com no podia ser d'altra manera, es va posar en marxa un dispositiu colossal per donar caça i captura a la feratgina. Agents rurals armats, guàrdia civil vigilant, prohibició de caminar per segons on, helicòpters mobilitzats, visors nocturns. Trampes pròpies de la selva i la sabana per donar cacera a l'animal que diversos testimonis havien corroborat i reconegut. Imagino que les autoritats devien ensenyar fotos de possibles sospitosos, tots lleons o lleones, per verificar que els testimonis de càrrec sabien què era un lleó o lleona. 

Aviat es va pensar en un circ que havia passat temps enrere per aquella zona i que presumiblement podia haver perdut un animaló com aquell. Però ai làs, l'esmentat circ no duia animals com el que es buscava. Aviat es va pensar en algun depravat que podia tenir un animaló com aquell al jardí de casa seva i se li podia haver escapat. Clar, tots pensàvem que de ser així, aquesta persona no posaria una denúncia o un anunci al diari que digués que havia perdut un lleó de color crema i una mica de barbeta. Ja l'enxamparíem ja, al lleó i a l'amo. 

L'animaló en qüestió no havia causat cap mal a ningú, ni tan sols havia espantat ningú directament. Més aviat els testimonis davant els riscos terribles de caure en les grapes d'un animal tan perillós s'havien espantat sols. No sé si en algun moment algú havia pensat que es podia tractar d'un animal prehistòric perquè enlloc no es trobaven indicis, petjades, de lleó. Potser era una lleó amb ales, una figura mitològica. 

Passats els dies els experts arriben a la conclusió que l'animal no és un lleó, ni res que s'hi assembli. És un gos. Gros, això sí. De color crema, això també. La cacera es veu impossible. Agafar-lo viu serà difícil. Sembla que s'imposa la filosofia de Bush, l'atac preventiu, primer disparar i després preguntar. Ja s'hi havien esmerçat massa diners. Helicòpters, Mossos, Rurals. Bufa, si s'hagués tractat d'un rescat hauria sortit car.    

[Valls ] 09 Octubre, 2009 17:08

Estem a poc menys de dos anys de les pròximes eleccions municipals. Fa temps que volia escriure un apunt sobre les eleccions municipals que es celebraran el 2011 arran de l'actual context a l'ajuntament de Valls. La veritat és que en tenia ganes de fer-ho a l'ensems que em feia una mica de mandra. Ara, però, tenint en compte que el panorama polític català presenta novetats que poden fer moure la correlació de forces dins al parlament de Catalunya, m'he animat a intentar-ho. En una època en que els estudis, dossiers, informes es fan córrer amunt i avall amb despeses costoses de discutible utilitat, m'ha semblat que abocar una sèrie de consideracions de forma gratuïta no faria cap nosa. Si més no, les meves opinions no costaran un cèntim a ningú i poden ser llençades a la brossa sense cap mena de problema. (Segueix)

[Catalunya ] 09 Octubre, 2009 12:33

Aquests dies he llegit i escoltat diverses persones que ens han dit coses molt interessants i molt diverses sobre qüestions molt diferents. Aparentment, les coses que han dit no tenen cap mena de nexe comú, els temes són ben diversos, però en el fons, penso que sí que hi ha algun tipus de nexe comú entre elles, en el que elles diuen. Sobretot, des del meu punt de vista, són reflexions que sorgeixen de persones que no tenen interessos particulars als que servir. (Segueix)

[Catalunya ] 06 Octubre, 2009 08:26

L'ajuntament de la ciutat de València ha decidit tirar pel dret. En el marc de la celebració de la diada del 9 d'octubre, les autoritats municipals valencianes s'han vist legitimades a canviar el text de l'òpera del compositor de Villena, Rupert Chapi que s'ahvia de representar al Palau de la Música de València. Així l'òpera amb llibret de Mariano Capdepon fa múltiples referències al poble català i a Catalunya que els peperos valencians han considerat que és massa per a les seves oïdes. Amb tota naturalitat les han fet substituir per expressions relatives a València i Aragó.

L'obra és de finals del segle XIX. Sembla que en aquell segle al País Valencià encara no hi havia antecessors anticatalans i blauers o peperos i veien amb més normalitat les relacions valencianes i catalanes que no pas ara. El ridícul monumental no sé si fa riure o plorar, però la vida és així. Però ja se sap, n'hi ha que no tenen sentit del ridícul.     

[General ] 02 Octubre, 2009 20:43

Vaig llegir fa força dies un article atribuït a la monja benedictina Teresa Forcades i Vila, del monestir de Sant Benet a Montserrat. El vaig llegir en un blog de confiança, però no tenia la certesa de l'autoria fidel de l'article, per això no n'havia parlat, tot i que en tenia ganes. L'article es titula "Grip nova: una reflexió i una proposta". Em va semblar molt interessant i molt encertat. Fa ja mesos havia llegit un article d'ella també relatiu a la indústria farmacèutica. El vaig trobar lúcid i valent. (Segueix)

1 2  Següent»