Els arqueòlegs de la URV confirmen l'existència d'una acròpolis al poblat iber de l'Assut
La
troballa, que consideren única a les Terres de l'Ebre i a Catalunya, és
fruit dels deu anys consecutius d'excavacions, que han permès deixar al
descobert l'acròpolis i bona part del poblat -ocupat entre els segles
VII i I abans de la nostra era-
Tot i que les primeres campanyes ja van
deixar entreveure l'existència d'una estructura defensiva de grans
dimensions i sota la qual s'estén el poblat iber del turó de l'Assut,
el grup d'arqueòlegs i estudiants de la URV encapçalat pel professor
Jordi Diloli han pogut constatar que la troballa va més enllà
d'aquestes expectatives. 'Els poblats ibers de les Terres de l'Ebre
tenen característiques comuns: estan ubicats en alçada, en llocs
estratègics, controlant vies de comunicació, el riu i la costa, ben
situats i protegits. Però com el sistema defensiu de l'Assut no se'n
coneix cap', assegura Diloli.
La singularitat d'aquesta
estructura –d'entre tres i cinc metres d'altura- passa pel fet que se
situa a la part superior del poblat, de forma independent i separada de
la trama urbana, sobre una plataforma construïda en elevació. Aquest ha
estat un dels principals descobriments d'aquesta campanya. 'Solem
torbar torres de defensa però no d'aquesta magnitud. És un sistema
complex, amb tres torres unides per plataformes i murs que els
envolten. No és normal: és una acròpolis dins del poblat', abunda el
mateix Diloli.
Les primeres teories al respecte apuntarien que
aquesta acròpolis seria l'habitatge del cabdill del poblat. 'En un
intent de reafirmar més el simbolisme que l'estratègia defensiva
s'aixeca sobre una plataforma no només per la defensa del poblat, sinó
per realçar la magnitud de la persona que mana', interpreta
l'arqueòleg. Construïda cap al segle VI abans de la nostra era –les
primeres restes sense estructura daten d'un segle abans-, hauria estat
prèvia al poblat, que es construeix a partir del V.
Càstig exemplar
Durant
la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos la torre hauria estat
incendiada i destruïda violentament, impedint que els habitants del
poblat poguessin accedir-hi per recuperar-hi les armes i els estris, a
mode de càstig simbòlic. Ho demostraria també l'existència d'un accés
sud a la fortificació, descobert l'any passat, que hauria estat tapiada
i posteriorment reoberta. 'La destrucció de la torre va vinculada a una
mostra de força dels romans: no destrueixen el poblat, perquè els va bé
que produeixi i paguin impostos, però si que volen marcar el seu poder
i ho fan destruint la casa del cap. I així ja en tenen prou', raona
Diloli.
El seu ensorrament per prohibir la recuperació dels béns
que guardava és el que hauria permès que els arqueòlegs hagin pogut
trobar al seu interior armes, estris ornamentals personals i ceràmiques
senceres. Un fet que no es produeix al poblat, abandonat pacíficament
cap al segle I abans de la nostra era, on els objectes recuperats són
escassos i casuals: trossos de gerres grans de ceràmica trencades que
no es podien emportar o una moneda de Corfú (Grècia) que 'li devia
caure a algú'.
Diloli considera que durant aquests deu anys
d'excavacions el seu equip ha 'complert amb escreix' els objectius
marcats inicialment: 'quan vam començar sabíem que havia alguna cosa
però no es veia res, només un munt de terra i no sabíem que trobaríem.
Ens veiem desbordats a mesura que vam anar avançant i trobant una
estructura defensiva que es va fer complexa i amb el poblat pels
vessants'. De cara la pròxima campanya, Diloli preveu continuar les
tasques d'excavació a la porta sud i continuar a la zona d'habitatges
urbans per confirmar la cronologia del sistema defensiu, on els
treballs ja es donen per acabats.
Tecnologia a les excavacions
En
la campanya d'enguany, que acaba aquest divendres després de tres
setmanes, hi han participat enguany entre 12 i 15 persones - prop d'una
desena dels quals, estudiant de la URV, que havien sol·licitat
participar-hi voluntàriament-. Més enllà de l'excavació convencional,
però, i en la línia d'obrir nous horitzons i possibilitats d'excavació
futures Diloli ha optat per la tecnologia. Així, s'han efectuat
prospeccions geomagnètiques per disposar d'un plànol del subsòl que
marqui els murs que encara es troben enterrats i permetre dirigir la
investigació.
També han participat especialistes en mesura del
carboni per determinar els vegetals que es plantaven a la zona. Fins i
tot, s'han efectuat fotos aèries del jaciment, que també estat objecte
d'estudi per part d'un arqueoastrònom de la Universitat de Salamanca
sobre l'orientació del poblat i les fortificacions respecte la sortida
i la posta del sol. Per fer front a aquestes proves, la campanya ha
comptat amb un pressupost d'uns 8.000 euros, a partir de subvencions de
la Generalitat i l'Ajuntament de Tivenys.
Precisament, el
consistori continua treballant en la compra dels terrenys del turó de
l'assut als seus propietaris. La idea és que, un cop es pugui
aconseguir la titularitat pública, l'Ajuntament de Tivenys procedeixi a
museïtzar l'espai i adequar els seus accessos per fer-lo visitable al
públic.
http://www.diaridetarragona.com/ebre/034289/els/arquelegs/urv/confirmen
/lexistncia/duna/acrpolis/poblat/iber/lassut
