www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

26 Jun, 2007

La violència en el gènere Homo

En un moment en què la violència, en les seves diverses manifestacions (bèl·lica, sexual, amb els animals...) continua malauradament sent protagonista de moltes notícies, voldria compartir amb vosaltres algunes idees que sobre aquest tema  tracto en el meu llibre El naixement d’una nova consciència, amb l’objectiu també d’emprendre un debat amb vosaltres. Algunes qüestions sobre les que aprofundeixo en el fragment que segueix:

El control, la defensa i l’ocupació de l’espai estan en general lligats a la violència. Som primats territorials i jeràrquics”.

“És possible que l’alt grau de competitivitat dels homínids de fa uns 3 milions d’anys seleccionés mecanismes de defensa hormonals que encara es disparen avui quan estem en situacions en què es reviuen  moments difícils semblants als del passat”.

“Quan la violència se socialitza apareix entre els humans la guerra, la síntesi dels conflictes individuals

En l’àmbit evolutiu, la violència i la guerra neixen a causa de la necessitat de controlar l’energia i el territori, de defensar l’espai d’on s’extreuen els recursos que permeten la reproducció dels éssers vius. Els organismes vius, inclosos els humans —mamífers primats— exploten els territoris per aconseguir-ne l’energia que els cal per viure. Quan algun element aliè posa en perill el control i l’explotació de l’espai ocupat per l’organisme originari, emergeix el conflicte.

Ara mateix l’explotació del territori es fa mitjançant tècniques molt avançades i d’una manera molt accelerada. El control, la defensa i l’ocupació de l’espai estan en general lligats a la violència. Som primats territorials i jeràrquics, i això explica què passa quan alguna d’aquestes característiques es manifesta fora del marc de la cooperació i de la solidaritat, quan el grup se sent amenaçat.

És possible que l’alt grau de competitivitat dels homínids de fa uns 3 milions d’anys, que va permetre que s’adaptessin a la sabana, seleccionés mecanismes de defensa hormonals que encara es disparen avui quan estem en situacions en què es reviuen  moments difícils semblants als del passat. La selecció natural va actuar favorablement sobre aquells espècimens que mostraven una millor capacitat per fugir o per defensar-se. Com és obvi, aquests exemplars van ser els que es reproduïren amb més èxit. Per tant, portem els gens d’uns espècimens estressats que van sobreviure a situacions complexes i van deixar una descendència perseverant de la qual nosaltres som una mostra biològica.

La violència és, doncs, un mecanisme generat per la selecció natural per tal d’assegurar la supervivència, i prové de moments d’estrès que ens preparen per a una acció d’atac o de defensa, per salvar el menjar, el territori o la vida. Quan la violència se socialitza apareix entre els humans la guerra, la síntesi dels conflictes individuals. La violència, ja sigui una acció individual o de grup, no té cap tipus de justificació en el marc de la consciència crítica d’espècie si no és per protegir l’individu o la comunitat amenaçats directament per altres éssers vius, inclosos els de la nostra espècie.

Fins i tot l’actitud defensiva és condemnable, però no es pot considerar que defensar-nos davant d’una agressió sigui una forma de violència etològica o patològica, sinó una forma lògica d’actuar. Promoure la violència significa trencar amb els principis de cooperació i d’explotació racional del territori, sense oblidar que posa en perill l’espècie, si tenim en compte les característiques tècniques que es poden desplegar en el decurs del conflicte i els resultats de destrucció i crisi general que provoquen. La guerra, humanitzada amb la tecnologia química i nuclear, pot multiplicar els efectes anihiladors de l’acció violenta de grup.

(...) La via cap a la humanització ràpida que alguns preconitzem avança en aquest sentit: postulem relegar la violència a una estratègia marginal i conduir-la a l’extinció mitjançant la generació de condicions econòmiques i socials que seran possibles si socialitzem la tecnologia i la ciència, i que permetin l’educació massiva de l’espècie durant el tercer mil·lenni; d’aquesta manera evitarem la progressió de les manifestacions pròpies de primats tan ben establertes en el nostre gènere. Transformant les condicions objectives que provoquen aquest comportament etològic, i condemnant-lo socialment quan afecti l’estructura. d’un grup, pensem que és possible desenvolupar una cultura de la no-violència racional i objectiva.

El cas de la violència sexual també representa una varietat de violència lligada al control subjectiu. La ruptura del pacte de complementarietat sexual en la producció i reproducció de l’espècie porta a comportaments poc evolucionats, com la violència del mascle contra la femella o viceversa. La degradació que implica un comportament com aquest demostra una vegada més que els impulsos etològics poden passar per damunt d’una actitud humana i cultural desenvolupada en l’Homo sapiens.

La conscienciació sobre la necessitat de l’educació social i sexual de les cries de la nostra espècie, per tal de posar fi a aquests comportaments atàvics, ha de ser desenvolupada sistemàticament. La violència entre sexes representa una varietat de la violència intraespecífica que amaga una patologia sociocultural molt perillosa. 

El fet de trencar amb les regles que regulen la reciprocitat sexual en una perspectiva de cooperació representa desafiar el que és més natural, com la reproducció dels membres d’una població, però també el que és més cultural: el respecte intersexual, que és necessari per al desenvolupament d’aquesta nova consciència d’espècie que postulem, fonament i estructura per a la integració de la diversitat.

La violència extraespecífica, és a dir, la que s’exerceix contra altres espècies, és també una problemàtica d’arrel etològica. Quan els nostres avantpassats del Neolític deixaren de ser caçadors per tal de convertir-se en ramaders i pastors, ara fa uns 8.000 anys, la violència de base etològica anà progressant com a factor cultural, i així arriba fins als nostres dies i es manifesta quan, per exemple, de forma totalment innecessària alguns membres de la nostra població cacen per plaer o quan unes minories gaudeixen torturant animals.

La violència en aquests casos arriba a la sofisticació, i és la mostra d’una mala adaptació humana, ja que, ateses les potencialitats de les formes econòmiques que ens estructuren i proveeixen d’energia, la violència no hauria de ser un factor necessari. En aquest sentit hem de canviar la competitivitat d’espècie per la competència i per l’eficàcia solidària. Ja no hem de competir amb ningú si som els més competents.

21 Jun, 2007

Tecnologia i consciència crítica d’espècie, en un curs d’estiu de la UNED a Tudela

Analitzar el paper que ha jugat la tecnologia en la formació de la consciència crítica de la nostra espècie és el tema central de la conferència que oferiré dissabte 23 de juny, a les 16 hores, en el marc dels cursos d’estiu que la UNED (Universidad a Distancia) imparteix a Tudela (Navarra). Encara que aquesta setmana ja m’he traslladat a Atapuerca (Burgos) per codirigir la nova campanya d’excavacions, i de la qual us en parlem al bloc Les activitats de l’IPHES, hi faré una breu escapada amb altres companys.

Durant la meva intervenció, que porta per títol Tecnologia: la consciència crítica d’espècie, faré un recorregut per les diferents resocialitzacions que s’han succeït durant el procés d’hominització, recordant que nosaltres som uns primats amb mans lliures i cervell gran, que hem desenvolupat la intel·ligència operativa que ens ha permès fabricar eines.

Darrere espècie natural

Alhora, em referiré especialment al moment de l’evolució humana en que emergeix la nostra espècie. Amb aquesta finalitat em remuntaré a fa 1,8 milions, quan el primer homínid va sortir de l’Àfrica i com ha anant ocupant tot el planeta Terra aconseguint fins i tot viatjar a l’espai. També tractaré la importància que va tenir l’invent del foc, l’adquisició del llenguatge, el comportament simbòlic... i com aquestes adquisicions s’han integrat en una espècie, l’Homo sapiens, nosaltres, la última natural d’homínid perquè la selecció tècnica ens conduirà a la generació d’una espècie artificial.

11 Jun, 2007

De la tonteria o de la consciència

Mentre estic discutint amb uns amics, tots nosaltres arribem a la conclusió que la ideologia ha anat desapareixent dels espais socials. Ens preguntem què hem fet tots plegats perquè això sigui així. La vulgaritat s'ha transformat en paradigma, en el fil conductor de les nostres converses i de les nostres relacions; un cansament recorre els nostres cervells i sembla que ens costi pensar. No sé què hem fet però no som capaços de continuar pensant en la nostra espècie i sobretot de fer-ho críticament; la conclusió podria ser que una mena de plaga d'imbecil·litat s'ha apoderat de les nostres neurones i que ens deixa fora de combat convertint-nos en idiotes socials.

Sempre que trec a la llum el tema de la consciència crítica d'espècie, se m'acut si això que penso no serà estrany i fora de lloc, sobretot quan me n'adono que mantenir converses que tinguin un sentit humanitzador és cada vegada més difícil. Hi ha una pèrdua d'interès per la contemplació i la reflexió just en un moment en què la tecnologia ens dóna tot el que cal per fer-ho amb facilitat.

Hipocresia i sopa d'all

Uns humans que hem estat capaços d'anar accelerant la nostra forma de conèixer i que no veiem que ara el que cal és tornar a pensar sobre el que coneixem, sinó el coneixement acabarà sent una càrrega feixuga inservible per a l'espècie. Adonar-nos del que estem dient ja representa una manera de caminar cap a la solució, tothom desitja sortir d'aquest estat d'atontament on l'obvietat, la hipocresia i la sopa d'all alimenten les relacions socials.

La disposició a la rebel·lió sembla que ja està amortitzada, la capacitat de sorpresa, d'aprendre del que fem, de convertir-nos en pensador col·lectiu ara és una possibilitat si realment som capaços de despertar i de convertir el tant se me'n fot en ràbia constructiva.

He dit i continuo dient que la càrrega de filosofia que hem rebut del grecs s'està convertint en cendra i que encara no som capaços d'organitzar cosmovisions que responguin al coneixement socialitzat del segle XXI, i això em sembla perillós. Cada dia que passa observo que els idealismes estèrils i prehistòrics intenten retornar adornats amb altres vestimentes que ens donen explicacions absurdes però que la imbecil·litat de tots plegats les poden tornar en convincents.

Sempre arribem al mateix lloc, és cosa de l'educació. La conversa amb els meus amics arriba a aquesta conclusió. Què estem fent malament que no som capaços de pensar des del coneixement, i que preferim la retòrica i l'estètica de que no serveix al concepte crític i constructiu de la nostra espècie?

Objectius i discussions

Traslladant aquesta conversa i fent-la reflexió, em permeto cridar als ciutadans a sortir d'aquesta consciència esclafada que ens fa més passius del que hauríem de ser. Torno a repetir allò que jo sempre repeteixo: això ja no es únicament una qüestió de consciència de classe que jo defenc -sobretot la consciència de les classes populars- sinó més aviat de consciència d'espècie.

És cada vegada més necessari ajudar a fer aquesta reflexió, portar-la a debat i organitzar-nos en conseqüència; la societat civil ho necessita, li calen objectius i discussions sobre els problemes que planteja el futur humà, en comptes de donar voltes sobre la vulgaritat mentre ens van manipulant per anar-nos alienant cada vegada més, per convertir el planeta amb una entitat humana que atufi.

Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI, el 14 de març de 2007

8 Jun, 2007

Conferència Patrimoni i Ciutat, i nova presentació del meu darrer llibre

El valor del patrimoni, entès no com a monumental sinó com part immaterial de la cultura, és l’eix de la conferència que pronunciaré en el marc de les Jornades Patrimoni i Ciutat, que avui i dissabte se celebren a l’Ajuntament de Girona, organitzades pel Consell de les Arts i de la Cultura d’aquesta localitat, un espai de reflexió per promoure el debat i cercar els escenaris desitjables en els quals situar i generar la ciutat, en un futur immediat, pel que fa a polítiques culturals. La meva intervenció porta per títol “Ciutat activa: patrimoni humà” i serà dissabte dia 9 de juny a les 10 hores, al Centre Cultural la Mercè de Girona.

D’altra banda, a les 11.30 hores, també prendré part en la taula rodona Preservem tot allò que és patrimoni? Amb Sílvia Planas, directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides i del Museu d'Història dels Jueus de Girona; Josep Matas, advocat, editor de la revista Gavarres i professor de l'Escola Superior d’Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües de Barcelona; i Joaquim M. Puigvert, vicerector de Recerca en Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Girona. Joan Ventura, periodista del diari El Punt serà el moderador.

Un espai integrador i amb consciència sapiens

En les meves intervencions tractaré la relació espècie i ciutat, la ciutat com a nou àmbit de socialització i d’informació diacrònica; la ciutat interactiva, com a espai de participació i integració de ciutadans humanitzats i amb consciència sapiens, per entrar més específicament en el valor immaterial del patrimoni, que necessitaria de menys control burocràtic i més projectes d’estratègies social. Alhora, caldria facilitar el treball d’investigació i formació del coneixement història i crític, com a base de la transformació que ha de generar un espai ciutadà conscient, constructiu i integrador.

Precisament, la relació Patrimoni i Ciutat és un dels aspectes que analitzo al meu llibre El naixement d’una nova consciència. Demà dissabte, a les 19 hores, faré una nova presentació, en aquest cas a la sala d’actes de l’Ajuntament de Vidreres, organitzada per l’associació Grup Vitraris, una entitat local que promou iniciatives culturals (conferències, debats, presentacions, tallers literaris...) i procura la recuperació de determinades tradicions populars en l’esmentat municipi.

6 Jun, 2007

Presentació del llibre El Big Bang

El Big Bang és el títol del llibre que acaba de publicar el meu amic Manel Sanromà, professor de Matemàtica Aplicada de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que ha realitzat diverses investigacions relacionades amb l’Astronomia. Sempre que pot, gaudeix també de llargs viatges a altres continents amb l’objectiu de poder contemplar el més a prop possible fenòmens astronòmics com, per exemple, els eclipses.

Per desig seu, i amb molt de gust, participaré en l’acte de presentació pública que es fa dijous dia 7 de juny, a les 20 h, a la llibreria La Capona, a Tarragona. Evidentment, també parlarà ell mateix i Lluís Pastor, director general d’Editorial UOC (Universitat Oberta de Catalunya), que són els qui li publiquen el volum dins de la col·lecció Vull saber, dedicada a llibres de butxaca que pretenen socialitzar el coneixement en diferents àrees.

El llibre tracta, en un estil de divulgació adreçat al gran públic, sobre el nostre coneixement actual al voltant de l'origen i evolució de l'Univers i tot el que conté l'anomenat model del Big Bang. Tant des d'una perspectiva històrica com de les evidències observacionals que sustenten aquest model, s'aborden els grans enigmes generats al seu entorn, el més destacat dels quals és el fet que més del 95% de la matèria i energia que constitueixen l'Univers observable són de naturalesa totalment desconeguda. En aquest sentit, l’estudi de la matèria i l'energia fosques és sens dubte un dels grans reptes de la recerca actual.

4 Jun, 2007

Conferència en homenatge a l’arqueòleg vallenc Francesc Cabré

Dimarts dia 5 de juny, a partir de les 19.30 hores, a l’antic hospital de Sant Roc, pronunciaré la conferència “Socialització de la ciència i de la tecnologia” en homenatge a l’arqueòleg Francesc Cabré, mort ara farà un any. La xerrada la impartiré en el marc del memorial que li ha organitzat l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) on va desenvolupar una gran tasca.

Els companys de l’IEV pretenen que aquest memorial, que tindrà una periodicitat anual, serveixi com a excusa per a difondre temàtiques relacionades amb l’arqueologia i amb l’estudi de la prehistòria i de l’antiguitat, i no limitar-lo a ser només el record d'una persona.

En tot cas, heu de saber que Francesc Cabré era un membre numerari (dels qui “treballen”) de l’Institut d’Estudis Vallencs, a través de la Comissió d’Arqueologia. Va morir l’any passat després d’una breu malaltia. Tenia uns 75 anys, però estava carregat de vitalitat i de ganes de fer coses. La seva etapa preferida, i en la què treballava més còmodament, era la ibèrica.

Tasques de reconstrucció

No va ser un investigador. No va fer ni va signar mai cap article de recerca. No va ser ponent ni director de l’esmentada comissió, però sí que en va ser la seva ànima durant els darrers anys. La seva presència diària donava continuïtat, facilitava la comunicació amb la resta de membres de la Comissió d’Arqueologia de l’IEV, amb menys disponibilitat horària, i tothom que es volia atansar per qualsevol motiu, sabia que trobaria en Sisco amb la seva bata blanca, segons m’han comentat els seus companys. La seva feina consistia a netejar i preparar les peces procedents dels jaciments més importants de Valls (Fontscaldes i el Vilar) i a reconstruir-les. També va col·laborar a les excavacions de la vil·la romana del Vilar. Tenia una paciència extrema, característica sens dubte imprescindible per a la restauració, així com moltes ganes d’aprendre (era un visitant assidu del taller de restauració del Museu Salvador Vilaseca), i sentia un gran respecte pel passat i pel treball dels arqueòlegs i investigadors.

A més a més, encara li quedava temps per a participar en altres iniciatives socioculturals de la ciutat, per exemple amb la Societat de Sant Antoni o amb la Penya del RCD Espanyol. Tot plegat el va convertir en una persona força estimada i valorada pel seu tarannà voluntariós.

1 Jun, 2007

Presentació del meu darrer llibre a Arbúcies

Encara que fa ja unes setmanes que és a la venda la meva publicació El naixement d’una nova consciència, editat per Ara Llibres, continua captat l'atenció dels mitjans de comunicació i, per aquest motiu, em segueixen fent entrevistes i, a més, s'organitza alguna que altra presentació.

Aquest dissabte, dia 2 de juny, a les 12 del migdia, en faré una al Museu Etnològic del Montseny – La Gabella, a Arbúcies.

Estic molt content de poder compartir coneixement amb els amics d’aquestes terres.