www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Abr, 2009

Cap a un altre sistema

La voluntat dels humans encara no intervindrà en el canvi del sistema. L'orde natural ha de ser substituït per l'organització humana; així ho vinc dient des de fa temps.

La crisi que estem passant no és tan sols financera, sinó també econòmica i social. Avancem directament cap a una crisi d'espècie. Les nines russes són un bon símil per explicar què és el que està passant. La nina gran està oberta, després n'apareixen de dins, una darrera l'altre, fins arribar a la més petita; aquesta és la que guarda la part essencial del que està passant.

Fins ara els colls d'ampolla pels que havia travessat el nostre gènere no eren processos dels que els humans tinguessin consciència universal, però ara sí. Tenim una incipient consciència d'espècie que s'està socialitzant, espero que a marxes forçades, si no, no arribarem a temps de dirigir la transformació cap a la qual, de forma accelerada, camina la nostra espècie.

La socialització de la revolució científicotècnica ens obre termodinàmicament les portes del caos i el cost que comportarà serà més alt que el de la revolució industrial.

Desconeixem el cost específic que significà la revolució Neolítica fa ara 7.000 anys. Sens dubte, fou el creixement demogràfic exponencial en els llocs on s'hi establia, però un desastre pels grups que no la assumien com a pròpia.

La revolució industrial va acabar amb les economies no productives, va socialitzar les matèries primeres i accelerà els desequilibris constant-nos el 20% dels efectius humans. Per la seva part, la primera i la segona guerra mundial varen matar 100 milions de persones i les seves conseqüències devastadores en el planeta plantejaven condemnar-ne a uns altres cent milions.

Ara, és l'hora de l'evolució del sistema amb la darrera de les revolucions: la científicotècnica, que per instal·lar-se en el planeta necessitarà metabolitzar la seva energia; això es produeix en unes condicions molt diferents a les anteriors. En primer lloc, perquè nosaltres hem intervingut accelerant els canvis en els ecosistemes, generant desequilibris econòmics de gran magnitud, consumint energia de forma irresponsable, i conseqüentment el sistema està arribant a un llindar termodinàmic. La diferència de gradient entre entropia física i entropia social s'accelera; els problemes en el futur estan assegurats.

Quan s'arriba a exponencials convergents, la única solució és el caos. Malgrat tot, sóc optimista.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 8 d’abril a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI