PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Els 200.000 euros que els grups de CiU i el PSC han pactat d'assignar al Castell de Montsoriu amb càrrec al pressupost general de l'Estat suposen, no només una important injecció econòmica per satisfer els 750.000 euros en què s'ha calculat el cost dels treballs del pla director del castell per al pròxim any, sinó també i sobretot la garantia que l'Estat participarà a partir d'ara en les diferents fases del projecte de restauració seguint aquesta mateixa fórmula d'inversió. De moment, les excavacions arqueològiques en curs, que pertanyen a la quarta fase del procés, ja tenen assegurats uns 400.000 euros, corresponents a les aportacions de l'Estat i a les de Generalitat, Diputació i Consell Comarcal de la Selva en concepte de l'1% cultural. Els 350.000 euros restants, les institucions implicades compten obtenir-los de la companyia Acesa-Abertis, que ja s'ha implicat en anteriors campanyes, i d'altres empreses privades amb les quals estan en tràmits de negociació. En qualsevol cas, els treballs de documentació arqueològica i de restauració de les parts més degradades seguiran la planificació prevista perquè el 2009 ja es pugui obrir al públic les sales gòtiques del pati d'armes, la torre de l'Homenatge i la muralla superior del recinte sobirà, alternant amb respecte a la construcció original la consolidació arquitectònica dels elements que encara es conserven i la reconstrucció moderna dels trams irrecuperables.

La gradual recuperació de tots els espais d'aquest monument que havia pertangut als vescomtes de Cabrera i que va tenir el seu moment de màxima esplendor entre els segles XIII i XIV es planteja en rigorosa coherència amb el valor històric dels vestigis descoberts en els treballs d'excavació arqueològica coordinats pel Museu Etnològic del Montseny, La Gabella d'Arbúcies, i dirigits per un equip que formen Gemma Font, Josep M. Llorens, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura. Aquesta col·laboració ha de permetre elaborar una proposta de reforma coherent i útil tant per als especialistes com per al públic en general amb vista a la recuperació social del castell, que els responsables del pla director confien a tenir a punt amb vista al 2013, any en què es calcula que s'hauran documentat definit arqueològicament totes les edificacions del pati d'armes.

Juntament amb el projecte de restauració i les successives fases de finançament, els representants de les institucions implicades van presentar dilluns El castell de Montsoriu, un llibre editat pel Consell de la Selva i el Museu La Gabella amb l'objectiu de difondre la història, les llegendes, les campanyes arqueològiques i la gestió actual del monument amb abundant material gràfic per facilitar-ne la comprensió.

La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

ELIMINAR UN VIAL

La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»

La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

ELIMINAR UN VIAL

La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»

Les excavacions realitzades a la població de la Santa Creu de Rodes, situada al Port de la Selva, han fet possible la confirmació de l'existència d'un poblat medieval d'entre els segles XI i XVI i d'una necròpolis datada entre el VIII i el IX. Les excavacions que s'estan duent a terme ocupen uns cent metres quadrats de superfície i estan centrades en l'interior d'una casa situada a la plaça del poble. Aquesta casa ha estat la que ha permès trobar les restes d'una necròpolis excavada a la roca, en què s'han trobat cinc tombes antropomòrfiques, en molt males condicions i amb poques restes d'esquelets, suposadament per la construcció de les cases del poblat. A més, s'han fet unes anàlisis documentals que han permès establir que al poblat hi vivien un mínim de 250 persones i que hi havia entre 3 i 5 clergues al servei del Monestir de Sant Pere de Rodes. Entre els materials trobats a la casa destaquen alguns estris per a la vida quotidiana, com per exemple una aixada i una sivella de cinturó. També són remarcables les restes de ceràmica, datades entre els segles XIV i XVI, que confirmen la presència permanent d'habitants al poblat.

Imma Ollich, Anna Maria Puig i Montserrat Mataró componen la direcció arqueològica del projecte El poblat medieval de Santa Creu de Rodes. Urbanisme i estructuració de l'espai, que està inserit en la recerca del departament d'història medieval de la UB, en conveni amb el Museu d'Història i amb la col·laboració de l'Ajuntament del Port de la Selva.