PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


PALAMOS - Tanquen l'accés al castell de la Fosca per seguretat, però no el consoliden 06-06-08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:25

+ El reixat metàl·lic que tanca l'accés al castell de la Fosca de Palamós, ahir al migdia. / Foto: A.V.
Està tot pendent dels jutjats

ALBERT VILAR. Palamós
L'Ajuntament de Palamós ha decidit tancar l'accés al castell de Sant Esteve de la Fosca per motius de seguretat, en vista del mal estat dels murs. Tot i això, no es pensa fer cap acció de consolidació del monument medieval, origen del municipi de Palamós, fins que els tribunals dictaminin de qui és.

«S'ha decidit posar tanca a tot el perímetre del castell després que s'ha esbotzat dues vegades el tancat de la porta d'accés», va recordar el regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Josep Buxeda. La mesura de la tanca, amb reixa metàl·lica, que ha col·locat la mateixa brigada municipal, s'ha fet per seguretat, a causa del mal estat d'alguns dels murs de la fortificació.

Tot i aquesta mesura de seguretat, Buxeda ja va deixar clar que, per ara, no es preveu cap actuació de consolidació dels murs del monument, tot i el seu mal estat. El regidor va justificar el fet de no invertir-hi, com va demanar el grup d'Entesa-ICV en el darrer ple per garantir la preservació del patrimoni, tot esperant veure com acaba el contenciós judicial.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2883874

 

Recuperen els tons originals del retaule de Sant Pere de la prioral de Reus - 06.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:15

 Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

El conjunt escultòric data de 1953 i va culminar la restauració interior del temple que va dirigir Cèsar Martinell

NATÀLIA BORBONÈS. Reus
El grup escultòric que des de l'any 1953 presideix l'altar major de l'església prioral de Sant Pere de Reus és objecte des de fa dos mesos d'una neteja profunda, que ha posat al descobert el policromat original de les talles. La finalitat de la intervenció és que el 28 de juny, vigília de Sant Pere, festa major de la ciutat, el conjunt destaqui per mèrits propis durant l'ofici de completes, moment en què tots els ulls acostumen a estar més pendents de la base de la talla de sant Pere i no de la mateixa escultura. I és que als peus de la imatge hi ha l'armari que guarda sota clau el bust reliquiari de plata del patró de la ciutat, que té més valor artístic i històric que el conjunt de l'altar que es restaura ara, i que només veu la llum pública els dies 28 i 29 de juny

L'escultor Jordi Amenós i el pintor i decorador Françoise Tomàs són els responsables de la «neteja exhaustiva», com defineix el segon el treball que des del 14 d'abril els té penjats a la bastida que s'ha col·locat a la capella central del temple. La tasca que els ha ocupat ha permès recuperar el policromat original de les talles de fusta, que és ric i suau, sense estridències. Tomàs comenta que els tons marfils i el pa d'or, les tonalitats que predominen al retaule, estaven molt gastats i coberts per la pàtina que hi han deixat els 55 anys que han transcorregut des que va ser creat. El treball dels dos artistes ha estat escrupolós amb les creacions originals, les quals han cobert amb un «vernís impecable que permetrà que aquesta restauració duri molts anys». Van ser els mateixos Amenós i Tomàs els qui van proposar al prior Creu Sáiz la neteja de les escultures, una proposta que va ser acceptada immediatament.

 

 

 


+ Imatges del procés de restauració del retaule, que va començar el 14 d'abril passat. Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

El conjunt escultòric està presidit per una talla de fusta policromada que representa sant Pere assegut a la càtedra i envoltat pels quatre doctors de l'Església: Sant Gregori Magne, sant Ambrosi, sant Agustí i sant Jeroni. Sobre les cinc imatges, que fan dos metres d'alçada, hi ha un petit retaule que representa l'Esperit Sant envoltat d'àngels. L'atapeït conjunt va ser creat als tallers barcelonins de Claudi Rius, un escultor que va adquirir un gran prestigi després de la Guerra Civil pels seus treballs d'imatgeria religiosa, en especial per la creació de passos per a les setmanes santes de diverses ciutats catalanes (Tarragona i Tortosa, sense anar gaire lluny) i de l'Estat espanyol.

El conjunt, que va costar 93.000 pessetes de l'època, es va col·locar i beneir amb tota la pompa i circumstància el 29 de juny de 1953 en un acte que va presidir l'arquebisbe i cardenal Arriba y Castro i va ser la culminació de la restauració de l'interior de la prioral, que havia començat l'any 1941 sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. El temple, que feia dècades que patia un estat de degradació a la qual s'havien sumat els desperfectes ocasionats durant la Guerra Civil, en què havia funcionat com a mercat dels pagesos, va refer el seu interior amb les actuacions de Martinell, entre les quals van destacar les reconstruccions de la capella del Santíssim i del presbiteri. Al presbiteri és on hi havia hagut l'impressionant retaule renaixentista del XVI, part del qual (el que es va poder salvar dels estralls de la guerra) es conserva i s'exhibeix al Museu d'Art i Història de Reus i en diversos llocs de la mateixa església. Al presbiteri, l'arquitecte vallenc va retornar a la seva fesomia original gòtica les capelles laterals i hi va bastir un baldaquí de pedra, al darrere del qual hi va emplaçar el conjunt escultòric de Rius. I als peus del conjunt, l'armari que guarda el bust reliquiari del patró de la ciutat, que abans de la guerra es conservava en la fornícula d'una de les columnes laterals del presbiteri. El bust només surt de l'armari els dies 28 i 29 de juny.

 Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

La redescoberta del policromat original del retaule dedicat a sant Pere és un altre pas de la recuperació del temple gòtic. Fa quatre anys va acabar el procés de restauració arquitectònica de la prioral reusenca, que havia durat quinze anys i que va fer ressaltar la bellesa de la nau gòtica, de les voltes de creueria i dels vitralls.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2884010


Especialistes europeus en excavacions a l'alta muntanya es reuneixen a Tarragona

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 12:10

 

 

 

Les excavacions a la muntanya posen de manifest la seva riquesa patrimonial. Foto: ICAC

 

L'ICAC organitza unes jornades per reivindicar el valor «històric i patrimonial» de les muntanyes

CARINA FILELLA. Tarragona
Les recerques arqueològiques a les muntanyes europees han posat de manifest que aquests espais «modelats des d'antic per l'home» són «paisatges culturals d'un gran valor històric i patrimonial». Així ho indiquen els responsables de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), que ha organitzat unes jornades de treball que, des d'avui i fins divendres, reuniran a Tarragona els principals especialistes en arqueologia de muntanya. Les jornades han de servir també per crear una xarxa de recerca formada per especialistes de diferents països, segons va explicar Josep Maria Palet, un dels organitzadors.

Un equip d'arqueòlegs de l'ICAC treballen des de l'any 2004 a l'alta muntanya pirinenca, on han documentat les primeres troballes que confirmen que els romans també van fundar assentaments en indrets situats a cotes superiors als 2.000 metres. Aquests treballs d'investigació, dirigits per Josep Maria Palet, es duen a terme a la vall del Madriu (Andorra), declarada patrimoni mundial de la Unesco, i a la vall de la Vansa-serra del Cadí (Alt Urgell).

Aquests són només dos exemples de les recerques que s'han dut a terme en els últims anys i que posen de manifest que «la muntanya europea constitueix un espai modelat des d'antic per l'home, fet que configura aquests medis com a paisatges culturals d'un gran valor històric i patrimonial».

Tot i que fins fa pocs anys «l'arqueologia de muntanya havia estat oblidada», en aquests moments es reivindica la muntanya com «un espai humanitzat, on l'activitat ha estat molt important», segons van dir ahir Isabel Rodà, directora de l'ICAC, i l'investigador Josep Maria Palet.

Per això l'ICAC ha organitzat unes jornades de treball que, entre avui i divendres, reuniran a Tarragona els principals especialistes europeus en arqueologia de muntanya. El congrés, batejat amb el títol Per a una arqueologia dels paisatges culturals de muntanya, començarà avui al matí amb una ponència inicial del professor Philippe Leveau, catedràtic emèrit d'arqueologia de la Universitat de Provença i considerat una de les principals referències internacionals en arqueologia del paisatge. La presentació de comunicacions continuarà, fins divendres, amb la intervenció de 17 especialistes i directors de grups de recerca d'arreu d'Europa. En total, segons va dir ahir Josep Maria Palet, hi seran presents 15 universitats i centres de recerca d'Europa.

La primera jornada es dedicarà a la presentació de recerques arqueològiques i territorials, on s'explicaran els projectes impulsats als Apenins, al Massís Central francès, als Alps, la regió de Ròdope al nord de Grècia, els Pirineus (catalans i francesos) i en àrees del nord-oest d'Espanya. La jornada de demà se centrarà en arqueologia ambiental i paisatges culturals, que se centrarà «en l'estudi de les transformacions del paisatge a causa de l'impacte humà». I, finalment, el tercer dia es presentaran les conclusions i es començaran a perfilar els passos a seguir per crear una xarxa i un grup internacional de recerca per tal de promoure iniciatives conjuntes. Josep Maria Palet va destacar que també es crearà un programa de recerca europeu, amb finançament de la Unió Europea.

Els responsables de l'ICAC van destacar ahir la importància d'aquest tipus de recerques, que han posat de manifest la gran riquesa de restes arqueològiques que es troben a l'alta muntanya, associades a les activitats humanes que, al llarg de la història, tenen lloc en aquests espais: pastoralisme, agricultura, mineria, comerç... Les estructures fetes per l'home a la muntanya són molt variades: tancats, cabanes, mines, forns metal·lúrgics, carboneres o refugis, entre d'altres. «El món romà va ocupar i explotar tot allò que va necessitar sense restriccions del territori». Amb tot, segons va afegir Palet, les excavacions no només se centren en la petjada romana, sinó que l'àmbit d'estudi abasta des del neolític fins al segle XIX.


A MÉS DE 1.800 METRES

Els projectes actualment en curs es duen a terme a l'alta muntanya, «des d'una cota 1.800 fins a la cota 2.800», tot i que no s'exclouen muntanyes més baixes, segons l'investigador de l'ICAC. A la serra del Cadí, per exemple, s'ha localitzat un jaciment metal·lúrgic a 2.050 metres d'altura; i a Andorra s'han localitzat estructures d'època romana a una altura de 2.350 metres.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882465


IRAN - (*) Tumbas excavadas en Ramhormoz puede ser entierros de la familia real elamita -

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:55

 

TEHERÁN, 20 de mayo (MNA) - Un equipo de arqueólogos que estudian dos tumbas descubiertas en la ciudad de Ramhormoz en el sur de Irán dice que sus restos mortales de una niña y una mujer que fueron probablemente miembros de una familia real elamita.

 

El equipo dirigido por Arman Shishegar fue asignado para llevar a cabo una serie de excavaciones de rescate en la región Jubji de la ciudad en la provincia de Khuzestán, en mayo de 2007 después de Khuzestán el agua y las aguas residuales Compañía tropezó en dos en forma de U ataúdes que contienen esqueletos de una niña y a lo largo de una mujer con un gran número de artefactos durante una operación de clasificación.

 

La niña era de aproximadamente 17 años de edad y la mujer fue entre el 30 y 35 años de edad en el momento del fallecimiento, dijo el Shishegar farsi servicio de la CHN el martes.

 

  La niña se descubrió que llevaba un brazalete de oro decorada con piezas de ágata en su muñeca.

La pulsera lleva el nombre femenino Ani-Numa.

 

Durante las excavaciones de rescate, los arqueólogos encontraron cinco anillos de poder entre los ataúdes de los artefactos, que fueron por lo general utilizado por royals en Mesopotamia.

 

Uno de los anillos, que lleva el nombre del Rey Shutruk-Nahhunte de Elam (c. 1185-c. 1155 aC) en una inscripción cuneiforme fue previamente supone pertenecer al rey, pero Farzan Foruzanfar, un antropólogo del Patrimonio Cultural, Turismo, Artesanía y Organización (CHTHO), rechazó la teoría durante sus últimos estudios, Shishegar dijo.

 

Debido a la gran cantidad de valiosos objetos encontrados en los ataúdes, los arqueólogos creen que la niña y la mujer había sido más probable Shutruk-Nahhunte sus familiares o miembros de la familia, añadió.

 

Otro de los cinco anillos, que lleva una inscripción cuneiforme, fue entregado a dos expertos en lenguas antiguas, pero sus estudios condujeron a resultados diferentes.  Uno de ellos deciphered la inscripción como un nombre femenino, pero el otro dice que es el nombre de un funcionario local.

 

Según Shishegar, la divergencia de opiniones es el resultado de la deformación de la forma del anillo.

 

Desde la operación de clasificación se continuó incluso después de que el extraordinario descubrimiento, las tumbas de los sitios ha sido casi completamente arrasadas.

 

  El amuleto de oro con motivos florales, dos pulseras de oro con cabezas de ciervo patrones en cada extremo, algunas piedras ornamentales con decoraciones florales, 155 botones de oro de diversos tamaños, varias estatuillas de diosas, un collar de oro, placas de oro con motivos florales, 99 de oro cuentas de collar, el 23 de collar de oro colgantes de distintos tamaños, tres platos de piedra de mármol, loza y platos de bronce, varias pulseras de bronce, un pez en forma de diosa ornamento, y una serie de otros artefactos han sido descubiertos en el sitio.

 

Todas las reliquias fueron trasladados a Teherán para ser almacenados en el Museo Nacional de Irán.

 

Shishegar dice los temas se encuentran actualmente en peligro, pero el informe no proporciona ninguna explicación de su declaración.

MMS/AP/HG MMS / AP / HG

END FIN

MNA MNA

 

 

http://www.archaeologynews.org/story.asp?ID=289384&Title=Ramhormoz

%20graves%20may%20be%20Elamite%20royal%20burials:%20experts



MERIDA - PRESENTACION DEL LIBRO ´MAXIMILIANO MACIAS Y SU TIEMPO´. - 04-06-08

noticies de extremadura — Publicat per josep.m @ 11:45

 

 
José Caballero, autor del libro sobre Maximiliano Macías, ayer en el peristilo del teatro romano.
Foto:JORGE ARMESTAR

El arqueólogo Maximiliano Macías tendrá una plaza con su nombre.Comenzaron los actos para celebrar el primer centenario de las excavaciones.

El alcalde Angel Calle anunció ayer la creación de la Fundación de Estudios Históricos de Mérida Maximiliano Macías y una plaza con el nombre de este arqueólogo en el centro cultural y turístico que se abrirá en los terrenos en los que antes estaba el cuartel Hernán Cortés. Así lo afirmó el regidor durante la presentación del libro Maximiliano Macías y su tiempo (1867-1934). Historia íntima de las grandes excavaciones de Mérida , de José Caballero.

La presentación de libro, del que Imprenta Rejas ha editado 1.200 ejemplares, tuvo lugar en el peristilo del teatro romano y marca el inicio de los actos programados para conmemorar el centenario de las excavaciones arqueológicas en Mérida.

Además de Calle y el presidente de la Asamblea, Juan Ramón Ferreira, estuvieron la nieta de Maximiliano Macías, Amalia Morales, y varios biznietos. El libro, que ha sido prologado por el director científico del Consorcio, Pedro Mateos, fue presentado por el periodista Juan Carlos Acosta.

 

RECORRIDO POR LA CIUDAD Sobre el texto, su autor, José Caballero, manifestó que propone un recorrido sociocultural por la historia contemporánea de Mérida "estrechamente ligado a la vida de Maximiliano Macías".

Del arqueólogo dijo que era "un hombre de su tiempo. Cuando la electricidad llegó a Mérida se hizo accionista de la central eléctrica, fue de los primeros abonados al teléfono y aparece en todas las listas de actividades de cierto calado en Mérida".

En la obra también se aborda la fama de "segundón" que se le dio, a la sombra del también arqueólogo José Ramón Mélida, "pero es falso, hubo una amistad intensísima, a pesar de que Mélida estaba en Madrid y recibía los honores y Maximiliano estaba en Mérida y era el que hacía el trabajo duro, era una relación laboral asumida. Además, cuando venían visitas importantes, como la de Alfonso XIII, eran guiadas en un plano de igualdad entre los dos, se repartían bien los papeles", explicó.

Una de las aportaciones importantes del libro es el archivo personal de Macías, hasta ahora inédito, y que aporta documentación y fotos sobre las excavaciones realizadas durante 25 años, hasta ahora desconocidas.

 

ACTOS Por su parte, Pedro Mateos, que junto con el director del museo de arte romano, José María Alvarez, dirige el programa Mérida 1910-2010. Cien años de excavaciones arqueológicas , señaló que esta presentación era "la mejor manera de iniciar los actos del centenario y de poner en su sitio a la figura de este arqueólogo, al que se le puede considerar como el primer director de excavaciones de Mérida, ya que hizo gestiones, preparó documentación y realizó investigaciones del patrimonio histórico".

También indicó que era un homenaje al que fuera codirector de las excavaciones desarrolladas en el teatro y anfiteatro romano, en los Columbarios, en el circo romano o en el cerro de San Albín con un punto de vista de futuro para el desarrollo de la ciudad y reservando espacios para ampliaciones, "y sin dinero ni ninguna legislación. Todos los arqueólogos de Mérida somos deudores del trabajo que hizo Macías en colaboración con Mélida", resaltó.

 

http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=377698

Powered by LifeType