PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CHINA - China planea gran inversión para protección de Grutas Mogao - 23.2.08

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:45
FOTO.- http://www.spanish.xinhuanet.com/spanish/2005-02/24/content_83305.htm 
 

Las autoridades chinas han aprobado la asignación de 36 millones de dólares USA a un programa de protección para las grutas de Mogao, situadas en la provincia noroccidental de Gansu e incluidas en la lista de Patrimonio Cultural de la Humanidad.

El proyecto, aprobado por la Comisión Estatal de Desarrollo y Reforma, abarca la construcción de una sala de exhibición digital con capacidad para 800 visitantes e instalaciones para la consolidación, prevención de la erosión, seguridad y atención turística, según el departamento de patrimonio cultural de la provincia de Gansu.

El gobierno central se hará cargo del 70 por ciento de la inversión, mientras el resto procederá del gobierno provincial.

Las grutas de Mogao, de 1.600 años de antigüedad y declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1987, contienen más de 2.000 esculturas de colores y pinturas al fresco de unos 45.000 metros cuadrados.

La finalización del proyecto ayudará a reducir el tiempo de visita de los turistas, señaló Wang Xudong, vicepresidente de la Academia Dunhuang, el único instituto autorizado para proteger, investigar y gestionar los tesoros de las grutas mencionadas.

El vapor y el dióxido de carbono que despiden los visitantes puede erosionar los frescos y esculturas.

El número de turistas chinos y extranjeros a las grutas de Mogao ha llegado a los 500.000 anuales y continúa creciendo. La afluencia de visitantes supone una gran amenaza para su conservación, señaló Wang. Fin

 
 http://spanish.china.org.cn/culture/txt/2008-02/14/content_9716200.htm
 
 
 --
 
   Grutas de Mogao, el mayor conjunto de arte budista del  mundo
 
BEIJING, 24 feb (Xinhuanet) -- Las Grutas de Mogao, situadas en  las afueras de la ciudad de Dunhuang (en el noroeste de China),  contienen 735 cuevas con más de 45,000 metros cuadrados de  pinturas murales, lo que la convierte en el mayor conjunto de arte budista del mundo. 

     También conocidas como las "Cavernas de los Mil Budas", las  Grutas de Mogao fueron excavadas en el año 366 D.C., (durante la  dinastía Jin del Este) en la ladera de la montaña Mingshashan, y  se extiende, de norte a sur, por casi dos kilómetros. Al mismo  tiempo que se esculpían las esculturas exteriores, las cuevas  interiores iban llenándose de frescos y estatuas de budas.  

     Las Grutas de Mogao se sitúan en un punto estratégico de la " Ruta de la Seda", principal vía de comunicación y comercio entre  el Oriente y el Occidente durante la antigüedad, y punto de  encuentro de distintas escuelas religiosas, culturales y  artísticas. Por esta razón, las esculturas y frescos reflejan una  enorme riqueza de formas y estilos artísticos, tanto chinos como  foráneos. 

     Los murales, de temática budista, muestran narraciones de los  sutras y representaciones de budas y personajes mitológicos  procedentes de la India, Asia Central y otras partes de China. 

     Las Grutas de Mogao, consideradas por los peritos como una " enciclopedia de la Edad Media" (siglos IV a IX), fueron incluidas  en la lista del Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1987. 

     El enclave fue descubierto casualmente en 1900, cuando se halló una cámara secreta, de tres metros de ancho y tres de profundidad, a la que posteriormente se denominaría "Cueva de los Sutras". En  esta primera cueva se encontraron entre 50 y 60 mil reliquias  históricas, como documentos, sutras, bordados y retratos de Buda  en seda, procedentes de diversos periodos históricos de China,  Asia Central y Meridional. 

     En los 20 años siguientes al descubrimiento de este hallazgo,  desaparecieron, sin embargo, cerca de 40 mil tomos de sutras, así  como incontables murales y esculturas. Como consecuencia de las  expoliaciones, en China sólo se conserva la tercera parte de lo  que originalmente contenía la cueva. 

     La erosión natural provocada por el viento, la lluvia o las  tormentas de arena, así como los daños causados por las propias  personas (por ejemplo, el dióxido de carbono emitido por  visitantes que acuden a las cuevas), ha afectado gravemente a los  delicados frescos, que han sufrido cambios en la coloración y la  estructura.   

     Con el objetivo de proteger este valiosísimo legado humano, la  Academia de Dunhuang de China trabaja para introducir el programa  "Dunhuang Digital", en el que también participan organizaciones y  centros de investigación del Reino Unido, Francia, Rusia y Estados Unidos. 

     El programa se llevará a cabo en dos etapas. En la primera se  crearán imágenes digitales de las grutas, frescos, esculturas y  otras reliquias relacionadas, mientras que en la segunda se  digitalizarán los documentos históricos y los estudios realizados  y se compilarán en archivos electrónicos. 

     Dentro de este programa se incluye también el proyecto de las " Cuevas Virtuales", que permitirá a los visitantes sentirse como si estuvieran en las propias grutas sin necesidad de estar dentro. De esta forma no sólo se contribuirá a la conservación de este  patrimonio de la humanidad, sino que también se facilitará la  apertura de nuevas vías de investigación sobre los tesoros de  Dunhuang

 
  http://www.spanish.xinhuanet.com/spanish/2005-02/24/content_83305.htm


Programa i inscripció dels Festivals juvenils de teatre grecollatí 2008

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 09:03

  • Amfitrió de Plaute. Grup «Tempus est Iucundum» i 11:30 Taller: com es fa el muntatge d’una comèdia llatina, Barcelona Teatre Grec, 16 d’abril

  • Les troianes d’Eurípides. Grup «IES Guindàvols» i Taller: com es fa el muntatge d’una tragèdia grega, Lleida, Teatre Municipal de l’Escorxador, 26 de març

  • Les troianes d’Eurípides. Grup «IES Guindàvols» i Taller: com es fa el muntatge d’una tragèdia grega, Terrassa, Teatre Municipal «Alegria», 18 d’abril.


Exposició "El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa i Pisa (1120-1180)" - 01.03.08

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 07:48
El triangle que al segle XII van formar Catalunya, la Toscana i el Llenguadoc ha llegat tresors artístics que des d'ahir es poden contemplar, junts, en l'exposició El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa i Pisa (1120-1180). El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta l'exhibició més important de l'any en el centenari del descobriment del romànic català, i amb la intenció de recuperar el prestigi internacional en el període més ben representat en el seu fons. L'exposició, rica en escultura monumental, presenta un romànic més creatiu i lluminós, que beu de la Roma clàssica, amb obres mestres provinents d'arreu del món. La construcció més emblemàtica del romànic català, la portalada de Ripoll, es presenta en un muntatge detallista en 3D.


El MNAC, epicentre del romànic . 01.03.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:44
Una exposició reuneix peces emblemàtiques dels principals focus artístics de la mediterrània occidental al segle XII

RAÜL MAIGÍ.
Barcelona
El triangle que al segle XII van formar Catalunya, la Toscana i el Llenguadoc ha llegat tresors artístics que des d'ahir es poden contemplar, junts, en l'exposició El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa i Pisa (1120-1180). El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta l'exhibició més important de l'any en el centenari del descobriment del romànic català, i amb la intenció de recuperar el prestigi internacional en el període més ben representat en el seu fons. L'exposició, rica en escultura monumental, presenta un romànic més creatiu i lluminós, que beu de la Roma clàssica, amb obres mestres provinents d'arreu del món. La construcció més emblemàtica del romànic català, la portalada de Ripoll, es presenta en un muntatge detallista en 3D.
 
Els relleus de la catedral de Vic, provinents de museus de Lió, Kansas i del Victòria i Albert de Londres, junts. Foto: ANDREU PUIG 

La mediterrània occidental està molt connectada políticament i comercialment. És l'època del comte Ramon Berenguer IV, que posa els fonaments de la Corona d'Aragó i estreny lligams amb els territoris d'influència de Tolosa i Pisa, la gran ciutat del moment. És el segle XII, i el passat clàssic és omnipresent en el paisatge i l'imaginari dels artistes. El romànic ve de Roma.

Amb aquest plantejament de base, els comissaris de la mostra, Manuel Castiñeiras i Jordi Camps, conservadors de l'àrea de romànic del MNAC, teixeixen un discurs que se sustenta en obres escultòriques de referència, les que apareixen en els manuals d'història de l'art.

Un capitell corinti de Tàrraco exemplifica els orígens de tot plegat. Les mirades a l'antiguitat són constants; les escultures transmeten l'esperit clàssic i paleocristià. N'és un exemple el bust femení de Sant Guilhem, que remet directament a les escultures d'època romana, i al cap de Sant Pere procedent de la portada de Sant Pere de Rodes. Aquesta és una de les obres del Mestre de Cabestany, un dels homes més rellevants de l'art del moment en l'arc mediterrani que va de Navarra a la Toscana, del qual es poden observar diversos relleus com el de l'aparició de Crist als deixebles al mar (propietat del Museu Marès) procedent de Sant Pere de Rodes, l'emblemàtic Timpà de Cabestany i el Fust de San Giovanni in Sugana.

Pisa, la ciutat més potent del període, volia ser la nova Roma, fins al punt que els personatges més poderosos es feien enterrar en sarcòfags antics. D'allà arriben els capitells de pedra d'ònix de l'abadia de Sant'Antimo, rescatats d'uns magatzems i que el mateix MNAC s'ha encarregat de restaurar.

El recorregut de l'exposició és àgil i directe, amb les peces justes, un centenar. Un dels objectius dels comissaris ha estat combatre la imatge del romànic com un estil fosc, humil i tosc. Al contrari, destaquen la monumentalitat de les esglésies (en contrast amb les petites ermites del Pirineu), amb una sala dissenyada com el que podria ser la planta d'un temple farcit de capitells de primer ordre. De Tolosa, la ciutat de l'escultura, destaca el nom de Gilabertus. En destaquen per la seva qualitat els originals del claustre de la catedral de Saint Etienne, amb l'escena de la mort de Sant Joan Baptista, el cap del qual és servit en safata. «La delicadesa de les escultures quasi imita l'orfebreria i tenen un sentit narratiu important, com els sarcòfags de l'antiguitat», diu Jordi Camps. Pisa i Tolosa esdevenen llocs privilegiats per al diàleg amb l'art català i la mostra incideix en el moviment dels artistes, dels tallers, i de les idees.

L'esforç (i l'èxit) dels comissaris per portar peces clau escampades arreu del món fa d'aquesta exposició una ocasió única per veure junts, per exemple, tres relleus de la catedral de Vic que, paradoxalment, provenen del Museu de Belles Arts de Lió, del Museu d'Art Nelson-Atkins de Kansas i del Museu Victòria i Albert de Londres.

La mostra –que es podrà visitar fins al 18 de maig– s'ha concebut com un complement de l'exposició permanent d'art romànic del MNAC (que aviat serà remodelada), rica en pintura mural. Tot i així, s'han reunit de forma excepcional els fragments de la Crucifixió d'Estaon, de l'església de Santa Eulàlia (Ribera de Cardós). Pel que fa al parament ritual de l'interior de les esglésies, l'espectador pot gaudir de peces rellevants de pintura sobre taula, com el frontal d'altar reconstruït de Sagàs (Berguedà), el frontal de Martinet, que retorna dels Estats Units, i la creu pintada de l'església del Sant Sepulcre de Pisa. La minuciositat de les il·lustracions de manuscrits representades en les Epístoles de Sant Pau i l'Evangeliari de Cuixà mereix una atenció especial. També a l'interior de les esglésies destaca la producció de talles de la Verge, com ara la Mare de Déu de Vauclair, una imatge procedent de la regió d'Alvèrnia, a la qual se li atribueixen nombrosos miracles.

L'última sala és possiblement la més imponent, per la magnificència dels crucifixos. El Volto Santo de Lucca, una de les creus més famoses del període, hi és representada en un còdex que narra la història de l'arribada de l'estàtua a aquesta localitat toscana. Sobresurt la Majestat Batlló, obra emblemàtica a Catalunya del Crist en majestat, triomfant sobre la mort. Per la seva magnitud, el més espectacular és el crucifix de Sant Sernin de Tolosa, restaurat el segle XIX amb coure i incrustacions de pedreria.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2760887


MNAC - La portalada del monestir de Ripoll, en tres dimensions - 1.3.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:41
MARIA PALAU.

Tota gran exposició, malgrat que hagi comportat molt esforç, té una durada limitada. Tard o d'hora, les peces es retornen als propietaris. El llegat permanent de les grans exposicions acostuma a ser un catàleg referencial. El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa de Llenguadoc i Pisa (1120-1180), a més d'un voluminós catàleg, deixarà d'herència, principalment per als estudiosos, una reproducció virtual de la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll, el conjunt d'escultura romànica més important que s'ha conservat a Catalunya, un monument que, a mitjan segle XII, es va adossar a la vella façana del temple de l'època de l'abat Oliba. Aquest projecte innovador, que ha posat les tecnologies més avançades al servei de la museografia, ha estat dirigit pel Centre de Realitat Virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya, i en què també hi ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia de la Informació del Consell Nacional de la Recerca de Pisa.

Com és lògic, la portalada de Ripoll no podia viatjar a Barcelona. Però la seva presència era necessària per arrodonir la tesi dels comissaris. La reconstrucció de la portada en tres dimensions és una de les grans atraccions de l'exposició del MNAC (s'ha instal·lat en una sala a part del recorregut expositiu), i és fàcil de pronosticar que provocarà llargues cues de visitants. Sota el lideratge de Pere Brunet, un equip de deu investigadors de Barcelona i de Pisa van dur a terme un exhaustiu escaneig de la portada, molt malmesa a causa del pas del temps. Després, van processar les dades en un sofisticat giny informàtic, però molt fàcil d'usar, que permet acostar-se fins a 20 centímetres a tota la riquesa iconogràfica d'aquesta obra mestra del romànic. És una recreació fidel al mil·límetre. És tan sofisticada i precisa que és possible veure perspectives inèdites i detalls invisibles a peu de carrer del monument. Per exemple, fa possible veure a pocs centímetres el pantocràtor, que%


Powered by LifeType