El bloc d'en Climent

Ahir, dimecres, em vaig assabentar de la dimissió de la senyora Dolors Batalla com a alcaldessa i regidora de l'ajuntament de Valls. Els motius que han causat l'esmentada dimissió sembla que els hem de situar en l'àmbit personal. Si més no, aquestes són les raons que s'han fet públiques per a justificar la seva dimissió. No seré pas jo qui posi en dubte les raons esgrimides per a prendre una decisió tan important com aquesta. No amagaré pas ara la meva actitud crítica envers l'acció de govern de la senyora Batalla al capdavant del govern municipal. Això, però, no m'impedeix desitjar-li, ben sincerament, que les raons esgrimides tinguin un desenvolupament positiu per a ella i per a la seva família. (Segueix)

Els catalans som, realment, un cas patològic digne dels millors estudis sociolingüístics mundials. Si jo fos un professional d'aquest ram em dedicaria de ple a l'estudi del nostre fenomen. Estic segur que brillaria a tot el món com a manual de males pràctiques dignes de ser rebutjades per qualsevol col·lectivitat que estimi la seva llengua i cultura. (Segueix)

Aquesta setmana hem assistit a una pràctica continuada nacionalitzadora per part de l'administració Bush en rescat de bancs i asseguradores. Alguns analistes ens han explicat que sembla que la societat més capitalista del món feia seves les pràctiques socialistes més pures. A primer cop d'ull sembla que això hagi estat així, però em sembla que no va per aquí la cosa. (Segueix)

Acabo de sentir per la ràdio el mensypreu del portaveu de la companyia Air Berlin cap a la llengua catalana. Trobo cínica l'argumentació que el representant espanyol de la companyia fa servir per a mantenir el refús de la companyia a l'ús del català en les seves comunicacions amb els seus clients. Jo no sóc massa partidari dels boicots organitzats. Hi tinc les meves reserves. Però trobo que la cara dura que la companyia està fent servir en aquesta qüestió és del tot inadmissble. Ja no tan sols per als catalanoparlants, sinó també per a qualsevol persona sensible amb les cultures de qualsevol part del planeta. (Segueix)

He llegit un article interessant del professor Vicenç Navarro que va publicar a finals del mes d'agost en un diari barceloní. Parlava sobre frau fiscal i despesa pública. He d'advertir, d'entrada, que no sóc cap expert en economia, ni res que s'hi assembli. Més aviat, sóc un sofert patidor de les receptes econòmiques que el govern espanyol està aplicant des de fa anys i panys. Ja sabem que l'economia, mes que cap altra cosa, és qui, amb molts anys d'antelació va iniciar això de la mundialització. Però els governs estatals, encara que alguns vulguin fer veure que no, tenen alguna cosa a dir sobre la marxa econòmica d'un estat. I les seves decisions no són, de cap manera, neutres. (Segueix)

A ERC portem uns mesos de congressos nacionals, regionals, etc. No sé si finalitzat aquest període de congressos regionals, en queda algun altre per fer. Mentrestant, el país segueix tirant endavant amb problemes i il·lusions que demanen d'ERC propostes serioses, fiables, engrescadores. Penso que el temps d'interiorització ha de donar, ja, pas a concentrar-nos en aquesta tasca que la societat catalana ens demanda.

Penso, també, que, legítimament, la militància ja s'ha anat posicionant. Ara ens hauríem de deixar de punyetes i posar-nos a la feina. Som, i volem ser, una eina útil pel país i l'hem de posar a la seva disposició. La nostra nació té reptes tan importants per resoldre que necessita l'aportació de tothom. També la nostra. Les nostres ciutats necessiten recursos, el país sencer els necessita. Vinga, doncs!

Amb humilitat, demano a tothom que ens hi posem. Fem-ho pel país. Fem-ho pel present i pel futur. 

Celebro amb molt de goig la notícia que al monestir de Poblet no hi queda ni resta de les despulles del Príncep de Viana. Ho han confirmat el grup de científics catalans i granadins que han estat treballant els darrers mesos per esbrinar si les despulles conservades a la seva tomba, pertanyien o no a l'esmentat personatge. Igualment, celebro que les despulles que es conserven a Segovia, també jacents entre la pau monacal de Santa María la Real de Nieva, no es corresponguin tampoc a la reina Blanca de Navarra, mare de Carles, príncep de Viana i esposa de Joan II.  (Segueix)

Doncs sí, qui m'ho havia de dir! Quan el 4 de maig del 2007 vaig començar a escriure en aquest bloc no confiava gaire en mi mateix. Va ser una decisió no gaire rumiada, feta en un rampell propi de la meva identitat catalana, allò tan conegut de la rauxa. Seguint amb aquesta tradició he intentat, també, afegir-hi un poc del seny que se'ns suposa als catalans. Jo sóc més partidari del seny, però he de reconèixer que sense la rauxa moltes empreses i decisions no es durien a terme.  (Segueix)

Escric aquestes ratlles en plena Diada Nacional de Catalunya. I tal com diu el títol d'aquest apunt, em pregunto si realment el nostre país es mereix ser anomenat com a nació. Jo mateix ja he contestat que sí que som una nació, tant des del punt de vista etimològic, com en certa forma, encara que no gaire, política.  (Segueix)

He llegit que el Barça ha fitxat en Joan Oliver com a director general. He llegit que el Barça ha fitxat directius de l'òrbita de Convergència i Unió. He llegit i sentit que el Barça enviarà a jugar la Copa Catalunya al Barça Atlètic. He llegit que el Barça de Laporta i Guardiola és més catalanista que el d'abans. He llegit... (Segueix)