Erdrag

Va de «xarnegos»

erdrag | 05 Juliol, 2006 17:29

Llegeixo, em sembla que dilluns, a El Punt que en Duran i Lleida diu que ell també és xarnego [com en Montilla]. A partir d'aquí em venen diverses reflexions i comentaris que si no faig exploto:

- Considerar a algú xarnego no és cap insult ni desconsideració, ans el contrari, és la constatació d'un fet que per si sol no és ni bo ni dolent, tan sols és un fet.

- Algú és xarnego de pensament, a partir dels seus pensaments, de la seva forma de ser. Evidentment, la seva procedència geogràfica hi té molt a veure, però no és pas l'únic factor determinant. A partir d'això, hem d'oblidar aquesta consideració, crec jo. Aquesta campanya electoral està fent que tornem a ressuscitar aquest mot, que alguns ja crèiem haver oblidat. Considerar una persona apta o no apta a partir del seu orígen és, com a mínim, racista, per la qual cosa ho trobo totalment injust. Aplicant-ho a la política catalana actual, trobo racista tant els qui diuen que en Montilla no pot ser president per ser nascut a Andalusia, com també trobo racistes els qui fan una campanya basada en l'orígen d'en Montilla per a aconseguir que aquest sigui president.

- Un altre tema a analitzar és el fet que una persona, concretament un dels líders de la política catalana i alhora líder d'un partit català i catalanista (o això diuen...) es consideri xarnego pel sol fet d'haver nascut a El Campell, un poble al costat de Lleida i que la divisió provincial espanyola situa sota administració aragonesa. En aquesta afirmació, en Duran ens ha demostrat què és per ell el país que en teoria defensa: quatre províncies espanyoles. Ara entenem el seu gran desig de ser ministre a Madrid: vol ser ministre del seu país i no pas del nostre. Ja ens ho ha dit: ell es considera un xarnego.

Veient, doncs, que el líder del PSC, qui ha de substituir en Maragall, només té al cap el ministeri i no pas la Generalitat (ho demostra aferrant-se al càrrec de ministre fins a últim moment), i veient també el que pensa el número 2 de CiU, només ens queda una opció pensant en clau de país. Només ens queda un partit on el que realment importi sigui Catalunya i els catalans: Esquerra Republicana de Catalunya.

Salut !

Ho volem o no ho volem?

erdrag | 05 Juliol, 2006 17:05

Avui em vé de gust de parlar de la publicitat. Tot i semblar un tema molt estúpid, em vé de gust de fer-ne una petita anàlisi.

A quin sector de població va destinada la publicitat a través del bustiatge? Doncs, m'atreviria a dir (sense ser cap expert en aquestes temes, quedi clar) que a gent gran, persones que passen moltes hores a casa, amb força temps lliure, senyores sense treball remunerat, bàsicament. Això ho dic pel tipus d'empreses que s'anuncien així com també per l'actitud adoptada enfront de la publicitat.

Evidentment, com a ciutadans i propietaris de la nostra bústia, tenim tot el dret a decidir què hi pot entrar i què no. Tenim el dret a decidir si volem o no volem publicitat. Ara, crec que caldria diferenciar entre la publicitat pròpiament dita i aquelles revistes gratuïtes, tríptics municipals d'actes, etc que són fulls informatius. Potser podriem tenir dos tipus d'adhesius i enganxar-nos el que vulguessim, ja que crec que són dos productes de bustiatge totalment diferents.

Un capítol a banda mereixen els recipients per a posar-hi la publicitat per a tota la comunitat que s'instal·len a l'exterior de la porta d'una escala de veïns. Aquest és un sistema per a que els repartidors hi deixin (dins o fora del recipient) la publicitat que correspondria a tots els veïns. Degut a que mai tots els veïns agafen el seu exemplar, lògicament, sempre hi queden restes i s'ha de buidar periòdicament. Amb una excepció: quan arriba quelcom important (programa de les festes, revistes, etc), llavors sempre en falten. Aquest sistema el trobo, senzillament, inútil.

O volem una cosa o no la volem, però això de dir: "Vostè dongui-m'ho, i jo ho agafaré si vull" em sembla la més gran xurrada que hi pot haver, així com una gran pèrdua econòmica, ecològica i social. I, ara no em refereixo només a publicitat.