PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


RIBA ROJA - Descoberta una vil·la romana als terrenys de la central d'Iberdrola -09-05.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:28

Cultura destaca el valor del jaciment per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics trobats
pEr A. CARALT |

El passat 30 d'abril va finalitzar la fase de la intervenció intensiva de les excavacions arqueològiques realitzades per una empresa contractada per l'elèctrica Iberdrola a petició del Departament de Cultura de la Generalitat. La intervenció ha permès treure a la llum restes en molt bon estat de conservació d'una vil·la romana, provisionalment datada entre els segles I i III després de Crist. Segons el director dels Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, es tracta «d'un jaciment de notable importància en l'àmbit nacional per la seva extensió i per la qualitat dels materials arqueològics descoberts, fet que implica que és incompatible amb la ubicació de la central de cicle combinat». La troballa arqueològica obligarà a variar uns metres l'emplaçament de la central, segons Vega, ja que actualment tot i trobar-se al límit el projecte afectaria la vil·la romana. De tota manera, aquesta decisió s'haurà de confirmar un cop es presentin les conclusions de les excavacions que actualment s'estant redactant.

Una vil·la romana era un centre d'explotació agrària, que incloïa sovint un molí d'oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc. Les restes localitzades a Riba-roja també podrien correspondre a una zona d'ús residencial, ja que s'han trobat estucs decorats, i a un centre de producció d'oli annex, on destaca lapresència d'una roda de pedra d'una premsa d'oli (veure imatge).

L'existència d'una vil·la romana, anomenada vila Maurici, en aquesta zona del municipi riberenc, al marge esquerre del riu i davant del nucli urbà, ja estava documentada però mai fins ara s'havien excavat els terrenys. Les primeres prospeccions es van iniciar l'any 2005 en el marc de l'elaboració de la declaració d'impacte ambiental del projecte de construcció de la central de cicle combinat d'Iberdrola.

Durant aquests tres anys s'han realitzat prospeccions en superfície i s'han obert rases a molts punts de l'extensa finca de 13 hectàrees adquirida per Iberdrola per determinar la presència i magnitud de les restes. A principis d'any, Cultura sol·licità a Iberdrola l'excavació de dues àrees concretes per conèixer l'abast de la troballa, situada en un extrem de la finca i d'aproximadament una superfície inferior a una hectàrea.

Crítiques municipals

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, critica de manera oberta l'actuació del Departament, ja que al seu parer amb les peticions de noves prospeccions s'està endarrerint la tramitació del projecte energètic de «manera deliberada». Asegura que Iberdrola «està molt molesta» per les successives peticions que rep de realitzar prospeccions. «Espero que aquesta hagi estat l'última; en cas contrari entendria que es pretén perjudicar el poble de Riba-roja». Si fos així, adverteix Aparicio, «utilitzaríem tots els mitjans judicials al nostre abast per a denunciar aquest endarreriment innecessari». L'alcalde defensa que les restes «no tenen importància».

Segons el director del Serveis Territorials de Cultura, Xavier Vega, la queixa de l'alcalde de Riba-roja d'Ebre no té lloc perquè precisament estem dotant el seu municipi d'un valor patrimonial d'un gran impacte cultural i turístic. Entenc que l'alcalde tingui molta pressa però les coses s'han de fer amb el ritme cientificoadministratiu».
 
http://www.diaridetarragona.com/

EL CATLLAR - El Catllar recupera el castell per convertir-lo en museu i espai cultural - 09.05.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:19
Les excavacions fetes han permès descobrir restes arqueològiques que pertanyen al segle VII aC

AZAHARA PALOMARES.
El Catllar

El Catllar torna a mirar cap al seu castell. Aquest estiu està previst que s'enllesteixi la segona fase de la rehabilitació de la fortificació datada del segle XII, i que permetrà convertir-la en museu i en espai per acollir determinats actes culturals. El procés de recuperació del castell, començat l'any 2002 amb l'expropiació de l'edifici, ha permès també aprofundir en els orígens dels assentaments humans al municipi, que ara ja s'han pogut datar al segle VII abans de Crist gràcies a les restes arqueològiques localitzades. Una part d'aquests vestigis es conservaran, i la part dels fonaments del castell serveixen de base per un edifici nou.

 

+ A l'esquerre, aspecte extern del castell, amb les torres restaurades.

A la dreta, construcció de l'edifici cultural a l'interior de la fortificació. Foto: A.P



.

La troballa de les restes d'un poblat preibèric que va assentar-se al Catllar entre els segles VII i VI abans de Crist ha estat una de les descobertes principals del procés de rehabilitació del castell. De fet, ja s'havien localitzat els primers vestigis d'aquest poblament a l'entorn de la fortificació, i les excavacions realitzades per la URV a l'interior del castell han permès confirmar aquesta dada.

Els treballs arqueològics, però, també han permès redescobrir els fonaments originals del castell, la construcció del qual es va començar el segle XII, però que deu la seva estructura actual als treballs desenvolupats entre els segles XIII i XVI. En vista d'aquesta riquesa, el consistori ha optat per mantenir a la vista les restes localitzades a la meitat de la fortificació, i els antics fonaments (situats a l'altre costat) s'han fet servir com a base d'un edifici modern.

Precisament, l'alcalde del Catllar, Josep Maria Gavaldà, espera que a mitjan d'aquest estiu el nou espai ja sigui utilitzable pels veïns. La primera planta es vol destinar a museïtzació de les restes arqueològiques i història dels poblaments al Baix Gaià, i la terrassa, de 500 metres quadrats, es reservarà per acollir actes culturals d'un cert nivell a l'aire lliure.

Aquesta fase de les obres té un pressupost de 620.000 euros, arreplegats gràcies a diverses subvencions. Abans, el consistori ja havia impulsat tasques de recuperació del fossat que envolta el castell i consolidació de les torres.




BARCELONA - Troben les restes d'una embarcació del segle XIV en unes obres de Barcelona - 09.05.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:10



  • + Les restes del vaixell es mantenen constantment molles per mantenir
  • l'estabilitat de l'estructura. Foto: ANDREU PUIG


El vaixell, de construcció atlàntica, posa de manifest l'existència de la xarxa marítima de l'època

ANA B. RUIZ.
Barcelona
Els terrenys de l'antiga estació de rodalies de Renfe a l'estació de França és on s'ha trobat l'embarcació medieval, segle XIV. La troballa ha estat possible gràcies a la intervenció preventiva del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat de Catalunya arran d'unes obres de construcció d'un conjunt d'habitatges. Joan Roca, director del museu d'història de la ciutat de Barcelona, destaca la gran significació del derelicte com a símbol físic de la xarxa marítima existent entre les diverses regions europees i també perquè és un dels pocs exemplars que es conserven d'aquesta època a tot Europa.

La nova promoció de pisos que s'estan construint entre els carrers Doctor Aiguader, Marquesa i l'Estació de França tornen a ser al punt de mira dels arqueòlegs per ser el lloc on han aparegut les restes d'un vaixell enfonsat construït amb tecnologia atlàntica. Fa uns mesos, el solar també va ser notícia per la museïtzació de l'antiga muralla del baluard del Migdia descoberta poc després de començar les obres de construcció.

Aquesta vegada, la importància de la troballa rau en la tècnica emprada a la construcció del derelicte, un mètode provinent de la zona escandinava i atlàntica, poc usual a les naus de la mediterrània. Ferran Puig, cap del servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, afirma que «a tot Europa es conserven pocs exemplars d'embarcacions com aquesta, de fons molt pla, i es desconeixen encara per quines causes es va enfonsar».

El vaixell de fusta s'ha trobat trabucat i sobre el fons marí del moment del naufragi, cosa que permet l'observació de les costelles i dels taulons que formaven la part central del vaixell. «També pot observar-se la col·locació de les fustes, a l'estil atlàntic, l'una sobre l'altra, com si fos una teulada», comenta Puig.

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat fa dos anys que treballa en l'excavació per salvaguardar els possibles vestigis que es poguessin trobar en el que va ser la primera escullera del port, estructura que va donar origen a l'actual port i al barri de la Barceloneta. Juntament amb les restes del vaixell, també ha aparegut una àncora, i els experts no descarten que puguin aparèixer altres objectes soterrats de la càrrega del vaixell.

En els pròxims dies les peces del vaixell es portaran fins a les instal·lacions que la Generalitat té a Girona, on seran tractades per a la conservació, datació i posterior exposició al públic.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2851772


SUECIA - Un niño encontró un tesoro medieval en Suecia

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:48


El pequeño excavaba un campo de batalla buscando restos de bala de cañón cuando encontró 7.000 monedas del siglo XIII, valuadas en U$S 270.000.

ESTOCOLMO, Suecia.- Un niño de nueve años de la ciudad de Lund, al sur de Suecia, encontró junto con su abuelo un tesoro de plata del siglo XIII.

Nieto y abuelo, interesados por la arqueología, habían salido de excursión en un antiguo campo de batalla para rastrear restos de balas de cañón. Al final de la aventura, habían excavado 4.600 monedas de plata que datan del Medioevo y que los arqueólogos denominan "silverado".

Bernd Gerlach, del Museo Histórico de la universidad local comentó brevemente el descubrimiento: "es increíble".

Alexander Granhof, de nueve años, relató que primero encontró trozos de metal que él entendía eran esquirlas de balas. Entonces, llamó a su abuelo y encontraron cada vez más monedas. Cuando se agregaron arqueólogos experimentados, con la ayuda de detectores de metales, el número de monedas aumentó de 4.600 a 7.000.

Acerca del monto de la gratificación no hubo mayores detalles. Sólo el valor en plata del descubrimiento fue valuado en U$S 266.000.

Un historiador de la universidad de Lund opinó que probablemente se trate de impuestos a la iglesia aportados por campesinos. En tanto Per Karsten, quien preside el museo, afirmó que en el siglo XIII, cuando las monedas fueron escondidas, el monto podía servir para la compra de 15 siervos.

n el tesoro también había cuantiosas monedas inglesas y otras que probablemente fueron de uso del lugar. (DPA)

 

http://www.lagaceta.com.ar/vernota.asp?id_seccion=10&id_nota=269419&fecha=
29/04/2008&clave=tesoro

Powered by LifeType