PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Apareixen restes d'una torre cantonera de la muralla medieval de Cambrils

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:42




Restes de la torre cantonera de la muralla, aparegudes a l'atura del número 15 del carrer Sant Plàcid. Foto: MARTA MARTÍNEZ

Els murs de la torre tenen una amplada d'un metre i es conserven uns dos metres dels fonaments

CARINA FILELLA.
Cambrils
En els darrers mesos la descoberta de restes antigues ha estat constant al nucli antic de Cambrils. Ahir mateix, l'equip que realitza el control arqueològic al carrer Sant Plàcid va localitzar el fonament de la possible torre cantonera de la muralla medieval que envoltava el nucli antic. El mur de la torre té una amplada d'un metre i els fonaments que s'han localitzat tenen una alçada d'uns dos metres. Les restes, igual que les descobertes a l'abril al passeig Albert, es troben «malmeses» per les diverses canalitzacions de serveis, fet que «dificulta el seu estudi i conservació», segons Gerard Martí, director del Museu d'Història.

Des del primer moment que es van posar a treballar les màquines per dur a terme els treballs de remodelació dels carrers del nucli antic de Cambrils, inclosos a la llei de barris, les obres han estat supervisades per un equip d'arqueòlegs de l'empresa Àpex Arqueologia i Serveis Culturals. Com que es tracta d'un dels indrets amb més pervivència d'ocupació humana del municipi, les possibilitats que hi apareguin restes antigues en el subsòl són molt altes. De fet, un estudi previ del Museu d'Història de Cambrils ja ho va advertir a començaments del 2008.

Ahir mateix, durant les obres de remodelació del carrer Sant Plàcid, els arqueòlegs van localitzar, a l'altura del número 15 i ocupant part del carrer, les restes del fonament de la possible torre cantonera oriental del recinte emmurallat que envoltava el nucli antic de Cambrils. De moment no es pot concretar la datació de la torre. «Sabem que el recinte emmurallat correspon a l'època medieval, però cal estudiar les restes aparegudes de les torres per confirmar la seva datació», segons va explicar ahir a aquest rotatiu Gerard Ciuró, director del Museu d'Història de Cambrils.

Els murs de la torre tenen una amplada d'aproximadament un metre. Pel que fa als fonaments, «en algunes parts tenen uns dos metres de profunditat», segons Martí, que va afegir que es desconeixen les dimensions de la torre.

Aquesta no és l'única torre cantonera de la muralla descoberta al nucli antic. Fa dos anys es van localitzar a l'extrem nord del carrer de Creus les restes dels fonaments de la torre del Borràs, que el Museu d'Història tenia documentada des de 1998. I només fa unes setmanes, en l'actual intervenció al nucli antic, es van descobrir al passeig Albert les restes d'una altra torre cantonera.


MALMESES

Les restes aparegudes fins ara, igual que les localitzades anteriorment al passeig Albert, tenen un punt en comú: segons el Museu d'Història de Cambrils «es troben molt afectades per l'intens pas des d'antic de canalitzacions de serveis (electricitat, gas, clavegueram, aigua...), fet que en dificulta l'estudi i conservació».

De moment, la descoberta de les restes antigues no ha provocat l'aturada de les obres de remodelació dels carrers previstes dins el pla de barris local de l'Ajuntament de Cambrils.

A partir d'ara, els arqueòlegs de l'empresa Àpex continuaran fent el seguiment arqueològic de les obres, «que ha d'impedir que es malmetin les restes». També es netejaran i documentaran les restes localitzades. Posteriorment, serà la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat la que haurà de determinar la conservació de les restes.

 

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2934451 



GIRONA - Jaume Prat presenta la primera guia completa de la muralla de Girona. 16.07.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 13:05

L.P..
Girona

L'Ajuntament de Girona ha editat la primera guia completa de la muralla i les fortificacions de la ciutat des del segle I aC fins al segle XVIII. La publicació és obra de Jaume Prat i Jordi Pericot i porta per títol Guia de la muralla de Girona. Recorreguts per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals. La guia té un format molt pràctic i didàctic, i inclou plànols detallats. S'hi proposen cinc rutes diferents per diversos trams i de distintes èpoques. La primera és una clàssica, la de la Força Vella. En segon lloc, hi ha la que recorre les muralles nord i sud. La tercera ruta que es proposa és la de les muralles del Mercadal que, com explica Jaume Prat, és una visita virtual, ja que gairebé no en queden restes. El quart itinerari és el de les defenses de la muntanya de Montjuïc i, el cinquè, és el que porta als fortins i reductes de les Pedreres. Els dos autors són historiadors aficionats des de fa una vintena d'anys i es van adonar que no existia cap manual, ni guia ni llibre que expliqués d'una manera planera com eren les muralles i fortificacions gironines. Arran de diferents visites guiades que havien fet, se'ls va acudir preparar aquest llibre.

La presentació es farà aquest vespre, a 2/4 de 8, al saló de plens de l'ajuntament de la ciutat, amb la presència dels dos autors. A més, dijous es farà una visita guiada al Museu d'Història, a càrrec de Jaume Prat.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2932961


ARGENTINA - Hallan cerámicas indígenas del siglo XVII en pleno Monserrat . 16-07-08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:56

 

 

El descubrimiento es inusual porque casi ya no hay rastros de esa época en la Ciudad.

Por:  Nora Sánchez

 

EL TESORO. UN ARQUEOLOGO QUITA TIERRA CON UN PINCEL PARA

RESCATAR RESTOS OSEOS, AYER, EN LA CONSTRUCCION.

Primero apareció un piso de baldosas en la profundidad de la obra, en un pasaje del barrio de Monserrat. Cuando siguieron removiendo escombros, quedó al descubierto la base de un conjunto de paredes construidas con ladrillos muy antiguos. La arquitecta del proyecto resolvió frenar los trabajos en ese sector y llamar al arquitecto Daniel Schávelzon, director del Centro de Arqueología de la UBA, para que investigara. En sus excavaciones, el arqueólogo encontró los restos de dos casas de los siglos XVII y XVIII y fragmentos de cerámicas indígenas del 1600. Según el investigador, este último hallazgo es muy inusual porque ya casi no quedan vestigios del pasado más remoto de la Ciudad. El descubrimiento se hizo en Bolívar 373-375, un predio que alguna vez perteneció a Martín de Alzaga y, más adelante, a la familia de la malograda viuda de éste, Felicitas Guerrero (ver Con el sello...).

Hasta hace 15 años, allí funcionaba un pasaje comercial construido en 1884 por los Guerrero. También conocido como galería La Continental, ahora el pasaje está siendo reconvertido como hotel temático de tango. El actual no es el primer hallazgo: ya en 2005, el piso de otro sector de la obra se hundió y dejó a la intemperie un pequeño tesoro. "Aparecieron frasquitos de perfume y de medicamentos y restos de loza "relata la arquitecta Ana María Carrio, responsable del proyecto .

Entonces también recurrí a Schávelzon. Prefiero ir más lento con la obra pero rescatar los restos arqueológicos para la Ciudad". Aquella vez, el arqueólogo encontró algunas paredes del siglo XIX, y también un aljibe y su enorme cisterna, donde había desde bolitas de vidrio para jugar hasta pedazos de bacinillas que él reconstruyó. Casi todo de fines del siglo XIX y principios del XX. La nueva excavación está a apenas unos metros de la anterior. Unos cuantos metros en los que se resume la historia de Buenos Aires, desde su fundación hasta hoy , se entusiasma Schávelzon.

Es que esta investigación, financiada por la Dirección de Patrimonio porteña, significa un viaje a un pasado aún más antiguo. Aparecieron las bases de varias paredes, de entre 40 y 50 centímetros, pertenecientes a dos casas superpuestas anteriores a la galería cuenta Schávelzon . Una, del siglo XVIII, era la de la familia De la Peña, que fue la que le vendió la propiedad a Martín de Alzaga. Y la otra es anterior, del siglo XVII. Los cimientos de las dos están hechos con ladrillos partidos. A los enteros los reservaban para dejar a la vista . Aunque el descubrimiento más importante se escondía en la tierra que quedó entre las bases de las paredes de estas dos construcciones. En lo que suponemos que fue el fondo de las casas, hay humus muy antiguo dice Schávelzon .

Ahí encontramos una enorme cantidad de cerámica indígena, criolla y española de la primera mitad del siglo XVII. Esto es muy raro, porque las demoliciones ya borraron los rastros de ese Buenos Aires tan antiguo . Ayer, el equipo de Schávelzon seguía trabajando, apartando la tierra con un pincel para rescatar unos cuantos restos óseos. El especialista explicó que estimaba que eran de algún animal que sirvió de alimento a los habitantes de una de las casas hacia 1620. Mientras, otro de los colaboradores del arqueólogo lavaba algunos fragmentos de cerámica antiquísima, que eran distribuidos en bolsas para después poder volver a armarlos como si fueran un intrincado rompecabezas. Todos esos elementos servirán para reconstruir la vida porteña en el siglo XVII. Estas piezas serán exhibidas en el futuro hotel, un emprendimiento de la familia Cassará, dueña de los laboratorios que llevan su apellido.

Este hotel tendrá 23 habitaciones, galería de arte, restaurante y salón de convenciones. Los cimientos de las casas antiguas van a quedar a la vista debajo de un piso vidriado, con una iluminación adecuada anticipa Carrio . Y parte de la excavación de 2005 va a quedar al descubierto. Para nosotros, estos hallazgos son un valor agregado para el edificio.

 

 

http://www.clarin.com/diario/2008/06/26/laciudad/h-01702156.htm

Powered by LifeType