Erdrag

Un espai personal a la xarxa.

25 d'abril de 1707

erdrag | 25 Abril, 2007 22:58

Quan el mal vé d'Almansa... a tots alcança !

país valencià

Què dir del dia d'avui que no s'hagi dit ja, què dir de la diada del País Valencià, que per cert, no commemora pas la màxima institució del país: la Generalitat Valenciana.
M'encantaria dir mil coses del dia d'avui, però ja s'han dit ben bé totes, i totes han quedat escrites per aquí, per la xarxa.
Només una cosa: al segle XVIII el País Valencià fou el primer a caure, i poc després vingué Catalunya (l'11 de setembre de 1714 queia Barcelona). Espero que haguem après la lliçó i no deixem el País Valencià lluitant sol, ja que després dels valencians venim nosaltres i ja sabeu, des de més lluny d'Almansa estan batallant molt dur per a aconseguir fer-nos desaparèixer.

Avui més que mai: Visca la terra !!! Visca els Països Catalans lliures i sobirans !

Víbria i...

erdrag | 25 Abril, 2007 22:36

Aquest ha estat el cap de setmana de presentació de la nova Víbria de Reus, un nou element del bestiari festiu de la ciutat. La nova Colla de la Víbria ha estat impulsada des d’Esquerra en el marc dels actes del centenari del Casal Foment.
Aquest cap de setmana també hem tingut actuació castellera amb els Xiquets de Reus, el diumenge a Igualada i el dilluns a la plaça en motiu de St Jordi.
A Reus s’estan recuperant forces elements del seguici festiu, de la cultura popular i tradicional, cosa interessant. L’altre dia em comentava no sé qui: “el jovent d’avui en dia us divertiu com el de fa 100 anys”. Doncs si, cal recuperar les formes d’oci tradicionals: cal sortir al carrer, conquerir el carrer, cal potenciar la festa de base, la que surt del teixit associatiu, perquè la festa sigui per a la societat, cal que la societat s’hi impliqui, i que no sigui tan sols un model imposat (o proposat) des dels governants.

Aquest cap de setmana s’ha acabat amb la diada de St Jordi, la festa cultural del país, que també podria seguir, en part, aquest model que comento de festa. És una festa de les entitats, de la gent, que tothom se la fa seva. A part de la vessant comercial de llibreries i floristeries (inevitable), tothom surt al carrer, a la plaça, totes les entitats, siguin del caire que siguin, surten a plaça o venen roses en algun indret o altre, tothom es regala roses, tothom passeja amunt i avall amb la rosa o el llibre sota el braç.
Quin dia més bonic per acabar-lo fent pinya sota un castell i ballant al ritme de la música portant un animal com la Víbria, símbol de la dinastia catalana i de la resistència contra els borbons.
La gent de fora, que no coneix aquesta tradició, es sorprèn de la intensitat amb que es viu, del fet de que tothom hi participi d’una forma o altra, del fet de, per exemple, pujar al tren i veure moltes roses dins un vagó ple de persones que van amunt i avall.

Per tot això, visca la cultura popular !
I, molt especialment, visca la cultura popular com a eina de cohesió social, com a eina d’integració.

Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb