www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

29 Abr, 2013

Unitat i diversitat

Des de la formació dels primers organismes a la biosfera planetària fins a l’intel·ligència social actual han passat més de 3.500 milions d’anys. Des de les formes més primitives de cooperació basades en l’endosimbiosi fins a la solidaritat conscient i la consciència d’espècie hi ha hagut un procés de maduració social i psicològica importantíssim. Primer perquè els organismes primigenis estaven preparats per passar l’energia mínima i imprescindible per a la supervivència, en canvi, nosaltres, l’Homo sapiens ens hem preparat per passar informació complexa i ser capaços de matissar la selecció natural. L’evolució no té sentit, però la intel·ligència té direcció. El conjunt d’organismes primaris endosimbiòtics estaven preparats per la pròpia memòria dels sistema per resistir la pressió selectiva. Els animals eusocials, en canvi, ja són capaços d’integrar la bioquímica amb l’etologia.

Complexitat

La intel·ligència operativa i social ens ha permès viure en un context en el qual som nosaltres els qui augmentem la complexitat . D’aquesta manera desafiem l’entropia del sistema. Si això ho traslladem a la situació social, econòmica i política d’un país ens adonem que ha estat la jerarquia malentesa i mal gestionada la que ha trencat aquestes lleis igualitàries de la cooperació animal. Què cal fer? L’intel.ligència és un mecanisme adaptatiu, que com totes les adquisicions humanes ens porta a un territori desconegut. Fa molt temps que vivim en aquest territori, però segurament no som conscients que la conservació de les estructures polítiques, socials i econòmiques és el que ens assegura la nostra subsistència en el planeta.

El desafiament de les lleis de la naturalesa és un procés que està lligat a la correcció de l’entropia del sistema. La retroalimentació positiva és la que ens ha de permetre trencar amb el desequilibris que genera la nostra acció com éssers vius en el mitjà natural. Des d’una mala praxis política i social i econòmica no podem assegurar la conservació de la nostra espècie. Només desenvolupant de forma exponencial la nostra consciència d’espècie podem ser capaços de integrar mecanisme biològics amb mecanismes socials i culturals.

Consciència

L’Homo sapiens després de 200.000 anys d’evolució està adquirint la consciència específica que li permetrà entendre la seva singularitat. La ciència basada en el coneixement i la socialització fonamentada en el pensament són les polaritats objectives de la nostra organització com a humans. Ara, al segle XXI, ja podem dir que el substrat evolutiu dels organismes vius s’han basat en adaptacions i adquisicions. Probablement el  més important de tots aquests pressupostos ha estat entendre la diversitat com una adquisició adaptativa. Segurament sense diversitat no existiria la singularitat humana.

Diversificar

L’articulació social de l’espècie parteix d’aquests plantejaments que han permès la permanència com a gènere en el planeta, sens dubte, gràcies a la capacitat de solucionar problemes que altres espècies no han tingut. Diversificar-se és una bona estratègia perquè davant de moltes possibilitats de fracàs sempre n’hi ha algunes d’èxit. Els humans, com ja he dit moltes vegades, substituint la diversitat biològica per la cultural han tingut un èxit evolutiu extraordinari. Per això som humans.

Aquest article va ser publicat pe prrimer cop al diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , , , ,

22 Abr, 2013

La socialització del clima i humans

Estic content de que el coneixement científic del clima estigui contribuint a l’augment de la consciencia crítica d’espècie. La crisi climàtica que s’acosta i la discussió de quin paper hi té l’espècie ens permet confrontar-nos al nostre saber, com mai abans ho havíem fet per manca de dades i s’incorpora en l’agenda dels humans. Només la meteorologia tenia una presència en les converses.

Tenir dades és important per esbrinar què passa al nostre entorn. Per tant, el treball de camp dels científics és essencial per conèixer la realitat. Les estructures que tenen interessos partidistes, després ja se’n encarreguen de distorsionar, però calen científics per interpretar-les de manera objectiva, per saber realment què és el que està succeint i prendre decisions sobre què cal dur a terme en el cas que sigui possible la intervenció termodinàmica en la biosfera i atmosfera del planeta.

La modificació de l’entorn

Mai fins ara cap organisme a la terra, després de més de més de tres mil milions d’anys d’evolució, s’havia plantejat de manera factible aquesta modificació de l’entorn.  Encara és aviat en el nostre procés evolutiu, perquè probablement, tot i que haguem desenvolupat un coneixement seminal, no tenim ni disposem de capacitat operativa pels canvis.

Ens consta que vapor d’aigua, CO2, i  CH4 són els gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Sabem que com més ràpid desapareixen les zones gelades del Pol nord i Sud la repercussió de l’albedo disminueix i la terra s’escalfa. Sabem que això esta succeint i que té unes conseqüències importants en l’energia del mitjà i en la vida dels humans que ara estem estesos per a tot el planeta. També som conscients que cremar combustibles fòssils de manera massiva provoca l’esclafament. De tot plegat en tenim constància.

El nivell del mar

Sabem que el nivell del mar està pujant, que cada vegada hi ha més àrees seques i altres amb inundacions cícliques exponencials. Podem albirar la devastació que poden provocar els ciclons i les tempestes tropicals en llocs que actualment està tot poblat.  També sabem que amb les alteracions de temperatures en algunes latituds poden aparèixer malalties avui dia inexistents, etc. Tot i que ho sabem, i independentment de que aquesta situació hagi estat afavorida per la vida dels humans, cal preparar-nos per a les transformacions ràpides i intenses.

La discussió del rol que juguem l’Homo sapiens en aquesta tendència al canvi és molt important per guanyar consciència de qui som i què fem al planeta terra. És una realitat que cal tenir en compte. Podem equivocar-nos en la interpretació de les dades, però la informació la tenim aquí i no podem tancar els ulls.

Pensar sobre el futur

És per aquest motiu que veig amb gran joia les dades que ens donen els col·legues científics que treballen sobre el clima, perquè contribueixen a facilitar-nos informació que es socialitza per tal d’augmentar la consciència entre els humans. A la vegada, d’aquesta manera es propicia que es pugui pressionar a les estructures i influir per tal de que es produeixin canvis que en ajudin a  sobreviure al planeta.

Tenir informació ens permet emetre opinions encara que siguin contradictòries i ens ajuden a pensar sobre el futur. És tant important el coneixement com el pensament, però ens determinats moments és l’acció, si és que aquesta és possible, la que ens permet transformar les coses.

Aquest escrit va sortir per publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el març de 2013

technorati tags: , , , , , , , ,

5 Abr, 2013

Discurs pronunciat durant l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES, el 5 d'abril de 2013

Crònica de l'acte

Molt Honorable President, Il·lustríssim senyor Alcalde, rector Magnífic, representants de l’administració, directors de centres, representants de la societat civil, col·legues, amics i amigues. Vull agrair-vos en nom de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que esteu amb nosaltres en un dia tant esperat pels equips que sumem en aquesta estructura. És per això que us dono una benvinguda d’espècie.

L’Homo sapiens després de la revolució Neolítica, de la revolució industrial i de la revolució cientificotècnica, s’enfronta a la darrera i verdadera revolució, conèixer qui és i cóm s’ha construït com espècie. Sabem que ens acostem a un coll d’ampolla evolutiu. A la crisi conjuntural actual, se li afegeix la crisi sistèmica i a la sistèmica, la crisi evolutiva com a gènere.

discurs inauguració IPHES

Moment en què vaig llegir el meu discurs, a la sala d'actes de l'IPHES plena de gom a gom - Jordi Mestre/IPHES

Transformar el coneixement en pensament

Aquest és el marc on es mou la població d’Homo sapiens en el planeta al segle XXI. És la primera crisi evolutiva en què una espècie del gènere Homo hi arriba amb gairebé tot monitoritzat. L’espai, l’hidrosfera, la litosfera i la biosfera són controlades segon a segon per sensors automatitzats, que ens informen de què és, el que està passant, de manera que estem assabentats holísticament: del clima, de l’ecologia, de l’economia, dels moviments socials, de la cultura i, en definitiva, de qualsevol aspecte que afecta al funcionament dels humans.

Edifici IPHES exterior

Exterior d'una de les parts de l'edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta és la situació. Estem en la societat del coneixement. Però tot aquest coneixement no ens servirà per a res si no pensem com utilitzar-lo críticament i en benefici de l’espècie. Aquesta és una qüestió primordial, cóm transformar el coneixement en pensament i el pensament en consciència de la pròpia espècie.

Pensem que les ciències de la vida i de la terra sincronitzades amb les ciències socials, poden generar un pensament transdisciplinar d’espècie que ens ajudi a l’hora de prendre decisions de tipus ecològic, social i polític que tinguin una base científica. Efectivament el pensament científic ens pot donar capacitat per generar una nova consciència crítica, que ens serveixi per construir una capacitat operativa adequada als nostres coneixements culturals i tecnològics.

Noves formes de comportament

Tenim una sèrie de reptes davant del tricicle de la crisi. Es tracta de fer emergir noves formes de comportament, de coneixement i de pensament que estiguin a l’alçada dels canvis i transformacions que la socialització de la revolució cientificotècnica ens ha posat sobre la taula.

Mai el futur havia estat tant obert. Mai la lògica humana i el coneixement havien estat tan estesos. Mai havia existit una consciència planetària com la que tenim actualment. Però mai hi havia hagut tanta incertesa.

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social és una estructura que vol sumar amb l’objectiu de treballar pel coneixement i per la construcció de pensament científic i crític. Té, per tant, una estructura dedicada a potenciar la visió de l’evolucionista i el pensament crític i portar-lo a la societat per influir en la presa de decisions. Sembla que ja som capaços de saber què volem i com volem fer-ho. Coneixem els factors limitants, però sembla ser que som incapaços de prendre decisions que beneficien al conjunt de l’espècie.

assistents inauguració

A l'acte d'inauguració em vaig sentir molt acompanyat per amics i amigues - Jordi Mestre/IPHES

Els catalans ens hem significat històricament per ser un poble format per humans constants, responsables i culturalment avançats. El 2019 farà cent anys de la presentació publica per part del Doctor Manuel Cazurro del treball “El cuaternario y las estaciones de época Paleolitica en Cataluña”. Aquest investigador de l’Escola de Girona i continuador del treball d’Alsius, descobridor de la mandíbula de Banyoles, segurament estaria emocionat d’estar aquí amb nosaltres gaudint d’aquesta infraestructura. Som hereus d’aquest pioners. I des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica que ens porti a una evolució responsable i a un progrés conscient.

Tot això no hagués estat possible sense l’ajuda de molts espècimens humans. Hem d’agrair al Molt Honorable expresident Jordi Pujol que comprengués el projecte i encarregués al Honorable Sr. Conseller Mas Collell que el portés a terme. Sense ells aquest Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social continuaria essent un projecte desitjat. Però aquest somni era una quimera fa 30 anys i una utopia en fa 15, i si no hagués estat per amics i amigues que ens varen animar, tant professionals como no professionals, això no existiria i hauria estat l’evolució somniada. Ara no és un somni és una realitat.

Però, he de deixar clar que sense la competència de l’equip de recerca, tècnics i d’administració la nostra estructura no seria la que és i tindríem un edifici buit.

Laboratori molecular

L'IPHES diposa de diferents laboratoris que permeten fer una recerca d'alt nivell - Jordi Mestre/IPHES

Voldria també donar les gràcies a l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), perquè segurament sense les troballes excepcionals que s’han fet, aquest Institut tampoc tindria l’envergadura que té, sobretot sense la lleialtat dels meus col·legues i amics codirectors Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro.

Sense la comprensió i ajut dels diferents rectors de la URV i alcaldes de Tarragona, i per descomptat, sense els membres del Patronat que sempre ens han confortat i ajudat en la tasca de direcció i control de l’Institut, això no seria el mateix.

Ara davant de tothom agraeixo al Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas que hagi trobat un racó del seu temps per inaugurar aquest edifici enmig de tants problemes i dificultats econòmiques socials i culturals que passa el nostre país.

Moltes gràcies

technorati tags: , , , , , ,