PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


PORTUGAL - Arqueólogos alemanes descubren villa romana en el sur de Portugal

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:49

 

 

Arqueólogos alemanes de la universidad de Jena, al este del país, han descubierto en un campo cerca de la localidad portuguesa de Silves, en la región sureña del Algarve, los restos de los muros de una villa romana.

Un portavoz de la universidad Friedrich Schiller de Jena informó hoy de que en los cimientos de la casa se han encontrado restos de cerámica y monedas que permiten datar el uso del edificio desde poco antes del comienzo de nuestra era hasta el siglo V.

"El descubrimiento es bastante sorprendente, ya que la región no se consideraba hasta ahora como parte de la zona colonizada por los romanos", señaló Dennis Graen, jefe de las excavaciones.

Explicó que la historia de Silves se remonta a hace unos 3.000 años y que, tras ser habitada por fenicios y cartagineses, fue conquistada por los romanos.

Tras su conquista por los moros se convirtió en la capital de la región del Algarve, dijo Graen, quien comentó que se conoce muy poco de la historia romana en esa zona de la antigua Lusitania.

Añadió que se conocían algunas villas a lo largo de la costa, pero que no se había descubierto hasta el momento ningún asentamiento como el de Silves, en el interior de la región.

El arqueólogo alemán explicó que el equipo científico fue llamado por la administración pública portuguesa de la zona tras salir a la luz en un sembrado restos de cerámica y mosaico.

Investigaciones geomagnéticas permitieron descubrir posteriormente el perfil de un edificio de tres alas y las excavaciones sacaron a la luz muros exteriores masivos, que rodeaban los muros interiores del edificio.

Los arqueólogos alemanes consideran que el hallazgo apunta a un asentamiento romano de cierta relevancia, ya que se han encontrado restos de cerámica con dibujos muy trabajados procedentes de Galia y el norte de África.

Asimismo se han encontrado broches de bronce, restos de frescos murales, miles de teselas de mosaico, monedas con la efigie del emperador Constantino y ánforas.

Los expertos alemanes esperan determinar con nuevas excavaciones si el lugar estaba habitado por romanos o por gentes locales que se habían romanizado.

 

 

http://www.adn.es/internacional/20091123/NWS-1366-Arqueologos-Portugal-

descubren-alemanes-romana.html



CHINA - (*) Un cementerio de Zhou del Este en Shengang en la ciudad de Xiangfan, provincia de Hubei,

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:28

 

    

 

 En abril de 2009, un cementerio de Zhou Oriental fue descubierto en el recinto de la carretera de Hangyu en el Hi-tech Shengang Zona Industrial de la ciudad de Xiangfan, provincia de Hubei. A finales de junio, se inició la excavación salvación. Un estudio preliminar saca a la luz de más de 80 tumbas de la élite pequeña y plebeyos. Las tumbas están densamente poblado y todas las de tamaño pequeño. Algunas de ellas disponen de la misma orientación y el tamaño y la proximidad entre sí, lo que sugiere que los ocupantes han sido parejas. En el pasado, casi un millar de tumbas de la élite de maestranza y los comuneros ya han sido excavados, que abarcan desde la dinastía Zhou Occidental de Han, pero la mayoría pertenecen al reino de Chu. Entre los cerca de mil piezas de artefactos, la mayoría son piezas de alfarería, pero hay pocos jades y vasijas de bronce.


    
Entre las tumbas expuestos durante la excavación de la salvación, el más notable es una grande, que se encuentra a 1 km de la capital del Estado de Deng, un pequeño estado de la colección Primavera-Período de Otoño. La tumba tiene más de 4 m de largo, más de 3 m de ancho, y más de 3 m de profundidad. Contiene una cámara externa, pero dos ataúdes interior. Todos los artefactos cincuenta vasijas de bronce y jade. Las mercancías de bronce, incluida Ding, gui, fou, pan, vosotros, constituyen un conjunto completo. Otros objetos de bronce son armas, carros y accesorios de caballos, y herramientas. Además, hay una docena de jades, incluyendo los tipos de disco, de arco, y el tubo.
   

 

 


      
El estilo de los artefactos sugiere que acompaña a la tumba es un medio de Primavera-Otoño de época, o alrededor de 650BC, que un poco posterior a la anexión de Chu de Deng. El ocupante puede haber sido un rango medio de élite, el de arriba en este cementerio, que podría haber pertenecido a un linaje. El descubrimiento se iluminará la conexión cultural entre los Estados Chu y Deng.

 

 

 

http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=2208

CHINA - (*) Ruinas de la ciudad la dinastía Han descubierto en Mongolia Interior

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:26

Fecha :2009-11-20 14:44:00
 
De la Dinastía Han (206 aC-220 dC), las ruinas de la ciudad se han descubierto en el Condado de Wuyuan, Hetao normal, de Mongolia Interior. Se dice que la escala de las ruinas de la ciudad se ve raramente en Hetao Plain.

Las ruinas de la ciudad se encuentran en la ciudad de Taal Wuyuan Condado, la Ciudad de Bayannaoer en Mongolia Interior y una vez cubierto de pastizales. La muralla de la ciudad fue de unos 2 km de largo y 1 km de ancho y se compone de tierra comprimida. El muro oriental es de 2 metros de alto y muy conservadas, mientras que, la pared sur ya ha colapsado y es ahora una base de carretera, a 80 centímetros de altura sobre el nivel del suelo. Fragmentos de cerámica con motivos exquisita están dispersos cercanos.

De acuerdo con un arqueólogo, un gran número de tumbas incluyendo más de 300 tumbas fueron encontrados previamente a 2 kilómetros de la recién encontrado ruinas de la ciudad. Se puede deducir la existencia de toda una ciudad aquí en la dinastía Han, con la zona que viven en la parte sur y el cementerio en la parte norte.
 
 
http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=2215

SARDENYA - Su Nuraxi, el nurag més monumental de Sardenya (Barumini, Marmidda)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:46

 

Merlets de la torre central de Su Nuraxi (Barumini, Sardenya)

 

 Barumini és un poblet que es troba en un emplaçament extraordinari, enmig de les planes enturonades de la Marmidda, al peu de la Jara de Gesturi i amb vistes al que en el seu moment deuria ser la fortalesa principal de la zona: el castell de Las Plassas.

Barumini possiblement passaria inadvertit entre els centenars de pobles de Sardenya sinó fos perquè dins el seu terme hi ha l’únic monument de la Sardenya que és Patrimoni de la UNESCO: el nurag Su Nuraxi, un complex nuràgic realment impressionant  que es remonta a més de 3.500 anys d’antiguitat.

El complex nuràgic de Barumini, tal i com avui el podem veure amb el majestuós nurag envoltat d’un gran poblat, és el resultat d’una ocupació de la zona durant gairebé 2000 anys, més o menys del 1.600 a.C. al III segle de la nostra era, en plena ocupació romana de la Sardenya.

Originàriament, el nurag complexe era constituït per cinc torres, la central i quatre de laterals unides per murs rectilinis, a l’interior de les quals es trobava un pati amb un pou amb una sorgent que encara avui en dia està activa.  Totes les torres estaven formades per dues plantes sobreposades i encara avui en dia es troba dempeus el sostre de la primera planta, mentre que del segon en resten algunes filades de pedra, a excepció de la torre central, que conserva internament les dues plantes. La part més alta de la torre, on hi havia les terrasses, era construïda molt finament amb blocs de dimensions inferiors a aquells utilitzats a les parts inferiors, ben tallats i sobreposats en fileres que acabaven amb uns marlets defensius  que sobresortien. Aquests blocs que actualment han caigut de la seva posició original, es van recuperar en gran quantitat durant les excavacions al nurag i actualment s’exposen al voltant del complex arqueològic. Al voltant del nurag hi havia una mena de muralla amb tres torres, que envoltava l’estructura parcialment i que potser era fet de fusta.

Poblat i nurag Su Nuraxi (Barumin, Sardenya)

Aquesta fase, que es dóna durant l’Edat del Bronze Mitjà al voltant de 1600 aC fins el 1200 aC, va acabar méso menys en aquesta última data, quan arran dels danys estructurals importants deguts a motius en gran part desconeguts, es va procedir a una reestructuració del complex a gran escala, que va canviar totalment la seva aparença. Tot el complex va ser envoltato d’un mur massís, que gairebé va duplicar el gruix total del mur, l’entrada va ser traslladada des del costat sud cap al costat oest i en comptes de a nivell del sòl com abans, va ser col.locat a diversos metres d’alçada, permetent l’accés només per mitjà d’una escala de fusta. La barbacana antiga va ser integrada i va arribar a cobrir tota la circumferència del nurag, al mur s’intercalaren les torres, que amb l’addició de quatre noves torres va assolir un nombre total de set. Va ser llavors que se li va donar al nurag el seu aspecte imponent i massís que encara avui conserva.

Aquesta segona fase va acabar entre el Bronze Antic i el Bronze Recent, quan la zona va ser abandonada durant un determinat període de temps. Al voltant del segle X es troba datada la reocupació del lloc i la construcció de les primeres barraques, que no només ocuparà la zona circumdant, sinó que també s’inclou dins de la muralla antiga. En aquest període, el nurag ja havia començat el llarg procés de deteriorament, que continuarà al llarg de l’Edat del Ferro i fins a l’època imperial romana, durant la qual va ser utilitzat com a pedrera de materials de construcció, com es pot veure en observar diverses cabanes al poble construïdes en part amb blocs clarament procedents del nurag, fins i tot va ser usat en temps dels romans com a lloc d’enterrament, com ho demostren nombroses tombes que s’han trobat a dins de l’estructura i, especialment, al pati interior queja es trobava parcialment derruït.

Al poble les cases que són més interessants daten de l’Edat de Ferro primerenca, és a dir, del segle IX, VIII i VII. Es caracteritzen per una planta irregular i complexa centrada al voltant d’un pati central on al voltant hi trobavem les habitacions; sovint la cuina és reconeixible, i en alguns casos el fron s’ha pogut identificar. Entre aquest grup d’estances n’hi ha dues de molt interessants que es troben ben conservades, amb una sala circular amb un banc de pedra al voltant del perímetre i al centre una pica de pedra de gran grandària que probablement va ser utilitzada en rituals domèsticsl sobre el culte a l’aigua. També és interessant la cabana per a les reunions, que data del mateix període i que es caracteritza pel perímetre circular dins del qual hi ha un banc de pedra, mentre que les parets s’hi trobenn alguns petits nínxols.

 

http://terrasarda.cat/?p=4388

TARRACO - La excavación del Mercat se merece una investigación del Ayuntamiento’

 

 

 
Restos romanos de Cristòfor Colom –hoy cubiertos– que serán
desmontados en 2010. Foto: LLUÍS MILIÁN

 


Si la semana pasada fueron el Partido Popular y Convergència i Unió quienes denunciaron que ‘algo no cuadra’, ahora es el responsable de la empresa Cota 64 quien habla de ‘zonas oscuras’

El arqueólogo Albert Vilaseca, responsable de la empresa Cota 64, ha manifestado que la intervención arqueológica que se lleva a término en el interior y entorno del Mercat Central por encargo de Espimsa «se merece, como mínimo, una investigación por parte del Ayuntamiento de Tarragona».

Vilaseca coincide con las declaraciones realizadas la semana pasada los concejales del Partido Popular y de Convergència i Unió José Luis Martín y Maribel Rubio, respectivamente, quienes afirmaron que la intervención arqueológica que afecta a la reforma del Mercat Central tiene un coste «sobredimensionado». Estas formaciones expresaron la conveniencia de crear una «comisión de investigación».

La prospección que Espimsa adjudicará en próximos días para ejecutar en 2010 rondará 1,2 millones de euros, cifra que, sumada a intervenciones que se han realizado desde 2004, situará el coste de las excavaciones en 1,8 millones (300 millones de pesetas).

Un secreto a voces

El arqueólogo ha declarado al Diari que «el concurso público abierto por Espimsa es un reflejo de lo que en el entorno arqueológico de Tarragona es un secreto a voces o, mejor dicho, no es ni un secreto: las excelentes relaciones de la empresa Codex con los dos responsables de la arqueología municipal, que prácticamente toda su vida laboral ha estado vinculada a la citada empresa».‘El presupuesto será mayor'Albert Vilaseca afirmó que «tras la lectura del proyecto, estoy convencido de que el presupuesto final será superior a 1,2 millones de euros, puesto que no incluye la extracción de pavimentos y de las tierras aportadas para el cubrimiento de los restos, el rebaje mecánico ni la carga y transporte de tierras a un vertedero».El proyecto «tampoco incluye la excavación de los restos que se puedan localizar durante el seguimiento arqueológico, para lo que debería hacerse un nuevo proyecto, ni el desmontaje de los elementos que se pudieran encontrar».Contrariamente a lo declarado el pasado jueves por el presidente de Espimsa y concejal de ERC, Sergi de los Rios, con relación al concurso público y a raíz de una denuncia del Partido Popular, Vilaseca afirma que el documento que fue colgado en la web de la empresa de mercados «no es una memoria, sino un proyecto de excavación en toda regla, que sigue el índice marcado por la ley de 2002:a este proyecto sólo le falta el nombre del director y las fechas de ejecución».

En cuanto a la manifestación de De los Rios en el sentido de que «la memoria la hizo Codex por ser la empresa que realizó los trabajos de excavación arqueológica y es lógico que sea la que los continúe», el responsable de Cota 64 opina que «de ser correcta esta apreciación, se debería mantener el mismo criterio en todos los proyectos, algo que no sucede».

Vilaseca apoya su comentario en su experiencia en el sector como arqueólogo profesional. «En 1999 mi empresa inició la excavación de los sillares del Mèdol (que afectaron a la construcción de la autovía A-7); años más tarde la Generalitat se la encargó a Codex, posteriormente la continué yo y, finalmente, la acabó Codex».

También se refirió a intervenciones en el Anfiteatro «que inició Cota 64 y las concluyó Codex, o en Constantí, donde se construye el trazado del tren, cuya intervención arqueológica la comenzó Codex, hasta que la empresa constructora decidió no contar con sus servicios y contrató los míos, si bien actualmente y por motivos que no alcanzo a comprender la hace nuevamente Codex».

En este ámbito, Vilaseca recordó que «en 1999 y 2005 excavé en Casa Castellarnau, sede del Museu d'Història, una intervención que, por decisión municipal, continuó otra empresa».

 "No es la practica habitual"

 Albert Vilaseca se declara partidario de que el Ayuntamiento «investigue el concurso público de Espimsa. La ley dice que quien hace el proyecto no se puede presentar y Espimsa ha elaborado las bases a partir de un proyecto de la empresa Codex».

El arqueólogo se pregunta: «¿Cómo es posible que en el proyecto y en las bases del concurso aparezca el mismo presupuesto?». Se reafirma en la apreciación de que «no es posible que en el pliego de condiciones del concurso figure el proyecto de intervención». «A lo largo de mi carrera de más de veinte años he acudido a diversos concursos públicos y nunca me he encontrado en esta situación».

En este contexto, el arqueólogo añade que «no encuentro ético que la mesa de contratación que decide qué proyecto se llevará a término pueda acudir al arqueólogo municipal para asesorarse, cuando resulta que ha trabajado para una de las empresas que concurren, en este caso Codex».
«El proceso de contratación y la concentración de excavaciones que el Ayuntamiento da a una misma empresa, una cuestión que nunca hasta ahora se había producido en Tarragona, me produce extrañeza y veo muchas sombras, algo que en el sector de la arqueología de la ciudad se comenta desde hace tiempo».

‘Desmontar es más fácil'

La intervención arqueológica que Espimsa contratará para el desmonte -sacarlos del lugar donde fueron encontrados- de los restos de época romana y de otros períodos históricos hallados en el entorno e interior del Mercat Central, presupuestada como punto de salida en las bases de licitación en 1,2 millones de euros, «está económicamente sobredimensionada», dijo Vilaseca, quien explicó que «en el proyecto figura la planimetría, cuando la ley establece que ya tiene que estar hecha: es lo normal en cualquier memoria de excavación».

El arqueólogo puso especial énfasis al subrayar que «desmontar unos restos como los hallados en el Mercat Central es, en principio, más fácil y reduce el volumen de excavación que se tiene que hacer, puesto que ya se conoce la existencia de las estructuras antiguas y su localización». 

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/036897/la/excavacion/mercat/

merece/investigacion/ayuntamiento



Irán quiere enviar un equipo a estudiar unos restos del ejército de Cambises

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:22

 

 

Teherán, 17 nov (EFE).- Irán pedirá a las autoridades egipcias que permitan la entrada en el país de un equipo arqueológico persa para estudiar el hallazgo de los supuestos restos del legendario ejército de Cambises II, que se cree desapareció sepultado en el desierto suroccidental de Egipto.

El responsable del organismo para la preservación de la Herencia Cultural y el Turismo de Irán, Hamid Baghai, reveló hoy que ya se ha puesto en contacto por carta con el presidente iraní, Mahmud Ahmadineyad, para que ayude en las gestiones, ya que ambos países carecen de relaciones diplomáticas.

Baghai, a quien cita la agencia de noticias estudiantil iraní Isna, reveló asimismo que se ha contactado con la oficina de intereses de Egipto y con la embajada de Italia en Teherán para recopilar más datos sobre el hallazgo anunciado días atrás por los hermanos gemelos italianos Angelo y Alfredo Castiglioni.

Los polémicos arqueólogos italianos aseguraron la semana pasada que habían desempolvado, en las profundidades del vasto desierto arenoso occidental de Egipto, los restos del ejército que según el historiador griego Herodoto, el rey aqueménida Cambises II (528-521 antes de Cristo) envió al oasis de Siwa para castigar a los amonios.

Según la historia, la expedición nunca llegó a su destino, el oasis occidental de Siwa, sede del celebre oráculo de Amon.

La leyenda dice que los 5.000 soldados, caballos, caballerías y pertrechos fueron tragados por el gran mar de arena, sepultados por una terrible tormenta de arena.

Los hermanos Castiglioni ya habían anunciado en otras ocasiones el hallazgo de pistas del ejército perdido cerca de la meseta de Gulf el Kebir, pero sus deducciones han sido criticadas con dureza por otros arqueólogos, y en especial por el todopoderoso director de arqueología y patrimonio de Egipto Zaki Hawass.

Hawass, actual viceministro de Cultura, acusa además a los arqueólogos italianos de trabajar sin la autorización requerida y ha calificado el reciente descubrimiento de "infundado y engañoso", carente de cualquier tipo de profesionalidad.

Sin embargo, la fotografías que circulan ya por internet de los objetos supuestamente hallados por los Castiglioni cerca del oasis de Kharga muestran joyas y objetos de bronce como espadas, bridas y pendientes iguales a los que utilizaban los soldados persas en el siglo V antes de Cristo.

Alguna ya se han superpuesto sobre imágenes de los bajorrelieves que existen en los restos de la mítica ciudad de Persépolis, una de las capitales de los persas aqueménidas. EFE msh-jm/is

 

 

 http://www.elconfidencial.com/ultima-hora/quiere-enviar-equipo-estudiar-restos-ejercito-20091117.html

 



CHINA - (*) Noves troballes arqueològiques a Banqiao Ciutat Jiaozhou Ciutat, província de Shandong

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:55

 

     

 


 Des del començament d'aquest mes de setembre el lloc de la Banqiao Town a Jiaozhou Ciutat, província de Shandong ha estat descobert pels arqueòlegs. Es compon de tres períodes d'estrats: la dinastia Tang, la dinastia Song i Yuan, Ming, la dinastia Qing i la República dels períodes de la Xina. L'excavació dels estrats de la dinastia Song era gairebé completa en més d'un mes, el que va donar pous antics, estufa de cuina, pous de cendra i un final de rajoles zoomorfes, etc, afirmant que el complex arquitectònic de divulgació, les parts estableixen que la co-relacionats i corresponen a altres, podria ser l'antiga residència oficial dels Shi-Po-Si (Oficina de Relacions Exteriors d'enviament) de Banqiao Town a la dinastia Song.

 

 

 

Fins ara, els estrats de la dinastia Song produït gairebé un centenar de diversos artefactes valuosos, successivament, dels quals vuit articles, incloent-hi el final de rajoles zoomorfes, els maons amb inscripcions, la forquilla d'or, el plat de porcellana en color blanc de lotus, el massís de les monedes de ferro, la ceràmica de tinta de la llosa, el mirall de bronze, ceràmica i pedra, rodes d'eix són de gran importància per a la recerca arqueològica. Els arqueòlegs van dir que aquests vuit artefactes han estat testimonis de la gloriosa història dels Shi-Po-Si la residència oficial de Banqiao Town, Jiaozhou a la ciutat de la dinastia Song, i proporcionat importants materials físics per a l'estudi arqueològic de futur de la dinastia Song.

 

 

 


La realització de l'excavació fins a la data podria ser el major complex arqueològic dels més ben conservats restes arquitectòniques de la dinastia Song a la província de Shandong, que li fa un gran avanç de la seva espècie. El lloc és un microcosmos de la cultura típica cançó, i per tant els subministraments valuosos materials arqueològics per al seu estudi. (Traduït per Tong Tao)

 

 



CHINA - (*) El Forn de millor conservaT (fins ara) va ser descobert en els llocs Forn Ding a la província de Hebei

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:50

 

L'excavació científica terç dels llocs Ding forn des de l'establiment de la República Popular de la Xina va ser iniciat per l'equip arqueològic conjunt dels llocs Ding forn en Quyang compost per l'Institut Provincial de Hebei de relíquies Culturals i l'Escola d'Arqueologia i Museologia de la Universitat de Beijing a 20 setembre 2009. L'equip va obrir tres àrees en Beizhen Village, Jianci Hill i l'oest de Jianci. Dotze xarxes i totalment 500 km ² àrees van ser descoberts des del començament del projecte. Es va donar fins ara el més ben conservat del forn Forn Ding i els primers recipient amb dj Shangshi inscripció, i les restes verificar l'argument que Ding forn es va originar a la dinastia Tang.
 
     


       En l'actualitat alguns pous ja s'han acabat, i més profunds són 3 o 4 m de profunditat. Es produeixen nombrosos fragments de porcellana de la Cançó del Nord a principis de dinasties Jin, com fragments amb la inscripció Shangyao dj, dj Shangshi, Donggong, etc com a mínim quatre llocs de forn i un lloc important taller es van trobar. Un dels forns és de 9,7 m de llarg i ben conservat. El forn, d'uns 2 m de profunditat, va ser construït amb maons de regular i sembla ser molt econòmics i duradors. Fins al moment és el millor conservat un dels forns de Ding.



       El 24 d'octubre figureta de porcellana exquisida dona va ser descobert a la quadrícula 4 de la Zona C en Jianci, que segueix sent només el cap amb el cabell negre molt upcoiled, galtes fresques i netes, ulls petits i negre i els llavis de cirera. Es veu exactament igual que les persones retratades per Zhou Fang (dinastia Tang) en la seva pintura Zanhua Shinu teu. A jutjar per l'estrat es troba a la figura podria ser l'artesania del període de les Cinc Dinasties.



        A més, els arqueòlegs també van trobar alguns mobles forn com gasetes i anells de suport, però els fragments de porcellana són relativament petites en nombre, el que suggereix una taxa de rendiment alt de Ding forn.

       L'excavació ha descobert el taller de producció de les millors mercaderies Forn Ding i completa estrats culturals del període de principis de Song del Nord. (Traduït per Tong Tao)

 

 

http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=2199

BARCELONA - La muralla del mar, tapiada

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:59

 

| Les restes de la muralla i el baluard de Migdia han quedat emparedats pels nous edificis | L'Ajuntament encara rumia com fer el passeig arqueològic que va prometre

El tram de la muralla de mar i la part del baluard de Migdia que van aparèixer al subsòl dels terrenys del que va ser l'estació de Rodalies de Renfe a la Barceloneta ja quasi no es veuen. Tots dos elements han quedat emparedats per vuit edificis d'una promoció immobiliària de Sacyr Vallhermoso que ja està pràcticament acabada. Només es veu un tros petit del mur i, des de l'aire, la vora superior del que podria ser un camí de ronda.

Mentrestant, l'Ajuntament encara s'està pensant com es pot fer realitat el passeig arqueològic que l'alcalde, Jordi Hereu, va anunciar el 10 de maig del 2008, quan, a més del baluard i la muralla, que havien aparegut un any abans, es va descobrir en aquest mateix indret un vaixell del segle XIII.

Els experts van coincidir que tantes troballes juntes s'havien de fer ressaltar i es va constituir una comissió, formada per diversos departaments de l'administració, per vigilar que Vallehermoso mantingués a la vista la muralla. Un any i mig després, els edificis ja estan a punt de ser ocupats i se sap que la muralla només es podrà veure des del primer pis de l'aparcament subterrani. És difícil d'imaginar en què consistirà aquest passeig, si finalment es fa, i si quedarà algun element visible.

De tots els historiadors consultats perquè opinessin sobre aquesta obra, només Francesc Xavier Hernàndez Cardona ha volgut donar el seu parer. "La destrucció del patrimoni vinculat a l'epopeia catalana de 1705-1714 ha estat sistemàtica. En el seu dia l'oriolbohiguisme [en referència a l'arquitecte municipal Oriol Bohigas] provincià va generar una cultura de demolició que es va concretar en l'arc de Santa Maria, la deformació del Fossar de les Moreres, la destrucció de la muralla de la Ciutadella i la cruel destrucció del barri de Sant Pere", diu aquest historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB. "Fa pocs mesos es va excavar i colgar el portal de Sant Daniel, del baluard de Santa Clara. I en aquests moments l'empresa Sacyr, que col·labora amb l'Ajuntament en la degradació del paisatge urbà de la Barceloneta, està procedint a emparedar el baluard de Migdia i la muralla de mar".

Una peixera al pàrquing

Les restes arqueològiques van aparèixer quan la immobiliària va començar a excavar per fer els fonaments. Primer es van tronar altres vestigis de diverses èpoques i finalment es van descobrir el baluard i el tros de muralla. L'AVUI va informar de la troballa el 21 de novembre del 2007 i va denunciar que la immobiliària, en vista de la lentitud de l'Ajuntament, ja havia decidit tapar les restes i oferia col·locar una mena de peixera al pàrquing del primer subsòl, a través de la qual es podria veure un tros del baluard.

Dues setmanes després, el 5 de desembre, la comissió de govern de l'Ajuntament va aprovar una modificació del planejament del conjunt de l'Estació de França per tal de poder preservar la muralla i el baluard i va obligar Sacyr Vallehermoso a canviar la disposició dels edificis perquè la muralla quedés exempta. Aquest canvi va requerir una modificació del Pla Metropolità i de les qualificacions dels terrenys. També es va moure de lloc un edifici del Patronat de l'Habitatge, que va créixer en alçada per deixar més espai lliure a nivell de carrer. Però finalment les edificacions de Sacyr han quedat enganxades a la muralla.

 

 

 http://paper.avui.cat/article/ciutats/178340/la/muralla/mar/ha/quedat/sepultada/pels/edificis.html



CANTALLOPS - L'Ajuntament de Cantallops conserva i consolida dues cases del segle XVIII

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:56

 

22/11/09 L’ajuntament de Cantallops ha començat unes obres del “PLAN E” consistents en la recuperació, conservació i consolidació de dues cases del segle XVII. El terreny on es troben radicades és de propietat municipal i estan situades al carrer església, núm. 7, just al costat de l’església parroquial i adossades a la muralla del castell de Cantallops.

El castell és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en virtut de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Les esmentades cases són de les més antigues de Cantallops, corresponen a la primera meitat del sis-cents (1635); tenen un valor patrimonial indubtable; i formen part d’un mateix conjunt històric, amb una unitat coherent i entitat pròpia. Així doncs, pel seu valor històric i arqueològic, aquests edificis adossats a la muralla estan catalogats i formen part d’un conjunt protegit per les Normes Subsidiàries municipals (art. 63.2 NN.SS). El pati, on estan ubicades, serà objecte d’una intervenció arqueològica per així poder determinar restes més antigues, com així acordà la Comissió de Cultura dels serveis territorials de la Generalitat. (Font i iamtge facilitades per Independents per Cantallops - Acord Municipal)

 

 

http://foro.infojonquera.cat/DetalleNoticia.aspx?n=492


CATLLAR - Restes marines i materials per la fabricació de colorant, principals troballes del jaciment de la Cativera al Catllar

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:41

 

 

 


Les excavacions que es duen a terme al jaciment de la Cativera al Catllar (Tarragonès) han donat a conèixer l'aparició de restes marines i de materials per la fabricació de colorant 

La codirectora de l'excavació, Marta Fontanals, ha explicat aquest dilluns al matí a l'ACN que l'aparició de restes marines es deu principalment la poca distància que hi ha entre la població i el mar. Al mateix temps, s'ha descobert que la fauna marina s'utilitzava tant per l'alimentació com per crear penjolls i materials de bijuteria. El jaciment ha permès saber també de l'abundància de materials per la fabricació de colorant. Segons Fontanals, l'ús del colorant era 'molt abundant, inclús el sól n'estava impregnat.' 

Marta Fontanals ha detallat que des de l'any 1995 s'està treballant en aquest jaciment ja que hi ha indicis que té 'gran valor arqueològic'. Així mateix, la intervenció que de manera continuada s'hi dur a terme ha permès crear una cronologia i obtenir informació detallada sobre els éssers que hi van viure així com conèixer la vida quotidiana que tenien.

Fontanals ha dit que des de 2002 s'estan creant jornades intensives de treball d'unes tres setmanes i que, la resta del temps, es passa en laboratoris estudiant el significat i la història de les troballes. Tot i que ja s'ha treballat sobre quatre nivells del jaciment encara en queden tres de pendents per seguir coneixent el patrimoni del territori.

Al jaciment actualment hi treballen unes 10 persones de manera continuada i tots ells provenen del món de la història tot i que amb diferents especialitzacions en arqueologia i jaciments.

Fontanals ha explicat que tot i que la informació obtinguda passa a ser nou material d'investigació gràcies a les contínues publicacions, la receca continua sent un camp difícil i més encara que estigui subvencionat per les administracions. Tot i així, Fontanals ha matisat que des d'un principi han rebut el suport de la URV i de l'Ajuntament del Catllar.

Marta Fontanals ha conclòs dient que la feina de l'arqueologia i de les excavacions és 'aparentment intangible però que permet conèixer els orígens i a valorar el que ens envolta'. 

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/camp/036756/restes/marines/materials/per/fabricacio
/colorant/principals/troballes/jaciment/cativera/catllar

 



CHINA - Una empresa minera destruye 100 metros de la Gran Muralla cuando buscaba oro

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:43

 


Varios turistas caminan a lo largo de la sección Badaling de la Gran Muralla China. Foto: EFE / MICHAEL REYNOLDS
 
Varios turistas caminan a lo largo de la sección Badaling de la Gran Muralla China. Foto: EFE / MICHAEL REYNOLDS
EFE
PEKÍN

La policía china ha iniciado una investigación contra una empresa minera que presuntamente agujereó un tramo de la Gran Muralla, de 2.000 años de antigüedad, durante una prospección en busca de oro, según ha informado la agencia oficial Xinhua.

La empresa, Hohhot Kekao Mining, ha dañado alrededor de 100 metros del monumento más conocido de China con dos agujeros de cinco metros de profundidad, ocupando un área de unos 300 metros cuadrados, a la altura de la localidad de Pogendi.

El responsable del departamento de patrimonio cultural regional, Wang Dafang, ha asegurado que el daño a la muralla es irreparable y ha recordado que la compañía había sido advertida en cinco ocasiones para que detuviera sus operaciones "pero continuó su vandalismo".

Penas de cárcel y multas costosas

El tramo dañado fue construido durante la dinastía Qin (221-207a.C), la primera que unificó China y en la que el emperador Qin Shihuang inició los trabajos de unión de muros locales que acabaron conformando la Gran Muralla. El monumento se erigió para evitar la entrada de pueblos invasores del norte de Asia.

La Gran Muralla llegó a medir más de 8.000 kilómetros, pero un tercio de su longitud quedó destruido debido a la erosión natural o a la mano del hombre. Muchas casas rurales cercanas a la muralla están construidas con piedras sacadas del monumento. Pese a ello, destruir tramos de la Gran Muralla puede ser penado con 10 años de prisión o multas de hasta 48.000 euros, según la ley china.

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=660923&idseccio_PK=1021

 



PERU - Cráneos hallados en Sacsayhuamán serían de enemigos de Pachacútec

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:39

 


“Tras las batallas, los incas les cortaban la cabeza a sus rivales y luego las usaban como ofrenda”, aseguró Washington Camacho, director del parque

 

Por: Roxabel Ramón Huaroto

Un reciente hallazgo en el Parque Arqueológico de Sacsahuamán revelaría que tras algunas batallas los incas les cortaban la cabeza a sus enemigos y luego las usaban como ofrenda en sus rituales. “Los cráneos que hemos descubierto pertenecerían a los huarichacas, una etnia que intentó invadir sitios sagrados al sur del territorio incaico”, afirma el arqueólogo Washington Camacho, director del parque.

Según su hipótesis, Pachacútec habría ordenado decapitar a los invasores, luego de que asesinaran a algunos de sus militares más cercanos.

Fueron tres las cabezas halladas al interior de un aríbalo (vasija gigante) que estuvo enterrado durante siglos en el cerro Qowiqarana, hacia el noreste del parque. Del resto de los cuerpos no se tiene noticia alguna.

En los últimos dos meses, se han realizado importantes descubrimientos en este mismo sector, entre los que se cuentan nueve tumbas (dos pertenecían a niños en posición fetal, que también fueron sacrificados en ceremonias); decenas de vistosos ceramios, que ahora son restaurados por los especialistas; y utensilios metálicos para el tejido. También se pusieron al descubierto recintos de barro y piedra, así como andenería construida, según una maqueta diseñada en piedra, que aún se aprecia en lo alto de una huaca.

Uno de los descubrimientos más celebrados es una cerámica polícroma en forma de pez suche, la cual fue recuperada casi íntegra. Este hallazgo acrecentó el entusiasmo de los arqueólogos.

Además de Qowiqarana, otros sitios aún no explorados en esa prometedora zona noreste del parque son: Pachacútec, Inca Montera, Siwina Cocha, Qosqolloq y Yauullipuquio.

SEPA MÁS
INC responde tras informe
La zona noreste del Parque Arqueológico de Sacsahuamán permaneció mucho tiempo sin ser explorada. Lamentablemente, en los últimos cuarenta años, el 95 por ciento de ese territorio fue poblado por familias que migraron a la ciudad del Cusco.

Precisamente, en el cerro Qowiqarana, ubicado en esa zona del parque y que se encuentra lleno de casas y caminos, se ha hallado en los últimos dos meses nueve entierros o contextos funerarios.

Para realizar trabajos de recuperación de la zona noreste del parque arqueológico se requiere un presupuesto de al menos S/.10 millones.

El director del Parque Arqueológico de Sacsahuamán, Washington Camacho, informó que tras el informe periodístico publicado por El Comercio, el Instituto Nacional de Cultura (INC) se comprometió a dar una partida para adquirir los terrenos que forman parte del parque, pero que ahora son propiedad privada.

 

 

http://elcomercio.pe/noticia/367876/craneos-hallados-sacsahuaman-serian-enemigos-pachacutec


El Congrés aprova destinar 1 milió d'euros a la rehabilitació del Monestir de Poblet

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:23

 



rehabilitació del monestir de poblet Joan RUiz PSC comissió d'Habitatge del Congrés diari de tarragona camp de tarragona conca de berberà

   Imatge del Monestir de Poblet 
Panoramio
 
 
 

La comissió d'Habitatge del Congrés ha aprovat aquesta tarda una proposició no de llei del PSC per tal que "es continuïn desenvolupant les actuacions necessàries per tal que es rehabilitin tan aviat com sigui possible les traces de la Bosseria del monestir de Poblet". El diputat del PSC, Joan Ruiz, ha destacat "la importància de les actuacions complementàries que es duran a terme en el monument" a la qual se li destina un pressupost d'un milió d'euros.

Segons el diputat socialista, Joan Ruiz, l'actuació més immediata consistirà en adequar l'entorn del monestir, el que inclou obres en la urbanització i la construcció de dues noves naus pels lavabos i per a l'estança de grups, a banda d'ampliar el pressupost de les obres per a l'hostatgeria. Es tracta d'un conjunt d'obres complementàries que aniran a càrrec del Ministeri d'Habitatge.

Joan Ruiz ha posat de relleu la importància dels treballs de recuperació "d'un dels monestirs més emblemàtics del nostre patrimoni històric i arquitectònic. El monestir de Poblet, declarat com a Bé d'Interès Cultural, és una referència històrica obligada no només a nivell de les comarques tarragonines sinó també pel conjunt dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó."

 

 

 

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=4193

Masos abandonats, en ruïna i espoliats

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:13

 


Fargas ha restaurat la casa, «plantejada per viure-hi i treballar-hi».

 

Reus té un nombre inconcret de masos que han desaparegut i d'altres amb els quals s'ha especulat o que s'han restaurat

 Sembla que no existeix un inventari exhaustiu ni actualitzat de tots els masos i xalets que sobretot durant el segle XIX van proliferar a Reus i on la burgesia passava els estius. Molts han acabat desapareixent; els que es conserven estan abandonats, motiu pel qual sovint han estat espoliats; l'Ajuntament n'ha recuperat una petita part i d'altres se'ls han quedat particulars que amb paciència i més o menys diners a la butxaca els han fet habitables. Amb tot, el director del Museu d'arqueologia Salvador Vilaseca, Jaume Massó, va explicar que no s'ha fet mai gaire res per mantenir aquest patrimoni arquitectònic i historicoartístic i que més aviat s'ha jugat a especular. També va mostrar-se decebut i va dir que en general «no hi ha una política clara» per conservar-los.

Una part del patrimoni arquitectònic que conserva la ciutat de Reus és herència del segle XIX, però una mica també segles anteriors. La burgesia d'aquell temps es va fer construir petits palaus als afores de la ciutat –llavors replegada dins el tomb dels ravals–, que hi anava a passar els caps de setmana o els estius. Eren ciutadans que havien fet diners i que en comptes d'invertir en accions destinaven els estalvis en la compra de masos, tal com va explicar Ramon Amigó, que havia estat president del Centre de Lectura de Reus, i que ha dedicat bona part de la seva vida a l'onomàstica. També hi ha masos que es van fer construir pagesos, on tenien explotacions agrícoles. Amb el pas dels anys, molts masos i també xalets que es van construir més tard, han quedat absorbits pel nucli urbà i les administracions els han reconvertit en espais públics. Els de més a la perifèria no han tingut la mateixa sort i han acabat desapareixent del paisatge sense que ningú se'n qüestionés el seu valor.

Jugant a especular.

Però no només això, hi ha propietaris que també han volgut aprofitar-se de les circumstàncies i que han jugat a l'especulació, venent els masos al millor postor o en espais on s'han edificat urbanitzacions, motiu pel qual poden haver aconseguit treure'n un benefici econòmic. Per Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca, l'especulació «és el pitjor mal» perquè va en detriment de la conservació d'aquestes edificacions.

Masos abandonats i espoliats.

D'altra banda, també n'hi ha molts que estan abandonats. Això, per Massó, és conseqüència dels canvis de l'estil de vida de la societat. De fet, en molts masos no hi arriben serveis bàsics com ara els d'aigua i llum, i per això els propietaris tampoc hi veuen la necessitat d'anar-hi a viure, perquè, a més, no tenen tantes comoditats. L'abandó dels masos ha portat, en conseqüència, que molts estiguin en estat de ruïna o que els mateixos propietaris n'hagin enderrocat la coberta per no haver de pagar els impostos. I si els edificis són buits, sovint sofreixen espoliacions: «Amb grues i camions» s'han endut bigues i pedres.

Particulars que els reformen.

La família Martorell hi ha instal·lat els cellers De Muller.

La família Martorell hi ha instal·lat els cellers De Muller.

 

Un últim cas, però, tot i que no tan corrent, és la iniciativa privada. Particulars o empreses, «amb molt de mèrit», segons Massó, han adquirit aquests edificis i s'han dedicat a restaurar-los, tot i el cost econòmic, com és el cas dels cellers De Muller. La família Martorell ha restaurat el Mas de Valls, on també hi ha els cellers. El fotògraf publicitari Carles Fargas ha aconseguit comprar el Xalet Serra, situat a la carretera de Castellvell, i l'ha convertit en la seva casa.

Valor artístic i arquitectònic relatiu.

Els masos que es van anar construint a Reus tenen característiques arquitectòniques comunes –molts tenen plantes quadrades i torres, per exemple–, però no tots tenen un valor –ni artístic ni arquitectònic– extraordinari. Jaume Massó va explicar que alguns tenen aires modernistes o noucentistes, però en general no es poden enquadrar en cap estil concret sinó que més aviat són «eclèctics». Segons el poder adquisitiu dels propietaris –burgesos que hi passaven l'estiu o pagesos–, o de l'època en què fossin construïts, es contractava un arquitecte, un mestre d'obres o un paleta qualificat per als treballs de construcció i per aquest motiu molts masos «imiten» determinats estils arquitectònics i són «més funcionals que bonics». Segons Massó, n'hi ha pocs que fossin dissenyats per arquitectes reconeguts, com ara Pere Caselles. Aquests poden ser alguns arguments pels quals es pot entendre que només Mascalvó fos declarat bé cultural d'interès nacional durant el govern franquista i perquè es considera una fortificació. Els que tenen un valor arquitectònic, historicoartístic o també etnogràfic «una mica considerable» sí que haurien de conservar-se, va remarcar Massó.

Pèrdua del patrimoni històric.

«De patrimoni sempre se'n perd», va reconèixer Massó, i tot i que l'Ajuntament «té la responsabilitat de conservar el patrimoni que hi ha al municipi» no se'l pot culpar de la constant desaparició d'elements patrimonials de cert valor. El fet és que perquè en aquest cas un mas es conservi i posteriorment es rehabiliti ha de tenir una declaració prèvia de bé, i això legalment no és feina del consistori, ni de cap altra administració. Segons Massó, hi ha d'haver algú que faci una feina exhaustiva d'inventariar i catalogar els edificis però «no hi ha una política clara en aquest sentit». Amb tot, el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic i natural de la ciutat de Reus sí que en protegeix.

Mas de Valls

elpunt

Els orígens del Mas de Valls es remunten al segle XIV, tot i que no se'n troben documents escrits fins ben bé el segle XVII. Des de llavors, la casa –que té una superfície de més de 1.000 m², més 200 hectàrees de terreny– ha passat per diferents propietaris –com ara la família Carreras Valls– fins que ha caigut en mans de la família Martorell, que ha tardat més de set anys a restaurar-la. Pere Martorell va explicar com el seu pare l'havia comprat i que l'objectiu ha estat «intentar tornar-li la forma original, típica de mas», ja que amb els anys s'hi havien construït diferents annexos, que no s'han conservat. Martorell és el gerent dels cellers De Muller, instal·lats a la mateixa finca. La família, va explicar, no hi viu tot l'any, sinó que hi passa temporades, sobretot a l'estiu, ja que els costos de mantenir la casa habitable tot l'any són molt elevats, va confessar, de la mateixa manera que va afegir somrient: «Jo sóc més urbanita», per la qual cosa se li faria difícil viure en una finca allunyada del nucli urbà. Antigament, el Mas de Valls es coneixia com el mas Porpres, el nom del qual es va adoptar de la partida on es troba situada la casa, a tocar de la carretera de Salou, al camí que va cap a la depuradora.

Xalet Serra

el punt

El fotògraf publicitari Carles Fargas ha recuperat amb «sensibilitat» el reconegut Xalet Serra, que es pot contemplar des de la carretera de Castellvell. Fargas va adquirir la casa l'any 1991 i va tardar sis anys a fer-la habitable perquè ha servit com a magatzem d'obres del bloc de pisos que hi ha ara al costat i estava en molt mal estat de conservació. El xalet data de principis del segle XX. Primer va ser propietat d'uns anglesos que hi tenien uns cellers i després del farmacèutic Joan Rubió, que hi va establir la seva fàbrica de productes farmacèutics. Ara, Fargas ha convertit aquesta casa en la seva llar i també estudi fotogràfic, i per tant hi passa moltes hores al dia. N'ha conservat molts elements, com ara les rajoles i les pintures del saló, de Tomàs Bergadà, i ara està arreglant la teulada de la torre, tota de pissarra. L'edifici és considerat bé cultural d'interès local, però Fargas va dir que les ajudes de les administracions costen d'arribar i per això hi va afegir: «Tot el procés ha estat una lluita molt dura i ningú m'ha regalat res.» Ara, però, valora els avantatges de viure en una casa que fa 400 m² en una sola planta, tot i que també en reconeix els desavantatges, com ara el cost econòmic que implica viure-hi tot l'any.

 

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/106274.html
1 2 3 4  Següent»

Powered by LifeType