www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

13 Jul, 2011

El futur de l’espècie humana: Què fem i corol•lari (i 5)

Publicat per eudaldc 12:58 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | Pensament

Textos anteriors: D’on venim - Qui som - Per què som on som - On anem

Desenvolupar la consciència operativa és la manera com els humans podem augmentar la nostra consciència d’espècie i socialitzar-la. Aquesta pot ser la font bàsica del canvi i la transformació humana que pot produir-se després del col•lapse. Us preguntareu què vol dir consciència operativa:

a. Convertir coneixement en pensament

Els humans portem acumulant coneixement des que el nostre gènere va començar a fabricar eines. Des de llavors, fa uns 2,5 milions d’anys, el sistema Homo no ha parat de transmetre, generació darrere generació, informació de la natura, de l’espai i del temps. La prova és que al segle XX van arribar a conviure més de 2.000 cultures humanes producte de l’adaptació espacial de l’Homo sapiens.

La pèrdua de diversitat biològica fa uns 20.000 anys, al final del Plistocè superior, va ser compensada per la diversitat cultural a l’Holocè, fa 10.000 anys. Si no volem perdre tota aquesta memòria del nostre llinatge, s`han de prendre mesures ara que la ciència i la tècnica ho permeten. Hem de passar de la societat del coneixement a la societat del pensament.

b.  Integrar la diversitat.

La revolució cientificotècnica ha posat a les nostres mans informació suficient per monotoritzar el planeta i conèixer l’estat ecològic i la situació de les nostres cultures. Som capaços de prendre decisions que salven milions i milions de vides, però també ho som per fer-ne perdre milions i milions; ens movem a l’interior d’aquest dicotomia.

 

Cal ser conseqüents amb el que diem i proposar la planetització com a estratègia, i no la globalització, que ens aboca a l’homogeneïtzació. Hem de treballar amb la perspectiva, no d’un pensament únic, sinó en un únic pensament: la humanització.

c. La socialització de la ciència i la tecnologia

La revolució del coneixement que es produeix des de fa quatre segles amb l’emergència de la ciència i, des de fa 100 anys amb la socialització del pensament científic, amb la revolució cientificotècnica, han canviat les formes i maneres de relacionar-nos, deixant cada vegada més de banda els idealismes que no articulen econòmicament, i en el futur tampoc socialment. Tot això ha de donar pas a la contrastació empírica com a mecanisme de relacions socials i econòmiques. La ciència i el seu braç social i econòmic, la tecnologia, s’ha de socialitzar de manera sistemàtica i posar-se al servei de l’evolució responsable.

d. Evolució responsable

 A través de totes les adquisicions que el nostre llinatge ha acumulat, hem arribat en un punt en què com a espècie intel·ligent i conscient, amb un alt grau de coneixement de les lleis de la física, la química i la biologia, podem intervenir en els processos evolutius; fins i tot en la nostra autotrasnformació. Per tant, des de la nostra capacitat d’incidir en els processos, hem de ser responsables de les decisions que prenem per poder preveure’n les conseqüències.

e. Progrés conscient

El progrés ha marcat un abans i un després respecte a l’evolució del nostre gènere. És una conseqüència d’una resocialització constant de les diferents espècies de primats humans, i ha generat un irreversible de gran valor heurístic i hermenèutic. La consciència que això és així és la que ha de guiar la consolidació d’aquesta propietat humana a la qual no podem renunciar, ja que forma part del nostre bagatge humanitzador.

Corol·lari

D’on venim, qui som, on anem... Possiblement, la socialització de la revolució cientificotècnica ens donarà el marc de recerca necessari que ens conduirà a la informació clau. Com i per què s’ha produït aquest procés continuarà essent un enigma. Possiblement, la integració del coneixement científic i una antropologia crítica ens poden ajudar a acostar-nos a la quimera que hem plantejat.

Probablement, després del col•lapse, o el coll d’ampolla evolutiu que viurà l’Homo sapiens en aquest segle, com a conseqüència de la incapacitat d’integrar els exponencials convergents, en podrem plantejar objectius d’espècie que estiguin per sobre dels interessos primats.

És possible que aquesta gran sotragada que ens arribarà ens ajudi a generar la consciència d’espècie qualitativa, que faci de la nostra capacitat i eficiència biològica, ecològica i econòmica la constant futura de la nostra evolució conscient i responsable, per primera vegada en la història de l’evolució dels organismes vius al planeta.

Després del coll d’ampolla, producte de la metabolització de la revolució cientificotècnica, per primer cop la nostra humanitat pot ser capaç de governar el procés d’adaptació i trencar amb el “contínuum evolutiu”. Fins que això no sigui factible, són les lleis de la natura les que governen els sistemes vius i no ens deixen cap possibilitat de substituir l’atzar per la lògica de la consciència d’espècie.

technorati tags: , , , , , , , , ,