Pastant fang


Una experiència natural

General — Publicat per mdcasas @ 09:57

 

 

Una experiència natural

 

Sóc assentada a la vora de l’aigua

Tan a la vora que de tant en tant sóc dins

Les onades arriben a mi

M’acaricien

M’acaricien

M’acaricien

 

Fa vent, fa força vent

 

M’acaricien i em vaig quedant clavada a la sorra

El mar aixeca els grans de sorra i jo em vaig clavant

 

L’aire

L’aigua

El sol

L’olor de mar

El soroll vibrant del vent

constant

variant segons bellugo el cap

jugant amb aquest soroll

 

Sóc tant prop del mar que el vent m’esquitxa

 

El cul se m’està clavant

massa

se m’està clavant massa

i la sorra és dura

 

M’ompliré de sorra

M’imagino fins on arribarà

 

I m’agrada,

m’agrada molt ser aquí

 

I els fulls s’estoven

 

Fantàstic

Fantàstic

Fantàstic

Absolutament fantàstic

 

M’he estirat

He estirat les cames i he suportat el cos amb els colzes i ...

I l’aigua ha repassat les meves cames

He trencat l’onada amb els peus

Una part ha pujat entre les cuixes fins topar amb el meu sexe

L’altra ha arribat malucs amunt

natges amunt fins la cintura

i m’ha llepat el pont de l’esquena

 

Ara si que m’he mullat massa,

m’encanta que la natura em putegi,

que faci la seva

 

M’ha fet esborronar

I jo com a reacció ... m’he pixat.

 

Quina sensació més agradable!

La relaxació muscular,

el deixar-se anar,

l’escalfor escampant-se per les calces del biquini,

impregnant-ho tot,

fent reaccionar la pell freda per tanta aigua.

 

Ha sigut sensacional!

 

Platja dels Eucaliptus, Amposta

Agost de 2006

      

 



Retorn amb imatges belles

General — Publicat per mdcasas @ 09:46

He vist que la bellesa, hi és, a tot arreu: en grans espais, en petits detalls, en la natura, en la mà de l’home ... per tot.

 

I no la veiem. Jo no la veia. Inconscientment saps que hi és, ho intueixes, creus que hi deu ser, però no et detures mai a comprovar-ho: no vius, no veus la immensitat de la vida, t’oblides dels sentits i vas ... sobrevivint?... passant per la vida?... avançant pel què penses que és viure?.. pel que t’han fet creure que és la vida?... Sense observar, sense analitzar, sense valorar el què hi ha realment, en tota la seva amplitud. Vivim parcialment només.

 

La solitud ajuda molt. Els moments i els espais de solitud absoluta m’han permès valorar i relativitzar-ho tot. 

 

En fi, les fotos que presento com a mostra de bellesa la vaig fer ahir (ja abans d’ahir), a casa nostra, a la vora del mar i completament sola, sense ningú més que ho veiés, que ho contemplés, que ho valorés. I no parlo de companyia personal, senzillament no hi havia gent: s’ha de caminar “massa” per arribar-hi, tant còmode que és anar amb cotxe, per què caminar, no?

 

Però estic segura que hi ha més gent que ho viu com jo. Molta més gent que ho ha vist.

 

Pensar això em consola.


Powered by LifeType