PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Descubren parte de las escaleras de la entrada principal del anfiteatro romano de Tarragona

noticies del mon -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 19:15

Anfiteatre de Tarragona

 FOTO: http://www.tarragona.cat/actualitat/municipal/b.257/257p03.php

El hallazgo corrobora la teoría de que el acceso al espectáculo de lucha entre gladiadores y fieras era por el Paseo de las Palmeras

Tarragona. (EFE).- Las obras de emergencia que se realizan desde el año pasado en el anfiteatro romano de Tarragona, construido a principios del siglo II dC y declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, han puesto al descubierto las escaleras de acceso a la puerta principal del recinto.

La teniente de alcalde de Patrimonio del ayuntamiento de Tarragona, Rosa Rossell (ERC), ha presentado en rueda de prensa el desarrollo de los trabajos arqueológicos realizados de emergencia por la empresa Cota 64 después de los desprendimientos de tierras que se produjeron en el año 2005.

Los terrenos en los que se ha trabajado estaban cubiertos de toneladas de escombros de unas casas derribadas durante la Guerra Civil, por lo que, según ha explicado el arquitecto responsable de la actuación, Miquel Balcells, estos escombros "se desmoronaban", un hecho que "nos ha complicado mucho las obras".

Estas obras han puesto al descubierto una serie de seis escalones que daban acceso a la puerta de entrada del anfiteatro, cuya forma es la de una elipsis de 130 x 102 metros que describe un área central (arena) donde se desarrollaban los juegos.

Según ha explicado Rossell, se han recuperado cinco de estos seis escalones de "grandes dimensiones", ya que uno de ellos "posiblemente se retiró durante la construcción de un muro de contención para impedir el desprendimiento de los escombros depositados en la zona".

La escalinata da acceso a la puerta 'Triumphalis', que se cree que era la de acceso a la procesión inaugural de los distintos espectáculos que se celebraban en el anfiteatro, mientras que la puerta 'Libitinensis' era la de salida de los cuerpos muertos.

En este sentido, Rossell ha destacado "la importancia histórica del hallazgo", porque "corrobora lo que ya creían los arqueólogos, que el acceso principal al anfiteatro -cuya función principal era la celebración las luchas entre gladiadores y con fieras salvajes- se realizaba desde el Paseo de Las Palmeras".

Los trabajos arqueológicos, que se han realizado en dos fases y han conllevado una inversión de unos 450.000 euros, estarán finalizados antes de final de año, ya que el 21 de enero de 2008 el recinto acogerá actos del Año Jubilar, ha explicado Rossell.

El objetivo es complementar esta actuación provisional con los trabajos de acondicionamiento, accesibilidad y ajardinamiento del espacio, unos trabajos que, si se consigue la dotación presupuestaria necesaria, podrían comenzar a finales del próximo año.

Durante la ejecución de estas obras el anfiteatro se ha mantenido parcialmente abierto al público.

Por otra parte, Rossell ha explicado que el ayuntamiento de Tarragona prevé llevar a cabo un proyecto de museización de todos los monumentos incluidos en la declaración de Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en el año 2000. Además, existe un plan director de murallas que "pronto haremos público", ha añadido.

 

 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071126/53413801816.html



LLEIDA - Una fita cabdal per al patrimoni lleidatà

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:06

Imatge exterior del nou edifici del museu, al carrer Sant Crist de Lleida. Foto: JOAN RODÓN ARQUITECTES  
 
El Museu de Lleida inaugura divendres la nova seu amb algunes peces del litigi amb la Franja a l'exposició permanent

RAÜL MAIGÍ.
Lleida
El Museu de Lleida inaugura aquest divendres la nova seu, un edifici de nova planta obra de l'arquitecte Joan Rodón i construït sobre un antic convent carmelità, que albergarà per primer cop totes les col·leccions d'un museu fins ara dispers i en situació provisional. El fons arqueològic i el diocesà s'apleguen en un nou centre que en la seva exposició permanent pretén explicar l'evolució cultural, històrica, social i artística de les Terres de Lleida des de la prehistòria fins a l'actualitat. Els tècnics han treballat al marge de la polèmica sobre les obres d'art de la Franja i algunes d'aquestes peces en litigi formen part de l'exposició central del museu. «Hem exposat les obres que són necessàries per il·lustrar el discurs», sosté la directora, Montserrat Macià.
 
La nova seu del Museu de Lleida obrirà les portes al marge del litigi per les obres d'art de la Franja, algunes de les quals s'han integrat a l'exposició permanent. «Per la nostra ètica professional i pel nostre codi deontològic, sabem, perquè la documentació així ho certifica, que estem treballant amb una col·lecció legítimament formada, i per això la justícia i la veritat al final imperaran», assevera Montserrat Macià, directora del centre. Així, s'ha actuat amb el mateix criteri en el global de la col·lecció. «Si un objecte ha necessitat restauració no hem mirat en quin estat estava, i si un objecte ha estat necessari per il·lustrar el discurs de l'exposició tampoc hem mirat si estava en litigi o no. No teníem cap altra alternativa», diu Macià. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va refermar aquest criteri en la seva primera reunió al consorci del museu, i va assegurar que es respectarà la resolució del Parlament de mantenir unida la col·lecció mentre continuï el litigi que enfronta els bisbats de Lleida i el de BarbastreMontsó. De les 113 obres que Aragó reclama com a pròpies, se n'exposaran una vintena, i el projecte no n'ha previst la substitució si es produís una sentència negativa.

Polèmiques a banda, la data del 30 de novembre significa un abans i un després per al Museu de Lleida, amb l'obertura de l'esperada seu. El discurs museològic i museogràfic s'ha estructurat amb l'objectiu que les peces actuïn com a documents, és a dir, que contribueixin a explicar la història del territori, tot i que hi haurà diferents nivells de lectura, ja sigui històrica o artística per la vàlua de la peça en si mateixa. El Museu de Lleida narra l'evolució de la ciutat i la seva àrea d'influència des de la prehistòria fins avui, tot i que en la presentació de les col·leccions el recorregut acaba en el barroc, al segle XVIII, per ajustar-se a la política museística municipal: el Museu d'Art Jaume Morera explica els segles XIX i XX, i La Panera s'ocupa de l'art contemporani. En la nova es reuneixen per primer cop les dues grans col·leccions del museu: el fons arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), amb més de 5.000 objectes procedents de diferents jaciments de la demarcació, i la col·lecció diocesana, de què destaquen les peces d'escacs de cristall de roca procedents d'Àger (segle XI), així com diversos frontals d'altar, el Crist de Perves i elements escultòrics de pedra procedents de la Seu Vella. A aquestes dues col·leccions principals cal afegir-hi una part de la col·lecció artística del Capítol de la Catedral (amb més de 600 obres d'art sacre) i el Gabinet Numismàtic de l'IEI.

 



ANTIC CONVENT CARMELITÀ


L'edifici de Joan Rodón s'ha construït a l'espai de la Llar Sant Josep, antiga casa de beneficència, que alhora estava situat en un convent carmelità del segle XVII. Se n'ha conservat la capella, visible a l'exterior, que ha esdevingut l'eix vertebrador de la nova arquitectura. La visita arrenca al cor de l'església. El recorregut comença per la prehistòria (amb especial dedicació als ilergets i l'edat de bronze), la història antiga (amb el conjunt visigòtic de Bovalar, Seròs) i el món andalusí (que denota l'estada de 400 anys dels musulmans a la zona). Baixant les escales, el visitant trobarà el magnífic joc d'escacs d'època fatimita. Aquesta àrea enllaça amb la conquesta de Lleida i la restauració de la diòcesi, amb el romànic, i el gòtic (els segles XIV i XV són els de màxim esplendor de la ciutat), el Renaixement i el barroc, amb els setges de la ciutat, la reconversió de la Seu Vella en caserna i la construcció de la Seu Nova. La museografia incorpora tres audiovisuals, vuit muntatges interactius i tres punts d'interpretació per fer més dinàmica la visita. En total, s'han exposat 974 peces, d'un fons d'uns 10.000 objectes.

Pel que fa a les exposicions temporals, hi haurà una línia de producció pròpia per desenvolupar temes que esbossa la permanent (una a l'any), i una altra per rebre mostres temporals i col·laborar amb altres museus –de fet, ja existeixen convenis amb el MNAC i el MAC.

Quant a l'organització interna, el museu ha creat un departament nou, el de relacions externes i atenció als visitants. La plantilla és de deu treballadors.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2643210

Powered by LifeType