PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Nuevas evidencias de la Tarraco tardorromana junto al Francolí


El hallazgo prolonga hasta las proximidades del  cauce del río la red urbana y el mapa de la ciudad antigua 

CARLES GOSÁLBEZ -
 
Una arqueóloga documenta los restos de unos muros. - LLUÍS MILIÁN

 

La intervención arqueológica que desde hace unas semanas se lleva a término junto al párking disuasorio del Passeig de la Independència, en un solar flanqueado por Vidal i Barraquer, Torres Jordi y la prolongación de la calle Manuel de Falla, ha puesto al descubierto restos de una amplia colección de edificios tardorromanos.

Maite Miró, arqueóloga de la Generalitat, declaró ayer al Diari que es pronto para relacionar los restos con el tipo de construcción al que corresponden, pero «podrían ser de viviendas y almacenes. Se tiene que profundizar más para acabar de definir el tipo de edificación». La evidencia indica que se trata de construcciones de «época tardorromana».

La arqueóloga de los Serveis Territorials de Cultura informó que en el solar donde han aparecido las estructuras pétreas «se hace una excavación en extensión donde, de momento, han salido varias estancias».

En la medida que avance la intervención arqueológica se conocerán nuevos datos de un yacimiento localizado en un espacio muy rico en presencia de estructuras romanas.

Tarraco crece hacia el río

A inicios de la década de los noventa la tendencia de los arqueólogos era a negar la posibilidad de que en esta zona de Tarragona hubieran restos de época antigua. En el mejor de los casos, se referían a almacenes vinculados a la actividad marítima.

Las intervenciones llevadas a término con motivo de la prolongación de la calle Pere Martell entre Eivissa y Reial y los trabajos arqueológicos previos a la construcción de múltiples edificios entre las calles Jaume I y Francesc Bastos pusieron al descubierto gran diversidad de estructuras romanas como  canteras, una fuente de quince metros de longitud, una villa, un mínimo de dos termas, varios sarcófagos y mausoleos, una lavandería y tramos de calles en cuyo pavimento conservaban las marcas dejadas por las ruedas de carruajes.

La excavación que se realiza en el solar que ocupó la Azufrera Pallarés es una nueva demostración de la expansión territorial que alcanzó Tarraco. La gran cantidad de edificios que están apareciendo constatan que la ciudad se extendió hasta el cauce del río Francolí.

Junto al Camí de la Fonteta  

Los restos están ubicados a menos de cien metros de distancia del Camí de la Fonteta, donde en una excavación reciente se ha hallado la impronta de tres mausoleos, de una vía y de edificios, tres elementos que fueron construidos en distintas cronologías.

A menos distancia está el edificio de la antigua fábrica de Tabacalera y futura sede del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre 1922 y 1932 un equipo de arqueólogos comandados por Joan Serra Vilaró desenterró dos mil tumbas en el espacio hoy conocido como Necrópolis Paleocristiana.

Los restos encontrados ahora permitirán ampliar el mapa urbano de la ciudad de Tarraco en época tardorromana.

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/035510/nuevas/evidencias/

tarraco/tardorromana/junto/francoli

 



GIRONA - El presbiteri de la Catedral es reformarà 47 anys després que ho aconsellés el Vaticà II

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:50

 

L´avantprojecte aprovat respecta la reixa de forja d´època gòtica, preveu reintegrar el baldaquí i permet ampliar el presbiteri.

L´avantprojecte aprovat respecta la reixa de forja d´època gòtica,

preveu reintegrar el baldaquí i permet ampliar el presbiteri. 

marc martí

La societat civil i el clergat arriben a un principi d'acord per mantenir la reixa original i permetre allargar l'àrea ocupada

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA La societat civil i el clergat han assolit, després d'anys de discrepàncies, un principi d'acord per tirar endavant la reforma del presbiteri de la Catedral de Girona, per adaptar-lo a les recomanacions emanades del Concili Vaticà II de l'any 1962, que encara no s'havien aplicat al principal dels temples gironins.

Així, si no sorgeixen nous entrebancs durant la tramitació dels permisos, les obres es podrien ?executar l'estiu vinent, ha admès Jaume Julià, president del Capítol.

Els treballs consistirien a allargar la plataforma elevada del presbiteri en direcció cap a l'orgue, ocupant més espai de la nau gòtica més àmplia del món, amb l'objectiu de poder acostar els fidels als religiosos que oficien, per igualar uns i altres, tal com l'esmentat concili demanava amb una clara intenció d'eliminar diferències de classe entre civils i religiosos.

L'avantprojecte renuncia a suprimir la reixa de ferro de forja d'època gòtica que tanca el presbiteri, i han quedat totalment descartats mecanismes de puja i baixa d'aquest element. També es contempla el retorn del baldaquí al costat de la cadira de Carlemany i del conegut retaule de plata.

Amb aquestes característiques, Patrimoni va poder aprovar en la seva darrera sessió l'avantprojecte presentat pel Capítol, ja que modifica mínimament les característiques originals de la Catedral gòtica de Santa Maria. No obstant, la comissió va recomanar que es minimitzi l'ampliació del presbiteri.

Miquel Sitjar, director dels Serveis de Cultura a Girona, es mostrava satisfet de l'acostament i deia que s'han de compatibilitzar les necessitats dels feligresos amb la conservació del patrimoni.

Segons Jaume Julià, el Capítol i el Bisbat treballaran a partir d'ara en el projecte definitiu, que necessitarà de nou l'aprovació de Patrimoni. A més a més, caldrà tramitar la llicència municipal a l'Ajuntament de Girona.

 

 

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/10/17/cultura-presbiteri-catedral-reformara-anys-despres-aconselles-vatica/363977.html

Powered by LifeType