www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

11 Set, 2012

Humanisme tecnològic, socialització de la ciència, progrés conscient, evolució responsable, i solidaritat per fer realitat el catalanisme evolutiu

Publicat per eudaldc 12:25 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres
Amb motiu de la Diada de Catalunya, voldria compartir novament amb vosaltres uns altres fragments del meu llibre El catalanisme evolutiu, que ens ajudin a reflexionar sobre el nostre país i ens incitin al debat.

“Com a Homo sapiens conscients que els catalans hem de defensar què som, ens hem d’implicar plenament a construir un nou pensament que ha de provenir del mateix coneixement transformat en pensament i de sotmetre’l a la crítica social i d’espècie. La qüestió està en com les cultures d’ espècie s’adapten a les seves transformacions. És a dir, com es pot mantenir la diversitat amb la integració cultural i biològica de l’espècie en els territoris on viu. Per tant, el catalanisme és una manifestació de tipus cultural, social i ideològic, i el que pretén és refundar-se en el sentit d’agafar tota la informació que ha utilitzat el nostre país i posar-la a disposició general de l’espècie”.

El catalanisme evolutiu

La ciència i la tecnologia socialitzada, i aplicada de manera crítica, poden ser els instruments d’ adaptació humana del segle XXI. D’aquesta manera, podem generar la base d’un humanisme tecnològic que asseguri el futur de la humanitat més enllà del segle en què vivim. Però com es pot integrar això en el catalanisme evolutiu? Precisament el que planteja el catalanisme evolutiu és que siguem capaços d’adaptar-nos a la revolució cientificotècnica de la mateixa manera que al segle XIX vam afrontar la revolució industrial, cosa que va atorgar uns valors nous a la societat, que van accelerar la lluita de classes i que van fer participar treballadors i burgesos en un procés de reconstrucció històrica en el nostre país: la reivindicació de les llengües, d’una vida millor, d’un país que vol preservar la seva cultura, en aquest sentit conservacionista, però alhora progressista amb l’arribada d’idees de fora, etc.

Per tant, l’ humanisme tecnològic el que pretén és que la tecnologia incrementi la sociabilitat de l’espècie, i no que adoptem la tecnologia com un factor de distorsió de les relacions humanes. (...) Hem de defensar el progrés conscient i l’evolució responsable per tal d’establir unes relacions socials i de producció basades en el coneixement científic i social, susceptibles de ser pensades de forma planetària per tots els espècimens humans. (...) De fet, el que estem discutint aquí del progrés conscient i l’ evolució responsable és el gran esforç que ha d’efectuar el catalanisme evolutiu. Cal esbrinar com coordinar, com estructurar i com vertebrar tot aquest procés perquè això sigui una realitat i, efectivament, l’ objectiu és evitar que l’atzar sempre sigui el que ens imposi una lògica, perquè és aquesta la que s’ha de sobreposar a l’ atzar. Per tant, no podem viure sempre darrere les inèrcies que nosaltres mateixos, o el medi natural, creem. Hem d’anar per endavant, cosa que és un factor fonamental per entendre la idea d’aquesta Catalunya on el catalanisme serà un factor de solidaritat, de cohesió, d’ incorporació de processos i d’integració de la diversitat”. technorati tags: , , , , , , , ,

7 Set, 2012

Catalanisme evolutiu: interdependència, integració, recerca científica, identitat i internacionalització

En el marc de la Diada de l’11 de Setembre, i aprofitant que Ara Llibres ha incorporat el meu llibre El catalanisme evolutiu entre les lectures recomanades per a viure aquesta festa reivindicativa, tenint en compte l’actualitat del text esmentat, voldria compartir amb tots vosaltres alguns fragments:

 “Els humans tenim una estructura genètica semblant, però cadascú de nosaltres és distint. Hi ha petites diferències produïdes durant el desenvolupament històric, la qual cosa fa que tinguem un bagatge individual dins del col·lectiu. Així, a mesura que les persones s’han anat agregant en l’espai, s’han anat construint els pobles i les nacions. Això no ens converteix en especials, ni en essència independents, perquè som de la mateixa espècie, però sí que ens ha de fer conscients de la nostra variabilitat i diversitat per buscar la interdependència amb altres països i pobles”.

“La identitat és el concepte que vol explicar la capacitat que té un grup d’ humans per implicar-se en la defensa col·lectiva dels seus valors culturals i de les seves realitzacions socials. Així, la identitat nacional catalana, com totes les altres, és el producte de tot tipus d’interaccions econòmiques i socials en l’àmbit històric diacrònic”.

 “El català s’ ha de situar com a llengua de socialització bàsica, independentment de la convivència i de l’aprenentatge d’altres idiomes”

Treballadors manuals i intel·lectuals

“… quin és el substrat que pot crear les noves formes de cohesió social de la ciutadania catalana? Per descomptat, la qüestió de la identitat constructiva i inclusiva és bàsica en el procés d’ articulació de les forces progressistes que s’estructurin entorn de les energies dels treballadors manuals i intel·lectuals. La identitat no pot ser reorganitzada sense tenir en compte la integració dels processos propis dels catalans en la internacionalització de les experiències de totes les grans revolucions socials”.

El catalanisme evolutiu

“ En aquest moment, però, el que cal és integrar la diversitat, és a dir, es tracta de sotmetre les diferències entre les cultures humanes a la crítica social específica amb la finalitat de fusionar les seves estructures bàsiques en una nova complexitat dinàmica conscient, sumar d’una manera crítica tot el coneixement, i treballar per una humanitat consistent, cosa que només es pot dur a terme si socialitzem la ciència i la tècnica, que és el motor de la nostra força creativa i el que ens ha fet humans”.

Estratègia social i cultural

“Per arribar al catalanisme evolutiu, la refundació de l’esquerra catalanista, motor de les noves formes de desenvolupament de la nostra comunitat, és inqüestionable com a camí, ja que encara no ha esgotat la seva creativitat com a estratègia social i cultural. El catalanisme evolutiu és el catalanisme no excloent. És la visió integradora dels processos socials, estratègics, culturals i econòmics del país, que han de permetre no perdre la memòria històrica del sistema, però sí renovar-la, reformar- la, reestructurar-la i refundar-la, en la perspectiva de no deixar l’ experiència dels nostres avantpassats com a estèril i buida. Poden haver-hi ruptures, poden haver-hi reformes, però sempre continuïtat. Hem de mantenir el catalanisme basal, perquè encara és una necessitat per a centenars de persones, tant per als qui han viscut com per als qui han treballat a Catalunya, com per als qui sense viure-hi ni treballar-hi poden comprendre que el nostre poble pot contribuir amb una aportació singular al futur de la planetització de la societat humana”.

“La cultura social i la llengua ens permeten entendre el territori d’ una manera determinada i són una forma d’adaptació dels homínids en l’ espai i en el temps. Ambdues han estat adquirides al llarg del procés evolutiu, de manera que ara són consubstancials a la nostra existència social, perquè expressen i representen mecanismes bàsics per a la supervivència de poblacions de la nostra espècie. Hem de situar-nos com a poble, com a cultura i com a llengua, amb la perspectiva d’encapçalar les noves formes d’actuació de l’ésser humà del futur”.

Una dinàmica empírica

“La construcció de Catalunya no es pot harmonitzar sense una perspectiva d’espècie i universal. Com volem tirar endavant aquest projecte? Doncs amb plantejaments teòrics, però amb una dinàmica empírica. En aquesta aposta, la recerca bàsica i l’aplicada són fonamentals. Si som capaços de dur-ho a terme, d’ aquí a quaranta anys haurem aconseguit un lloc com a país en el concert planetari. La recerca científica és un dels instruments de transformació més imponents per als segles que vénen i, com a conseqüència, també per a Catalunya. La revolució cientificotècnica aboca el nostre país a tenir capacitat per aguantar la terciarització mantenint els altres sectors productius. Això ha de ser un fenomen irreversible en la gestació d’una economia basada en part en la investigació, és a dir, en una estratègia de progrés conscient i d’evolució responsable, perquè és més important caminar vers una Catalunya més social i més justa que cap a un país més ric. És un plantejament necessari per al nou catalanisme que li ha de donar suport. Si basem el futur en models de la revolució industrial i en la seva socialització, no assolirem cap procés en què el catalanisme que estem elaborant tingui una expressió consistent. En la nova proposta, la recerca científica ha de ser un pal de paller”.

technorati tags: , , , , ,