www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Ago, 2009

El concepte d'Europa

La unificació es fa des dels interessos, no d'espècie, que seria lícit, sinó econòmics jeràrquics. El concepte de territori articulat es basa en la manera com es poden cohesionar socialment les nacions per obtenir cada vegada més plusvàlues. Es tracta, doncs, d'un plantejament poc solidari i fora de una dinàmica intel·ligent del gènere Homo. El coneixement ens hauria de servir per tirar endavant un punt de vista en el què el benestar fos, no només una posició d'una minoria influent que es recolza en una classe mitjana agraïda, sinó en una veritable consciència crítica d'espècie.

En aquest sentit, l'economia ha d'estar al servei d'una bona socialització de les relacions humanes i no al servei del capital especulatiu. Aquesta norma és bàsica per tal d'aconseguir equilibris sistèmics i aquesta hauria de ser la perspectiva científica que haurien de posar en pràctica els partits polítics.

Els governs de les nacions dels planetes haurien d'avançar des de baix, però també des de dalt cap a aquestes posicions d'espècie més intel·ligents i conseqüents amb l'evolució de la complexitat dels espècimens més avançats de l' Homo sapiens.

És per això que parlo del concepte d'Europa, no com a una unió per mantenir l'hegemonia o per confrontar-nos amb altres agregats, sinó des de la vessant de la voluntat de convergir des de la perspectiva evolutiva.

Des de baix i des de l'abstracció, el coneixement científic i social del nostre propi procés evolutiu ens dóna mecanismes raonables per fer una formulació intel·lectual ajustada a les necessitats d'espècie.

La lluita interior entre el primat biològic i el fenotip humà és una batalla que no ens ha de portar a la dualitat, sinó a la integració. La formació cultural i critica com a espècie pot servir-nos per saber com som i com l'aplicació tècnica dels nostres coneixement pot redundar en estructures socials competents.

El missatge de la lògica i de la racionalitat s'ha de defensar per sobre dels discursos de l'atzar com a fet evolutiu, no per negar-lo, però si per superar-lo a través del progrés responsable i l'evolució consistent de la nostra espècie en el planeta.

No hi ha Europa social sense pensament crític ni consciència planetària. Aquesta és la raó per la qual expresso aquesta reflexió. Tot plegat ens pot ajudar a no justificar-nos del que fem malament, sinó a intentar dur-ho a terme molt més bé del que ho hem efectuat fins ara.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma d’El Mundo del siglo XXI el 29 de juliol

15 Ago, 2009

Pregó Festa Major Capellades 2009, 15 d'agost

Publicat per eudaldc 20:18 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

 Bon dia capelladins i capelladines, amics i amigues

Aprofito aquesta oportunitat que m’han brindat per reflexionar sobre la nostra espècie. Hem de construir una consciencia humana universal i crítica abans que sigui massa tard. Voldria contribuir a donar un missatge d’esperança per humanitzar-nos més ràpidament. Avancem cap al coneixement de manera exponencial, caminem cap a noves formes d’organització fins ara incommensurables. Estem accelerant el nostre entorn i a la vegada augmentem també exponencialment les nostres interaccions.

L’evolució és una teoria que ha fet possible entendre com hem arribat fins aquí i d’on hem sorgit els organismes vius. Aquest any, 150 aniversari de la publicació d’El origen de les espècies per Darwin, coincideix amb el centenari de la descoberta de les primeres restes arqueològiques a la Balma del Fossar Vell de l’Abric Romaní de Capellades, protagonitzada per Amador Romaní  Guerra, sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans.

Eudald Carbonell pregó Capellades 09

Durant la lectura del pregó - Gerard Campeny / IPHES

L’origen de les espècies és la formulació d’una teoria universal per explicar l’evolució. L’Abric Romaní és un jaciment local, a la vorera del riu Anoia, però que ens està permetent, a través de l’anàlisi dels diferents registres, aproximar-nos al coneixement, també universal, del comportament dels homínids que van desaparèixer a Europa fa 25.000 anys.

El coneixement és la base del pensament. El pensament és la base de la nostra adaptació al planeta terra. Viure el passat a través de l’arqueologia no té sentit sense pensar què volem fer en el futur com a espècie i com en el present construïm el futur. Aquesta reflexió prové de l’anàlisi de la situació de la nostra espècie en el planeta. Sorgeix del coneixement experimental sintetitzant el pensament social i filosòfic de tota la humanitat.

Capelladins i capelladines, des d’aquesta terra històrica voldria que tots junts féssim una reflexió profunda sobre el que està passant a la terra i a la nostra humanitat. Seria important fer l’autocrítica per tal d’incrementar la nostra sociabilitat.

El coneixement del poblament de les cingleres del Capelló i de l’Abric Romaní, en el qual havien viscut primer l’homo neandertalhensis i després l’Homo sapiens ens ha de donar un bagatge informatiu per entendre com ens hem d’adaptar  i viure en un territori.

Tot aquest coneixement, tota aquesta anàlisi, tota aquesta reflexió s’ha de fer des de Capellades i projectar-ho a tota la nostra espècie, per tal d’humanitzar-nos més ràpid i ser capaços de fer-nos millor.

Eudald Carbonell a Capellades 09

Moltes capelladins i capelladines van assitir a l'acte - Gerard Campeny /IPHES

Ara, quan passegem per les cingleres del Capelló, una vegada més, ens toca seriosament reflexionar sobre la nostra història, sobre com els neandertals de Capellades poden contribuir a fer-nos més conscients de com les espècies que ens han precedit i s’han extingit  ens han de fer incrementar la nostra consciència com espècie per sobreviure i adaptar-nos al futur.

Cent anys de feina a les cingleres del Capelló, i ara en aquest centenari, continuem treballant pel coneixement de les nostres arrels, però amb la consciència que només des d’una societat més igualitària i reflexiva podrem construir un pensament racional que ens ajudi a coneixe’ns.

La festa major és una celebració cíclica. Nosaltres en la festa hi trobem la capacitat de gaudir junts com a poble, com a comunitat històrica.

Capelladins, capelladines, benvinguts a casa vostra.

Bona Festa Major !!!

4 Ago, 2009

Evolució responsable

«EL PASSAT ens bé donat i no es pot canviar, el futur és incert i no es pot predir» (Joan Robinson). Aquesta sentència ens serveix per introduir la importància que té el que es fa en el present. Sóc dels que tenen la convicció, que sense pensar què vol fer l'espècie en el futur, serà molt difícil aprendre del passat. És obvi que el passat no es pot canviar, però sí que ens pot ajudar a contrastar línies evolutives de la nostra societat. Un plantejament d'espècie en el present fet de forma responsable ens pot portar a un futur, que encara que incert pot ser millor que el que ha tingut fins ara la humanitat. Inqüestionable.

La inèrcia del passat, però, ens atropella i aprendre del passat sense saber quines són les projeccions d'espècie en el futur ens serveix de ben poc. Una ciència retroprojectiva i projectiva pot ser la clau d'un coneixement i d'un pensament basat en el procés evolutiu. Per això cal socialitzar la ciència i la tecnologia.

Moltes vegades no som capaços de transformar coneixement en pensament crític i socialitzar-lo de manera que tots els espècimens sapiens siguem capaços d'intervenir socialment en el debat dels humans i la seva intervenció en el planeta. Una espècie pensant i coneixedora de la seva realitat evolutiva tindria la possibilitat de construcció d'un futur més social i científic.

Ara podem intervenir en els processos evolutius. La ciència i la tecnologia ens han premés actuar sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre entorn com mai abans havia passat en el gènere Homo. És en aquest sentit que estic parlant de responsabilitat d'espècie.

L'evolució és un procés natural que es manifesta en la vida al planeta i nosaltres som part d'aquesta evolució. El progrés humà s'ha de basar en el coneixement i en el pensament, fins al punt que ara podem parlar de futur i establir escenaris.

On hi havia atzar, ho he dit moltes vegades, pot haver-hi lògica, i aquest és el camí. No confiar en el què podrem conèixer, sinó, fer servir i pensar socialment sobre el que coneixem. Els mecanismes que ens han permès passar de la intel·ligència operativa a la consciència operativa ens poden donar la clau de com actuar.

Situats en el procés evolutiu de la vida com a emergència de processos de la matèria i la energia, la manera com governem i utilitzem les seves propietats pot fer-nos responsables de la construcció de les noves complexitats sistèmiques.

Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 15 de juliol de 2009