Erdrag

la Catalunya de més enllà dels Pirineus

erdrag | 02 Novembre, 2007 12:23

El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de passar-lo amb els companys de la Víbria a la Catalunya del nord, és a dir, el territori català que resta, des de l’any 1659 (però fet efectiu l’any 1720), sota dominació de l’estat francès.

És un territori que viu molt la catalanitat, però la viu d’una forma molt diferent. Podríem dir que, en general, la catalanitat es viu en francès i com un simple aspecte turístico-cultural o de marxandatge. És a dir, es concep la catalanitat només en l’aspecte cultural, com un fet diferencial de cara al turisme.

Però no a tot arreu és així. Hi ha entitats i col·lectius que treballen molt intensament perquè no es perdi el català i per la recuperació de les tradicions catalanes, per a fomentar la consciència nacional al nord del país. Vam tenir l’oportunitat de compartir l’estada amb l’associació Aire Nou de Bao, qui ens havia convidat, Són una gent molt activa. Dins la seva entitat tenen una colla castellera, un drac, un grup de tabals, diables, un grup de Ball d’en Serrallonga, etc. Fan classes de català, organitzen múltiples activitats per fomentar la consciència de Països Catalans, i tot això a Bao, un poblet petitó a prop de Perpinyà. Dins el que podríem anomenar sub-comarca del Riberal. També vam conèixer el grup de joves Agasalla, el grup de joves de la Catalunya Nord, vinculats al Casal Jaume I de Perpinyà.

Pel poc que vaig poder conèixer en menys de 24 hores d’estar-me allà, realment he de felicitar i treure’m el barret davant tota la gent que treballa pel país des del nord dels Pirineus, ja que és una feina molt dura, difícil i sovint poc agraïda.

Sovint caiem en la temptació de comparar la realitat d’allà amb la d’aquí, cosa que no tenen res a veure, ja que les necessitats de la població catalana allà son molt diferents de les d’aquí. Abans de demanar reconeixement i administracions pròpies, per exemple, cal tenir assegurada la continuïtat de la llengua, amb l’ensenyament en català a les escoles públiques, o una mínima presència digna del català en els mitjans de comunicació, entre d’altres.

Finalment, una anècdota: diverses persones de l’entorn metropolità de BCN, demanant en castellà en un bar, i el cambrer contestant-los en francès i xapurrejant alguna paraula de castellà que sabia. Sort que alguns catalanoparlants férem de traductors. Que patètic tot plegat!

Perquè després diguin que els catalans usem la llengua per dividir!!!!!