PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CALAFELL - Vindicació dels ibers del nord

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:24
La reformada ciutadella de Calafell proposarà un discurs centrat en la cultura dels ibers que van viure a l'actual Catalunya

FERRAN RODRÍGUEZ. Calafell
El projecte de renovació de la ciutadella ibèrica de Calafell, que està dissenyant la Universitat de Barcelona (UB), farà que aquest recinte iber, l'únic reconstruït que hi ha a la península, esdevingui un referent a tot Europa. Aquest és, si més no, l'ambiciós objectiu de la proposta de reforma del recinte, que agafarà com a ensenya els ibers del nord de la península, que històricament han quedat ocults darrere de l'esplendor que aquesta civilització va assolir en els territoris situats més al sud. El projecte, les línies essencials del qual es van presentar dimecres passat, aposta per fugir d'un model de parc temàtic de cartró pedra per fer de la ciutadella un centre d'interpretació que sigui d'interès tant per als científics com per al públic en general.


+ La ciutadella ibèrica de Calafell és l'única que s'ha reconstruït a la península, tal com s'observa a la imatge. Foto: EL PUNT

El projecte aposta per fer de la ciutadella de Calafell un centre d'interpretació de la civilització ibera «agafant com a referència elements interessantíssims d'aquella cultura que sovint queden en segon terme en les exposicions que se n'organitzen», va explicar Joan Santacana, professor de didàctica de les ciències socials de la UB i un dels directors científics del projecte, juntament amb Xavier Hernández i Joan Santmartí. Per dur a terme aquest objectiu, el projecte proposa deu programes d'actuació, que tenen quatre objectius essencials, el primer dels quals és «contribuir a la fonamentació del coneixement dels ibers del nord», és a dir, dels que van ocupar una àrea territorial que coincidiria amb l'actual Catalunya. Els altres són «fer de l'arqueologia experimental una font de coneixement del món ibèric», difondre amb rigor les bases de la cultura protohistòrica de Catalunya i «esdevenir un centre de referència en l'educació formal i no formal». Santacana va destacar de manera especial aquesta darrera qüestió: «La ciutadella ha rebut en els últims anys uns 300.000 visitants, 200.000 dels quals eren escolars. Per a molts d'ells, l'únic coneixement que tenen de l'època dels ibers és el que van aprendre durant aquesta visita. La ciutadella de Calafell apareix a molts llibres de text. Ara s'hauria de fer un salt qualitatiu i aconseguir que l'administració educativa destini mestres professionals a ensenyar in situ la cultura dels ibers».

La filosofia del projecte és passar d'un model estàtic a un de dinàmic. Joan Santacana va dir: «S'ha de combatre la síndrome ‘això ja ho he vist', que fa que els monuments, passada l'expectació inicial, perdin visitants». Segons aquesta idea, doncs, la ciutadella «ha de ser com un cinema, que té una sala fixa, però que canvia regularment la programació». La nova ciutadella ibèrica «no ha de ser un parc temàtic de cartró pedra i ha de fugir del pessebrisme. Però sí que ha de ser un monument que, amb rigor científic, serveixi per arribar a un públic molt ampli».



OBERTURA AL JUNY


Els deu programes de què consta el projecte inclouen des de la cura mediambiental de l'entorn de la ciutadella fins a la seva il·luminació, passant per les propostes de museïtzació i de senyalització. Hi destaquen sengles programes d'arquitectura i arqueologia experimental, que serviran per posar a prova damunt el terreny les hipòtesis que formulin els estudiosos de la protohistòria. Pel que fa a la continuïtat de les excavacions arqueològiques al jaciment, el parer de Santacana és que cal continuar-les però sense l'ànim d'exhaurir la feina a curt termini: «L'arqueologia és una ciència que s'ha de practicar amb calma. A banda dels seus elevats costos, no cal saber-ho tot immediatament. El que no descobrim ara, ja ho descobriran els nostres fills o els nostres néts».

La ciutadella tornarà a obrir al públic cap a finals del mes de juny, en fase de rodatge, i a l'octubre ja obrirà de manera definitiva. D'altra banda, hi ha actuacions que està previst desenvolupar fins a l'any 2010 i que afecten l'entorn de l' actual jaciment, com ara la construcció d'un centre de recepció de visitants o la creació d'un parc i d'un perímetre verd al voltant del monument, que faria l'efecte de pantalla visual.

Pel que fa a la solució definitiva als accessos al monument, l'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, va explicar que es determinaran en el nou pla general d'ordenació urbana que es redactarà durant aquest mandat: «Algunes afortunades decisions urbanístiques dels darrers anys, preses pel llavors alcalde Josep Parera, han deixat obertes diferents possibilitats». Sánchez va deixar entreveure així la possible recuperació del projecte de construcció d'un pont que uniria el passeig marítim i la ciutadella, que es va encarregar fa uns anys a l'arquitecte Santiago Calatrava.



LA GESTIÓ DEL MONUMENT


La formulació d'un nou model de gestió del monument és un dels programes més importants del projecte. Per Santacana, «una de les nostres finalitats és rectificar actuacions desvirtuades pel pas del temps, entre elles el model de gestió privatitzat». En aquest sentit, es planteja la possibilitat d'externalitzar l'explotació d'alguns serveis, inclòs el de visites, però reserva a l'administració «el manteniment i la conservació del patrimoni històric, que són competències que no hauria de delegar de nou en operadors privats». El projecte presentat proposa també que la ciutadella pugui induir la creació de noves activitats econòmiques, que ajudin a autofinançar-ne la conservació i a donar vida afegida al recinte. Serien activitats relacionades amb l'artesania a mig camí entre l'exhibició d'oficis antics i l'activitat merament comercial. A més, l'alcalde va recordar la promesa electoral de crear, a l'entorn de la ciutadella, un centre d'alta tecnologia aplicable a la recerca històrica. De la seva banda, Joan Santacana va parlar d'un possible viver d'empreses especialitzat en empreses culturals.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2686658


BONES FESTES

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:09
Nadala-2007


EL SALVADOR - Reconocen cuatro períodos de construcción

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:49
 

 

Cada fase del sitio arqueológico ubicado en Chalchuapa podría haber albergado a igual número de asentamientos humanos, según las investigaciones.

Los trabajos de investigación en el sitio arqueológico Casa Blanca, en Chalchuapa, arrojaron un dato revelador: en la pirámide de la estructura 5 hay cuatro períodos de construcción que pudieron albergar al mismo número de asentamientos humanos del período preclásico (1,700 a. C. al 200 d. C.), construidos uno sobre otro, según explicó el arqueólogo y director del proyecto, Masakage Murano, de la Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA).

Antes de este estudio se tenía conocimiento únicamente de tres períodos constructivos de la pirámide. El lapso entre cada restauración prehispánica, según el coordinador del Departamento de Arqueología del Consejo Nacional para la Cultura y el Arte (CONCULTURA), Fabricio Valdivieso, es de 52 años, aproximadamente.

La investigación inició el 4 de noviembre. Es una excavación que implicó la apertura de tres trincheras en la estructura 5 del parque arqueológico. El objetivo era determinar el estilo constructivo de la época prehispánica de la pirámide.

Lo encontrado a la fecha es parte de los resultados de la primera fase de investigación en campo. Dentro de poco será el estudio de laboratorio.

Las tres trincheras abiertas en la pirámide fueron determinantes: una en la parte superior de la fachada principal sur, otra en la base de este y una última en la parte media de la fachada norte de la estructura.

La pirámide 5 está constituida por bloques de adobe (tipo de construcción del período clásico —200 al 900 d. C.— que presentan los sitios Tazumal y San Andrés). Es decir, el sistema constructivo de Casa Blanca es mucho más antiguo y ya lo constituía la tecnología y uso del bloque de adobe para levantar los muros. “No es netamente de tierra amasada y colocada. El volumen se elevó por medio de bloques de adobe y bases de piedra”, dice Valdivieso.

A la altura media de la pirámide se encontró un piso de barro que pudo ser utilizado, según Murano, como pasillo o corredor. La técnica del fraguado y los muros con taludes también son evidentes. La última de las cuatro construcciones que soporta la pirámide está construida en piedra.

Durante las excavaciones se encontraron, según los investigadores, cerámica en baja densidad (no hay piezas completas) y un fragmento de hueso, del que aún no se ha determinado ni la parte que representa o si pertenece a un humano o animal.

Esos estudios serán efectuados esta semana en laborario, y donde se hará el registro de los datos encontrados. La próxima semana serán rellenadas las tres trincheras para poder continuar con las investigaciones en 2008 y, de esta manera, proponerlas como futuras ventanas arqueológicas. En el parque arqueológico ya hay una ventana, inaugurada hace un año.

Para 2008, asegura Valdivieso, se ha propuesto, por parte del Departamento de Arqueología, un proyecto de excavación de la pirámide principal de Casa Blanca y extender las actividades de restauración de Tazumal.

Vea galería fotográfica de Casa Blanca.

 

http://www.laprensagrafica.com/cultura/940834.asp


Powered by LifeType