www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

19 Nov, 2013

A l’amic i al Mestre Josep Canal

Publicat per eudaldc 14:40 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Va ser pioner en l’estudi del Paleolític inferior a Catalunya i ha mort dimarts 19 de novembre

Acabo de tornar de Turquia i estava preparant el meu pròxim viatge, a Eritrea, quan rebo una trucada d’una amiga entranyable, l’Elena, filla del meu Mestre i amic Josep Canal. No m'anunciava res de bo: em diu que el seu pare ha mort aquesta nit. Ha començat un viatge que tots fem en un moment o altre. Ens quedarà, però, el record de qui era i del que ha fet.

Quan has de rememorar vols fer-ho de forma objectiva, però, es cert que en aquest moments d’intens dolor, no ho puc fer. Han estat més de quaranta anys de coneixença i d'amistat que ara em passen pel meu cap a una velocitat vertiginosa, i no puc retenir-ne cap moment com d’especial per la gran quantitat que n’hi ha.

D'esquerra a dreta, jo mateix, l'amic Josep Canal i Henry de Lumley, en una reunió a l'Associació Arqueològica de Girona el 2006 - Jordi Mestre/IPHES

Deu ser que m’he fet gran, perquè intento no emocionar-me, però en resulta enormement difícil aconseguir-ho. Escric perquè hem surt de dins i no puc evitar-ho. Publico aquestes ratlles perquè probablement he perdut al millor dels mestres i amic, ivull escriure per recordar-me que sense ell tot serà més difícil.

No hi pot haver-hi oblit quan el que hem construït junts o separats ha significat la nostra vida com éssers humans. És per això que aconseguim entendre qui som i com evolucionem. Els nostres orígens són preciosos, tal i com els veiem els qui estudiem l’evolució humana. Els orígens d’una amistat en plenitud són incommensurables. Aquesta és la paraula, el concepte que vull utilitzar per definir la meva relació amb el senyor Canal, tal i com, sempre l’havia tractat per respecte.

Les prospeccions arqueològiques continuen, segueixo recorrent les valls, els rius i llacs, els deserts i les sabanes on es troben els fòssils que ens permeten saber d'on venim. Això, a partir  d’ara, ho faré amb el record del mestre i l’amic entranyable. Ara marxaré amb una immensa tristor al Danakil, a Eritrea. Haig de trobar la manera de compensar aquesta pèrdua i dedicar-te, amic, les troballes que obtindrem.

Al Turó de la Bateria, el 2007, en una foto històrica perquè reuneix a tres generacions d'arqueòlegs que han treballat en aquest jaciment. D'esquerra a dreta, Bruno Gómez, jo mateix, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres tres. IPHES

Un somni: el que ara és l'IPHES

Els records no fossilitzen. Les idees es passen de generació en generació i els comportaments humans singulars ens ajuden a ser millors.  Amic, el que sempre havíem somniat: un institut de quaternari, és una realitat quaranta anys després. Es tracta de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i ho ha fet un membre de l’escola de Girona.

Quan vagi a Girona passejaré pel Puig d’en Roca, agafaré sediments de les terrasses del Ter amb les mans i ho llençaré a l’aire. Estic convençut que estaràs allà. Després continuaré treballant per conèixer la nostra historia perquè sé que això és el que volies, i faré memòria de les vetllades a l’Associació Arqueològica de Girona, dels àpats de germanor que fèiem els dissabtes després de la prospeccions arqueològiques. Recordaré també a tots aquells que ens han deixat, començant per la teva muller, l’amic Guardiola, l’amic Jiménez, l’amic Reixach, l’amic Verdaguer, l'amic Vert, etc.. i que varem ser els meus primers lligams amb la prehistòria.

Ara em sento més sol que abans. Ara soc cosncient de que hi ha coses que no tornaran. És per això que em quedo pensant en el que no hem fet i en el que podíem haver fet. Però no hi ha retrets darrera d’una llarga amistat.

technorati tags: , , , , ,

13 Nov, 2013

Salut camarada Võ Nguyên Giáp!

Un poble que lluita per la seva dignitat és una comunitat que no ha perdut l’esperança de ser lliure. Segurament aquesta frase podia definir a les figures que van dirigir el Vietnam cap a la llibertat, amb idees clares, i amb la batalla contra l’explotació i l’ocupació indiscriminada d’un país.

Probablement,  per a la nostra generació,  els nascuts als inicis dels anys 50 del segle passat, no hi ha hagut un guerra d’alliberament antiimperialista que ens hagi marcat més que la del Vietnam.

General Giáp

El general Giáp - Viquipèdia

Personalment, com a comunista social, vaig estar, i ho estic encara, fascinat per dues persones singulars, ara ja desaparegudes. Són dos camarades que sempre m’han impressionat: Ho Chi Minh i Võ Nguyên Giáp, el polític i el militar, que van alliberar el seu país.

“He estat general i militar per necessitat

De Ho Chi Minh recordo la primera vegada que vaig llegir els poemes que enviava a la seva descendència des de la presó. De Giap em va impressionar quan el saluden un militars americans, quadrats davant seu, i s’adonen de que és el general que els va derrotar. Ell, traient importància a la salutació,  els hi assegura: “He estat general i militar per necessitat”.

Ara parlem de Giap, no de la seva biografia interessant i que recomano llegir, sinó de qui considero que ha estat un vida exemplar. El primer que em passa  pel cap es que va combatre a l’imperialisme japonès, al francès i a l’americà. Un currículum que només pots entendre per la seva llarga vida, ja que es tracta d’un ésser humà que ha viscut 103 anys i el temps l’ha transformat en una llegenda viva.

Els francesos, imperialistes subtils a l’Àsia, es troben que els 14.000 paracaigudistes que envien a Dien Bien Phu, l’any 1954, no els serveix de res i són derrotats per l’exèrcit del poble. En una emboscada de les que fan època, i que només un estratega com Giap és capaç de preparar. Amb eficiència, perseverança i intel·ligència, els rodeja amb l’exèrcit del poble i els fa capitular.  Quina és la clau? Arròs, trinxera, armes, estratègia, consciència i ganes de guanyar la llibertat: unes armes poderosíssimes en mans d’un exercit popular que no volia claudicar.

Un comunista cabdal i radical

Però si hi ha quelcom de sorprenent de les estratagemes de Giap és l’ofensiva del Tet,  l’any 1968. Els americans, quan són atacats per totes bandes al camp i a la ciutat per un exercit convençut de guanyar al imperialisme, no s’ho acabaven de creure. Després d’aquest esdeveniment, els americans sabien, com així va ser, que la guerra la tenien perduda: els comunistes varen guanyar i Vietnam va ser alliberat.

Ni el napalm, ni les bombes de fragmentació, ni els helicòpters artillats, ni els centenars de milers de combatents ben recolzats logísticament varen servir per res. La convicció, l’organització i la lluita per la terra és va demostrar més poderosa que una tecnologia mal utilitzada al servei del capitalisme.

Per tot el que estem dient, pel seu magnífic llibre sobre la guerra, Giap passarà a l’historia com un comunista cabdal i radical. Encara de molt gran la joventut el tenia com un pa de paller ideològic per les seves crítiques a un partit comunista escleroptitzat i corrupte. Geni i figura, doncs, d’un home com pocs.

Fins aviat general! Et respectem i considerem un exemple per a tots els comunistes del món que encara pensem que un planeta igualitari ens pot ajudar-nos a fer-nos millor.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 12 de novembre a la secció Bulevard del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , , ,

7 Nov, 2013

Trobada twittera des de Turquia

Ja podeu fer preguntes a @eudaldcarbonell amb l'etiqueta #BuscandoElFuturo

Serà diumenge 10 de novembre des de les vuit del vespre i fins les 10 de la nit

Els tuits cal enviar-los a @luis_quevedo incloent-t'hi el hashtag esmentat

Luis Quevedo i Eudald Carbonell a Namibia

Luis Quevedo (esquerra) amb Eudald Carbonell fa unes setmanes de rodatge a Namibia - Cedida

Noticia en castellano

Des de fa alguns mesos estic realitzant diferents viatges amb el periodista Luis Quevedo amb motiu del rodatge d'un nou documental, Buscando el futuro, que és la segona part d'un altre que ha tingut molt d'èxit i que porta per títol El primer europeo.

Diumenge 10 de novembre serem a Turquia i aprofitarem el nostre primer dia en aquest país per celebrar una trobada twittera. Començarem a les vuit del vespre i la durada aproximada serà d'un parell d'hores.

Entre els participants sortejarem un ganivet de pedra elaborat per mi mateix

Yo también estoy buscando el futuro

A més, us animo a que us feu una foto amb aquest cartell i les podeu penjar a la meva pàgina al Facebook o al meu twitter. Moltes persones ja ho han fet. I tu? T'engresques?

Busquem el futur entre tots!

technorati tags: , , , , , , ,