www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Jul, 2010

Corporativisme

Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme.  Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.

Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de  la construcció, energies, alimentació, química,  metal·lúrgia, farmacèutica,  informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.

La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.

Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.

La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.

La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de  manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.

És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.

Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.

 

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo el juny de 2010

8 Jul, 2010

En defensa de Catalunya

A la clandestinitat ja vaig participar a la sortida de l’Assemblea de Catalunya a Ripoll, als inicis dels anys setanta, per demanar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia; ara estem igual.

A la manifestació del 10 de juliol no hi puc participar-hi perquè estic excavant a Atapuerca (Burgos), però en defensa dels nostres drets com a catalans recolzo aquest acte. Catalunya és un nació i tots els pobles tenen el dret de poder demanar l’autodeterminació. Per tant, cal sortir en defensa de l’Estatut.

Com a catalanista i fedederalista reivindico que es respectin les nostres decisions votades democràticament. Conseqüentment, de forma unitària, hem de participar en aquesta marxa reivindicativa.

5 Jul, 2010

Solidaritat amb consciència

La crisi continua i tota una sèrie d’humans tindran poca possibilitat de trobar treball en el transcurs dels pròxims anys. Fa poc llegia un article sobre el futur de l’economia d’Espanya. Es parlava de que la recuperació econòmica serà un fet al 2011, però que l’índex d’atur serà gran durant molts anys.

Com és possible que l’economia millori però no ho faci per als congèneres d’espècie que estan sense feina? Ara se sent molt expressions com hem viscut per sobre de la nostra capacitat, això ja es veia venir que no duraria... Bé, tots som responsables d’aquesta irresponsabilitat. Aquella situació fictícia ha acabat amb més de quatre milions de parats i la mala notícia és que no es pot regenerar una economia que pugui capturar aquest parats i dóna’ls-hi feina a curt i mig termini.

Ara la mala noticia és que la manca de planificació econòmica i social ens porta a colls d’ampolla que ens perjudiquen a la majoria, però deixen de banda socialment a milions de persones que no tenen opció a viure amb dignitat.

La recerca de guanys capitalistes ràpids, l’explotació encoberta de contingents d’aquí i de fora d’aquí, la manca de principis dels gestors, tan polítics com administratius, i la falta de mobilització social ens ha conduït on estem. L’absència d’un comportament responsable ha portat a la misèria a milions de persones. Famílies senceres es troben a les portes de grans necessitats, algunes fins i tot no poden ni menjar.

L’Estat és incapaç d’adoptar mesures alternatives per a anar cap a la construcció d’un altre sistema i no ha influït per provocar la transformació. Han faltat idees i valentia pel gir social i econòmic del país. El subsidi serveix per a una conjuntura, però no és una fórmula perquè la gent visqui malament tota la vida.

La nostra pròpia crisi evolutiva ens porta aquesta desorientació. L’economia ha d’ estar al servei de les persones i els qui governen, tant políticament com econòmicament, s’han de posar al servei de l’espècie, si no volem que les coses empitjorin més.

S’ha de tenir esperança amb la nostra pròpia humanitat, però alhora cal canviar les nostres conductes. Hem de pensar en les transformacions del present per poder deixar a les nostres cries el principi d’un futur millor en funcionament. Cal que la solidaritat no consisteixi només en pagar impostos, que és molt important, sinó que sigui un exemple de consciència d’espècie que millori el nostre comportament. En el sistema capitalista, tot aquest procés és impossible de dur-lo a terme.

Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 16 de juny de 2010