Recordant el Pa-Li
31 Març, 2007 00:01
Publicat per cavallet,
General
Avui hem anat a sopar al restaurant xinès, cosa que com sabeu els que em coneixeu és alarmantment normal en mi. Estant allí ha entrat un altre matrimoni amb els seus fills que m’ha fet recordar les moltes vegades que ens havíem trobat, aleshores amb el nostre primer fill que tenen la mateixa edat. Jo m’he quedat en una sola i ells han seguit i ara en son dos.
El seu nen i la meva nena jugaven tot havent sopat en un lloc que considero una petita institució de la nostra ciutat el restaurant PA-LI del carrer Girona.
Jo venia alliçonat pels voltants del l’any 80 de altres llocs i d’altres restaurants xinesos de fora de Tarragona i vaig decidir provar-lo, d’ençà, molts divendres, dissabtes, diumenges i algun que altre feiner acabava amb amics, amb la companya, amb la filla, etc. a sopar, a dinar....
Hi he fet plans de diferents històries de la meva vida, he creat esquemes que m’ha servit per escriure obres de teatre, he sintetitzat projectes per portar endavant, he parlat amb amics i companys de temes importants....
En fi va ser part de la meva vida. Però els restaurants com la mateixa vida canvien, potser s’envelleixen, passen de moda.... I el Pa-li va acabar tancant les portes.
Em anat erràtics per diferents restaurants xinesos de la ciutat. Vam caure en un que també ha tancat i la seva virtut era que la meva filla es companya de la filla del matrimoni que el portava.
I ara fa un temps anem al que hi ha a la Via Augusta, darrere de la gasolinera, ens agrada, la gent que el porta son prou simpàtics i el menjar manté una qualitat bastant raonable.
Però avui m’ha fet il·lusió veure aquells que vàrem conèixer al Pa-Li per tal de recordar que durant força anys va ser el meu referent en restaurants xinesos i que ens hi vam sentir tan bé.
Batalletes de l’avi, potser pensareu....
Pot ser si, però per més joves que sigueu segur que teniu llocs on us agradaria tornar per tornar a sentir coses irrepetibles.
Ens llegim......
Votaré que si
30 Març, 2007 00:34
Publicat per cavallet,
General
M’han dit que encara no l’han convocat, jo es que estava en altres coses i no he seguit massa d’aprop tota aquesta parafernalia. Però votaré que si, a la autodeterminació, a l’independència, a la identitat, encara que l’any 2007 ja no esta massa de moda ser independents i els grans estats (o nacions amb estat) cada cop son més dependents l’uns dels altres, es evident que com que ja tenen independència en fan d’ella el que volen, ningú s’atreveix a discutir-los-hi, a nosaltres ni tan sols ens deixen que la somniem.
Però passo de reflexions, crec fermament que Catalunya és (o pot ser) un estat tan trempat com França o Portugal i amb l’avantatge que el sol quan s’en va a dormir mai esta prou segur d’haver-lo vist...(em sona)
Així dons ja els hi podeu dir als convergents, als divergents, als destralers i sobre tot als “talla rollos” que jo penso votar que si, que no em fa vergonya dir-ho i que en deixo constància ara que encara tinc veu i no tinc l’ànima morta...(em sona).
Lo Virgo de la Vicenteta
29 Març, 2007 00:05
Publicat per cavallet,
General
Lo virgo de la Vicenteta te que anar al ginecòleg per tal de revisar-lo, ell que havia estat sempre un lloc d’esbarjo, de diversió on hi passaven llargues estones uns i altres ara s’ha estroncat. I no se que li passa. Ja es veu que fa uns anys que “zaplanes” i d’altres “chés” redimits i reconversos van fer de lo virgo un lloc de culte (que no culte d’entenimentat) i van construir, com el que no vol la cosa, milers de blocs horrorosos a la voreta del mar.
Avui, sembla que lo virgo s’ha quedat sense TV3, i no és que la Vicenteta mirés molt la tele (altra feina te), però no veu l’MTV, o la CNN o Tele5....?
Ai! Vicenteta que t’han tocat lo virgo!
Ai! Vicenteta que ja no és el mateix, que amb les falles algú ha cremat també altres coses que no calia...
I sabeu, potser la Vicenteta, després de molts anys d’anar amb la cosa a l’aire un dia es pujarà les calces, (a ratlles), explicarà els molts secrets que li han contat els seus “amants” i a més d’un li caurà la cara (o el virgo) de vergonya.
Santes paraules i que algú m’escolti, que falta fa.
I, per cert, prometo no menjar paella Valenciana mentre duri el despreci!!!
Siau i ens veiem! (vigileu lo virgo....)
Vent del Pla i la justícia
27 Març, 2007 23:48
Publicat per cavallet,
General
Essent com soc negatiu de mena no m’agradaria cada dia buscar i rebuscar entre el miler de coses desagradables que s’anuncien a tort i dret. La Ràdio ha parlat, un cop més, del “maxi-comunicador” de la Cope, i diu que li han posat una multa per “anar més enllà de la informació”, no en tinc ni idea però entenc que ara s’ha convertit en un heroi, un màrtir d’aquesta justícia que sembla que si ens és favorable es respectable i si no podem fer manifestacions per protestar o muntar aquests “partys” de cap de setmana que ens han acostumat alguns.
Però tot segueix.
Ni tan sols em donen alegries els del Vent del Pla, segueixen encaparrats en denunciar-se l’uns als altres, allí si que te feina la justícia, entre divorcis, segrestadors, assassins, despistats que perden loteries i sobre tot criatures de pare desconegut…
Quina feinada, i al jutge no el treuen mai. Demanaré el paper, faré un càsting, a la tele i sota un guionista segur que m’atreviria a impartir “justícia”.
I que s’ho passeu be, ens llegim aviat.
Que petit és el món
26 Març, 2007 21:44
Publicat per cavallet,
General
Algú m’ha dit que les coses si te les agafes massa a la valenta pots cansar-te aviat, però en aquest cas penso que si no em poso un objectiu no faré mai res en la vida. Així dons ja hi haurà dies per no escriure i descansar, avui no toca.
I us vull explicar un cas que li ha passat a una amiga meva que esta esglaiada. Resulta que xafarot ella va hi es posa a l’internet a buscar el seu nom, i endevina on va sortir, ni mes ni menys que a un “foro” que parla del 11M i en el que apareixen textos referents a sumaris i atestats de la policia. Resulta que algú va abandonar una motxilla, element sospitós on n’hi hagi, a una vago dels que no va explotar, probablement a cuita corrent que no cal entretenir-se en aquestos casos.
La policia en fa una descripció detallada del contingut: Uns pantalons, unes sabates, uns calçotets, un desodorant, una capsa de gasses i una llibreta de La Caixa, on dins, va i aquí apareix una tarja de visita de la meva amiga donada 2 anys abans per un tema absolutament correcte que ara no explicaré per no enredar la història.
I la meva amiga s’ha quedat esglaiada. Clar, en el informe policial surt amb noms i cognoms, ella i l’empresa on llavors treballava.
I tu penses “que petit és el món”.
I dius allò de: com ens hem de veure......
Seguirem informant!
Primer missatge - El Llach
25 Març, 2007 15:17
Publicat per cavallet,
General
Ahir vaig veure el concert d’en Lluís Llach (per la tele), el vaig trobar deliciós, però a més m’en vaig adonar que en la meva vida les seves cançons tenen un molt important paper. Ja sabeu, aquelles que et fan recordar, que et fan, fins i tot, vessar una llagrimeta… En primer lloc “Laura” perquè s’en diu la meva companya i perquè el dia de la boda vaig aconseguir que vinguessin uns amics a cantar-la, però a més aquests amics son avui dues persones molt importants en la meva vida, barreja de germans, fills i amics.
Tornem a les cançons, “viatge a Itaca”, “l’estaca”… Em recorden aquella València on vaig estudiar i en uns anys que la ciutat i la universitat estaven dominats pel feixisme (i actualment?) Recordo coses com els “Guerrilleros de Cristo Rey” atonyinant a tort i dret als pobres estudiants que intentàvem entrar a la nostra facultat sota la mirada passiva de la policia (els grisos) i quan en una assemblea em vaig atrevir a parlar i em van cridar: Catalán, imperialista, colonizador!!! (pobre de mi). De sobte la policia entrava per la porta de la universitat i nosaltres marxàvem per la finestra…(era una planta baixa).
I per fi quan els dissabtes agafàvem la guitarra i ens en anàvem a la parcel•la d’algú a fer una « paella » i cantàvem “l’estaca” al vagó mentre la “guardia civil” que patrullava els trens ens feia callar amb l’excusa de que “molestais a los viajeros, coño”.
En fi Lluís que malgrat et vulguis jubilar jo (i molts més) seguiran « utilitzant » les teves cançons per reviure moments i tornar a sentir emocions potser una mica massa oblidades...
I aquesta és la meva primera incursió en el món dels Bolcs.Anirem fent…
Enhorabona!
25 Març, 2007 15:07
Publicat per cavallet,
General
Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut al vostre espai de blocs a Tinet.