PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


SUECIA - Restos de un naufragio en el Báltico (*)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:54
Báltico naufragio
El naufragio fue filmada por un submarino por control remoto
Rendimientos Báltico 'perfecto' naufragio


Casi intacto aparentemente naufragio que data del siglo 17 se ha encontrado en el Mar Báltico, la televisión sueca ha dicho.

El descubrimiento fue hecho durante la filmación de un documental bajo el agua - serie.

Servicio público de televisión SVT dice el naufragio podría ser de la misma época, como el famoso buque de guerra Vasa, que se hundió en su viaje inaugural en agosto de 1628.

La emisora dijo que la del mar Báltico bajo contenido de oxígeno y la baja temperatura ha ayudado a preservar los restos.

SVT dice el origen de los buques no estaban claros, pero sus características se asemejan a la labor de los astilleros holandeses de la época.

"Los expertos que han estudiado el vídeo del buque la conclusión de que es probablemente el mejor conservado buque visto nunca a este período", dijo la estación.

Una nota de prensa proporcionada por el arqueólogo marino SVT citado MR Manders diciendo que estaba "abrumado" por la condición de los restos.

"Usted no puede llamar a esto un naufragio", es citado diciendo.

Toine Manders dijo que el barco probablemente haya sido un buque de comercio, 20 - 25 m de largo, con dos o tres mástiles.

Excellent visibility Excelente visibilidad

La ubicación de los restos, entre la parte continental de Suecia y Letonia, se había señalado en 2003.

Underwater naufragio tallas

Las tallas sugieren un buque holandés (Foto: Deep Sea Production)


Pero fue sólo en mayo de este año, durante la filmación de The Wreck Divers serie documental, que la plena exploración y filmación con un control remoto que funciona con submarino tuvo lugar.

El productor ejecutivo del programa, Malcolm Dixelius, dijo a la BBC que el buque se encuentra a una profundidad de 125 - que ofrece "excelente" la visibilidad.

La relativa falta de oxígeno en el agua y su baja temperatura significa que el buque ha sido extraordinariamente bien conservados, dijo.

SVT dice que el buque probablemente data de la misma época que el buque de guerra Vasa, que fue descubierto en 1956 y sacado a la superficie.

El museo en el que se mantiene es en la actualidad uno de los principales atractivos turísticos de Estocolmo.

SVT's The Wreck Divers programa está al aire el jueves.

 

http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7096405.stm

 



IRAQ - Pistoleros saquean antiguos sitio sumerios del 3500 A.C. (*)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:07

Ataques como estos se han incrementado recientemente, en medio de informes de que el comercio de contrabando de antigüedades iraquíes rayado por los mineros ilegales de los sitios antiguos están prosperando.

Azzaman, noviembre, 2007


Tall Asmar, el famoso antiguo asentamiento sumerio, ha sido despojada de su contenido y la excavación de implementos, el Departamento de Antigüedades dijo en una declaración.

  El sitio en la inquieta y violenta provincia de Diyala Iraq es más importante y significativo asentamiento sumerio, en el centro de Mesopotamia.

  Conocido como Eshnunna entre los estudiosos Mesopotamia, que ha dado el Museo de Iraq y su famosa colección de inestimable votiva de piedra y esculturas de mármol que representan alto y barbudo, con grandes cifras, mirando los ojos y de largo, acoge faldas.
"Un grupo armado irrumpió en el sitio arqueológico, los guardias esposaron y le robaron sus pertenencias," dijo el departamento en una declaración.

  Ataques como estos se han incrementado recientemente, en medio de informes de que el comercio de contrabando de antigüedades iraquíes rayado por los mineros ilegales de los sitios antiguos están prosperando.

  Eshnunna fue la capital de un próspero reino sumerio del mismo nombre.

La calidad de los productos pistoleros se llevaron arqueológico podría no ser significativo, pero el ataque envía una nueva señal de que la historia antigua del país está bajo amenaza real.

  Arqueólogos iraquíes, negándose a ser nombrado por razones de seguridad, dicen las autoridades normalmente a la disminución informe ataques de los mineros ilegales y los grupos armados en los sitios antiguos.

Un estudioso dijo que creía que el ataque a Eshnunna se hizo público con el fin de desacreditar el gobierno de lucha contra la guerrilla todavía activa en la provincia de Diyala.

  La mayor parte del patrimonio del país sumerio reside en el sur, donde los mineros ilegales tienen casi las manos libres, dice otro estudioso.

Eshnunna, excavada por los iraquíes y extranjeros arqueólogos, ha dado pruebas del alto grado de excelencia de estos artistas antiguos iraquí había alcanzado.

  Los hallazgos de este sumeria de capital muestran una simplificación de las formas geométricas cuyo ingenio, la estética y la belleza llamamiento a gusto moderno.

Aunque excavado en el pasado, los científicos iraquíes dicen muchos más artefactos siguen enterrados en Eshnunna, ya que sólo el hito montículos de la gran ciudad se han descubierto hasta la fecha.

http://www.azzaman.com/english/index.asp?fname=news2007-11-9kurd3.htm

MMás recientes noticias sobre antigüedades iraquíes aquí:

Iraq pide a Gran Bretaña para regresar a cientos de desaparecidos artefactos
Azzaman,  8 de noviembre de 2007
http://www.azzaman.com/english/index.asp?fname=news2007-11-8kurd.htm 

 
 
http://www.indybay.org/newsitems/2007/11/17/18461769.php


SANTA COLOMA DE FARNERS - La documentació arqueològica del Castell de Montsoriu estarà a punt per obrir tot el recinte el 2013

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:48
Una imatge del Castell de Montsoriu, des d'on es domina tot el Montseny. Foto: EL PUNT
 

El projecte de recuperació està pressupostat en prop de vuit milions d'euros

E.V..
Santa Coloma de Farners
La implicació per primera vegada de l'Estat en el finançament dels treballs de restauració del Castell de Montsoriu ha permès donar l'impuls definitiu a la recuperació arqueològica d'aquest monument, que els experts calculen tenir enllestida l'any 2013. El pla director elaborat per la Generalitat i la Diputació de Girona ja comptava tenir a punt per a la seva obertura pública l'any 2009 el recinte sobirà i el pati d'armes, on es treballa actualment. En total, l'operació costarà uns vuit milions d'euros.


+

Els 200.000 euros que els grups de CiU i el PSC han pactat d'assignar al Castell de Montsoriu amb càrrec al pressupost general de l'Estat suposen, no només una important injecció econòmica per satisfer els 750.000 euros en què s'ha calculat el cost dels treballs del pla director del castell per al pròxim any, sinó també i sobretot la garantia que l'Estat participarà a partir d'ara en les diferents fases del projecte de restauració seguint aquesta mateixa fórmula d'inversió. De moment, les excavacions arqueològiques en curs, que pertanyen a la quarta fase del procés, ja tenen assegurats uns 400.000 euros, corresponents a les aportacions de l'Estat i a les de Generalitat, Diputació i Consell Comarcal de la Selva en concepte de l'1% cultural. Els 350.000 euros restants, les institucions implicades compten obtenir-los de la companyia Acesa-Abertis, que ja s'ha implicat en anteriors campanyes, i d'altres empreses privades amb les quals estan en tràmits de negociació. En qualsevol cas, els treballs de documentació arqueològica i de restauració de les parts més degradades seguiran la planificació prevista perquè el 2009 ja es pugui obrir al públic les sales gòtiques del pati d'armes, la torre de l'Homenatge i la muralla superior del recinte sobirà, alternant amb respecte a la construcció original la consolidació arquitectònica dels elements que encara es conserven i la reconstrucció moderna dels trams irrecuperables.

La gradual recuperació de tots els espais d'aquest monument que havia pertangut als vescomtes de Cabrera i que va tenir el seu moment de màxima esplendor entre els segles XIII i XIV es planteja en rigorosa coherència amb el valor històric dels vestigis descoberts en els treballs d'excavació arqueològica coordinats pel Museu Etnològic del Montseny, La Gabella d'Arbúcies, i dirigits per un equip que formen Gemma Font, Josep M. Llorens, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura. Aquesta col·laboració ha de permetre elaborar una proposta de reforma coherent i útil tant per als especialistes com per al públic en general amb vista a la recuperació social del castell, que els responsables del pla director confien a tenir a punt amb vista al 2013, any en què es calcula que s'hauran documentat definit arqueològicament totes les edificacions del pati d'armes.

Juntament amb el projecte de restauració i les successives fases de finançament, els representants de les institucions implicades van presentar dilluns El castell de Montsoriu, un llibre editat pel Consell de la Selva i el Museu La Gabella amb l'objectiu de difondre la història, les llegendes, les campanyes arqueològiques i la gestió actual del monument amb abundant material gràfic per facilitar-ne la comprensió.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2646231

 

 



PERATALLADA - Cultura emet un edicte per aturar la construcció d'una casa a Peratallada

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:46
A Peratallada s'està construint una segona casa al darrere de l'església. Foto: LLUÍS SERRAT

La comissió de Patrimoni de Girona ha sol·licitat l'eliminació d'un vial previst al sector dels Horts

DANI CHICANO.
Peratallada
Josep Maria Carreté, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, va dictar el 9 de novembre un edicte pel qual s'ordenava l'aturada de les obres de construcció d'un habitatge unifamiliar, promogut per Juan Mestre Fernández, que s'està fent a 100 metres de l'església de Sant Esteve de Peratallada «per manca d'autorització de Cultura», preceptiva, ja que la zona és dins l'entorn de protecció del nucli de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric. D'altra banda, la comissió territorial de Patrimoni Cultural va sol·licitar l'eliminació d'un vial previst al sector dels Horts.


La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

 



ELIMINAR UN VIAL


La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»

La resolució també conté la consideració que després de l'obertura de diversos camins per urbanitzar aquest sector, l'única zona verda que queda sense urbanitzar és per on ha de passar aquest, és, per tant, l'única que permet mantenir el caràcter més «rural» del conjunt per aquesta banda i «no resultaria gens adequat que inclús aquest sector sense urbanitzar, tant concret i limitat, també es veiés creuat per un vial urbà de nova formació.»
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2646213

PERATALLADA - Cultura emet un edicte per aturar la construcció d'una casa a Peratallada

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:38

 A Peratallada s'està construint una segona casa al darrere de l'església. Foto: LLUÍS SERRAT


La comissió de Patrimoni de Girona ha sol·licitat l'eliminació d'un vial previst al sector dels Horts

DANI CHICANO.
Peratallada
Josep Maria Carreté, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, va dictar el 9 de novembre un edicte pel qual s'ordenava l'aturada de les obres de construcció d'un habitatge unifamiliar, promogut per Juan Mestre Fernández, que s'està fent a 100 metres de l'església de Sant Esteve de Peratallada «per manca d'autorització de Cultura», preceptiva, ja que la zona és dins l'entorn de protecció del nucli de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric. D'altra banda, la comissió territorial de Patrimoni Cultural va sol·licitar l'eliminació d'un vial previst al sector dels Horts.


La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

 



ELIMINAR UN VIAL


La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»

La resolució també conté la consideració que després de l'obertura de diversos camins per urbanitzar aquest sector, l'única zona verda que queda sense urbanitzar és per on ha de passar aquest, és, per tant, l'única que permet mantenir el caràcter més «rural» del conjunt per aquesta banda i «no resultaria gens adequat que inclús aquest sector sense urbanitzar, tant concret i limitat, també es veiés creuat per un vial urbà de nova formació.»
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2646213
 
 


EL PORT DE LA SELVA - Troben a la Santa Creu les restes d'una necròpolis i d'una població medieval

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:36


Imatge de les excavacions arqueològiques. Foto: ANNA NOGUÉ ACN

A.H ACN. El Port de la Selva

+ Imatge de les excavacions arqueològiques. Foto: ANNA NOGUÉ ACN

Les excavacions realitzades a la població de la Santa Creu de Rodes, situada al Port de la Selva, han fet possible la confirmació de l'existència d'un poblat medieval d'entre els segles XI i XVI i d'una necròpolis datada entre el VIII i el IX. Les excavacions que s'estan duent a terme ocupen uns cent metres quadrats de superfície i estan centrades en l'interior d'una casa situada a la plaça del poble. Aquesta casa ha estat la que ha permès trobar les restes d'una necròpolis excavada a la roca, en què s'han trobat cinc tombes antropomòrfiques, en molt males condicions i amb poques restes d'esquelets, suposadament per la construcció de les cases del poblat. A més, s'han fet unes anàlisis documentals que han permès establir que al poblat hi vivien un mínim de 250 persones i que hi havia entre 3 i 5 clergues al servei del Monestir de Sant Pere de Rodes. Entre els materials trobats a la casa destaquen alguns estris per a la vida quotidiana, com per exemple una aixada i una sivella de cinturó. També són remarcables les restes de ceràmica, datades entre els segles XIV i XVI, que confirmen la presència permanent d'habitants al poblat.

Imma Ollich, Anna Maria Puig i Montserrat Mataró componen la direcció arqueològica del projecte El poblat medieval de Santa Creu de Rodes. Urbanisme i estructuració de l'espai, que està inserit en la recerca del departament d'història medieval de la UB, en conveni amb el Museu d'Història i amb la col·laboració de l'Ajuntament del Port de la Selva.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2646228


INGLATERRA - Arqueología: Estudiante encuentra restos romanos en el jardín (*)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:54
Chris Bevan con algunas de las piezas de cerámica que ha encontrado en su jardín
Chris Bevan con algunas de las piezas de cerámica que ha encontrado en su jardín
 
By Mark Stead Por Mark Stead


UN  estudiante de ARQUEOLOGÍA golpeó con suerte cuando comenzó a cavar el jardín de su nueva casa, y descubrió restos romanos antiguos.

Chris Bevan no tenía idea de que un histórico encontrar pulgadas se esconde debajo de sus pies cuando se trasladó a la casa en el Holme - - Spalding Moor.

  Ahora él y sus compañeros estudiantes de la Universidad de York está usando su tiempo libre para llevar a cabo un estudio en el jardín de High Street y vecino ámbito en el que la antigua alfarería fue desenterrado.

  "Yo compré la casa en julio y que fue sólo hace algunos jardinería cuando encontré un bote romana y algunos Medieval verde vidriado de cerámica", dice Chris, 24, que es un segundo año arqueología licencia.

  "Inmediatamente supe lo que era y es evidentemente emocionada. Ha habido un buen número de este tipo se encuentra en la Holme - en - Spalding Moor zona, pero yo nunca esperaba encontrar algo como esto en mi jardín. Es una verdadera coincidencia cuando Que considere el tema que estoy estudiando.

  "Parece que hice una buena elección cuando decidí venir a vivir aquí!"
 
 

 



GUISSONA - Descubren en Guissona unas termas romanas del siglo I d.C

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:20

 La campaña de excavaciones de este año también ha completado la descubierta de una piscina de más de 70 metros cuadrados

 

Guissona (Lleida). (EFE).- La campaña de excavaciones de este año en la ciudad romana de Iesso, en el municipio de Guissona, ha permitido completar el hallazgo de termas públicas romanas construidas en los tiempos de los emperadores Claudio y Nerón, en el siglo I después de Cristo.

El director de las excavaciones Josep Guitart, miembro del Instituto de Estudios Catalanes (IEC) e investigador del Instituto de Arqueología Clásica, ha explicado que también han completado la excavación de una piscina, de más de 70 metros cuadrados de superficie, y se han encontrado restos de decoración arquitectónica.

Según Guitart, las excavaciones, que han finalizado hace dos semanas, han puesto al descubierto restos de las columnas que circundaban la piscina, así como las dos escaleras de acceso a la misma muy bien conservadas, un gran desagüe de plomo y parte de su pavimentación hidráulica y sus alcantarillas.

La restitución y consolidación de estos hallazgos arqueológicos formará parte del proyecto para crear un museo con el conjunto de las termas que se elaborará el año próximo, y se ejecutará más adelante, tras someterse a la aprobación del Patronato y la Dirección General del Patrimonio Cultural de la Generalitat.

Según los arqueólogos, el gran complejo termal de Iesso ocupaba una superficie de unos 1.500 metros cuadrados y se estructuraba en tres partes.

Una parte estaba dedicada a los baños termales, otra para los servicios, con los vestuarios, las salas de masajes y las letrinas y la tercera estaba destinada a la práctica de ejercicio físico, con dos palestras, una cubierta en forma de atrio, y un gran patio al aire libre donde se encontraba la piscina.

El director de las excavaciones ha explicado que la campaña de este año ha permitido valorar la magnitud del yacimiento y justificar la necesidad de continuar con nuevas excavaciones hasta completar el descubrimiento de todas las instalaciones romanas.

Los responsables de las excavaciones de Iesso han anunciado que en la próxima campaña de 2008 se completarán las excavaciones de las termas públicas del yacimiento, concretamente las zonas calientes: el caldarium, y el tepidarium de las termas que se encuentran debajo de un gran depósito de fuel del edificio contiguo de La Fassina, que será excavado en la próxima campaña.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071126/53413814238.html 



TARRAGONA - Els museòlegs debaten a Tarragona els equipaments i els seus públics

noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 19:03


EL PUNT.
Tarragona.
La Secció Territorial de Tarragona de l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) ha organitzat per dijous a Tarragona una taula rodona titulada Els museus i els seus públics, que debatrà «les diverses problemàtiques vinculades als públics dels equipaments museístics». Els ponents del debat, que tindrà lloc al Col·legi d'Enginyers Industrials, seran Pau Senra, consultor cultural i director de projectes de l'empresa KdV, que parlarà dels públics dels museus i la seva problemàtica; Antoni Laporte, director de ARTImetria, que comentarà sistemes per avaluar els públics i els seus costos, i Romà Escalas, director del Museu de la Música de Barcelona, que explicarà l'experiència concreta del museu per conèixer i modificar els problemes de la museografia.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2644843 

 



OLOT - Inicien amb el tractament de 22 peces policromades un programa permanent de restauració al museu d'Olot

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:01
JORDI CASAS. Olot

+ Mallorquí, amb una de les peces policromades. Foto: J.C.

El Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, que és secció del Nacional d'Art de Catalunya, ha posat en marxa un programa permanent de restauració de peces amb el tractament de 22 figures de fusta policromada de diverses èpoques i amb la pròxima actuació sobre 33 quadres d'entre els segles XVIII i XX provinents de donacions a l'hospital de la ciutat. La directora del museu, Montserrat Mallol, va anunciar que estan duent a terme un programa de restauració 2006-08 i que estan buscant recursos per consolidar-lo de forma permanent. Mallol va avançar que, ara, el museu no té cap tècnic fix especialitzat en les tasques de conservació i restauració i que, per tant, aquestes feines les han d'encarregar a experts forans. Per això, ara, l'Institut Municipal de Cultura de la ciutat d'Olot ja ha incrementat el pressupost destinat a aquest apartat i treballa en la recerca de més fons a altres institucions. Prèviament a l'aplicació del nou programa, el museu ha adequat un espai de la segona planta de la seva seu, a l'edifici de l'Hospici, com a magatzem on hi ha traslladat de les golfes el material del seu fons, catalogat en elements orgànics i no orgànics i en quadres.


La directora de l'equipament ha recordat que la secció dedicada a la restauració preventiva com a tal i a la conservació és una de les més importants del museu. Segons diu, es tracta de persones a l'ombra que fan una feina que permet tenir el fons del museu disponible per a qualsevol exposició.

El restaurador David Mallorquí, va explicar que ja ha treballat en la restauració d'un Ecce Homo (1815) de Ramon Amadeu, en la del quadre El bon pastor de Melció Domenge i en les 22 figures de fusta policromada.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2644712

 



TORREDEMBARRA - La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable el 2010

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:58
Excavacions al jaciment arqueològic de la vil·la del Moro
de Torredembarra, ahir al matí. Foto: ROSER MATAS

S'hi podran veure restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i l'altra dels segles II i III

C. FILELLA ACN.
Torredembarra
Les excavacions de la vil·la romana del Moro de Torredembarra es podran començar a visitar a partir del 2010. La voluntat de l'Ajuntament és condicionar els accessos al jaciment on hi ha les restes d'una vil·la dels segles II i III dC i una altra de més antiga que dataria del segle I aC i que es podria tractar de la vil·la més antiga de tot Catalunya. De moment, i gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la URV, s'estan duent a terme les excavacions que han d'acabar de concretar quin és el sentit que es vol donar al conjunt del jaciment per tal que els visitants puguin entendre l'estructura i funcionament de les dues vil·les que hi ha superposades

Els estudiants del màster d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi posen els coneixements científics i la mà d'obra i l'Ajuntament de Torredembarra, una aportació de 12.000 euros anuals que fa possible que des del 2006 i fins al 2010 els estudiants del màster puguin posar a la pràctica els seus coneixements, a la vegada que ajuden a descobrir el patrimoni del municipi.

El regidor de Patrimoni, Gerard Ciuró, va explicar ahir que l'excavació servirà per conèixer exactament la magnitud i característiques de la vil·la. La voluntat del consistori és elaborar un projecte perquè les restes romanes siguin més intel·ligibles i que els visitants puguin comprendre fàcilment on estaven les diferents estances, així com que puguin observar les parts que s'han pogut recuperar de la vil·la anterior i que està construïda en un nivell inferior.

Josep Anton Remolà és el professor de la quinzena d'alumnes que participen en l'excavació de la vil·la romana. Remolà va explicar que la vil·la del segle I aC es va descobrir els anys setanta, quan una màquina estava intentant obrir un carrer just pel mig de la vil·la. Va ser llavors quan van començar a aparèixer restes romanes i es van aturar les obres. Si bé la màquina va malmetre part de la segona vil·la, també va permetre fer aflorar una gran part de l'edifici més antic i que, si no hagués estat així, segurament no s'hagués excavat tant extensament com s'ha pogut fer ara. Remolà va assegurar que no malmetran la segona vil·la per descobrir la construcció anterior, sinó que volen treballar paral·lelament i poder mostrar les diferències que hi ha entre les dues vil·les.

Un dels elements més destacats que s'han trobat en la primera vil·la són els peus d'unes columnes àtiques sense plint que devien formar part d'una façana monumental oberta a la via Augusta i al mar. Un dels trets que ajuda a datar l'antiguitat d'aquesta primera vil·la es troba en els banys: la seva construcció no disposava del sistema de doble paviment que posteriorment es va utilitzar, tal com es pot comprovar uns metres més enllà, en els banys de la segona vil·la. El doble paviment s'utilitzava com a sistema d'escalfament d'aquestes zones dedicades al bany, i abans d'utilitzar aquest sistema es feien servir els brasers.

Per tal que els futurs visitants puguin fer-se una idea clara de la planta de les vil·les romanes, des de l'Ajuntament es treballarà per construir una passarel·la elevada que ha de donar una vista superior de tot el conjunt del jaciment arqueològic. Remolà va apuntar que per facilitar-ne la comprensió, quan s'hagi acabat l'excavació que actualment s'està fent a la zona del jardí de la segona vil·la, es procedirà a enjardinar aquest espai amb la vegetació pròpia d'aquestes cases romanes.

També està previst fer la reconstrucció de les columnes que hi ha en un dels corredors laterals. Tot i que es desconeixen les dimensions de la vil·la més antiga, sí que se sap que la que es va construir al damunt feia 2.500 m², una mida mitjana per una vil·la del segles II i III dC.

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2644853
 


TARRACO - Descobreixen les escales de l'entrada triomfal de l'amfiteatre de Tàrraco

noticies del mon -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 18:54
 
 La regidora Rosa Rosell, ahir, mostrant les escales de la porta Triumphalis,
a l'amfiteatre de Tàrraco. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ

L'Ajuntament preveu construir-hi un pas elevat perquè el visitant en tingui una bona visió

CARINA FILELLA.
Tarragona
Els arqueòlegs que treballen a l'amfiteatre de Tàrraco han descobert les escales que portaven a la porta Triumphalis, que era l'accés principal a l'arena, per on entraven les grans pompes gladiadores. S'han localitzat sis grans esglaons, que confirmarien que l'entrada al monument es feia, en l'antiguitat, des del que avui dia és el passeig de les Palmeres. La regidora Rosa Rossell va anunciar ahir que, per tal que el visitant tingui una visió millor de l'amfiteatre, es construirà un pas elevat a l'entorn de les escales. De moment, però, construiran un accés provisional perquè el monument estigui llest per a la celebració de l'Any Jubilar.

A mitjans de l'any passat van començar unes obres d'urgència a l'amfiteatre romà de Tàrraco per frenar els esllavissaments que hi havia a la zona del mur de contenció del vial Bryant. L'excavació que els arqueòlegs de l'empresa Cota 64 han dut a terme en aquest espai ha posat al descobert les escales que conduïen a la porta Triumphalis, que era l'accés principal a l'arena de l'amfiteatre, per on entraven les grans pompes de gladiadors en l'inici dels jocs. A l'altra banda del recinte hi havia una segona obertura, la Porta Libitinensis, que pren el nom de Libitina, deessa dels morts, i que era per on es treien els cossos dels difunts durant les lluites.

Els arqueòlegs han posat al descobert sis esglaons (un dels quals està malmès), amb grans carreus, que es trobaven amagats sota la runa que es va acumular quan la ciutat va ser bombardejada durant la Guerra Civil espanyola. La tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, va destacar ahir la importància de la troballa, ja que les escales «confirmen que l'entrada principal a l'amfiteatre es feia des d'allò que avui dia és el passeig Arqueològic», que és cap on es dirigeixen les escales. Es desconeix, però, «si les escales eren rectes o si feien algun tipus de volta», segons Rossell.

Les intervencions d'emergència a l'amfiteatre s'han dut a terme en dues fases, segons l'arquitecte Miquel Balcells, el seu director tècnic. En una primera fase s'ha realitzat l'excavació arqueològica, i en la segona s'ha construït un mur de consolidació del vial Bryant.

Balcells va destacar que l'actuació ha estat «complexa» ja que la runa que s'acumulava en aquest espai «s'ensorrava» i dificultava les obres. Aquests treballs d'urgència, que han comportat una inversió de 450.000 euros, estaran acabats a finals d'any, quan l'amfiteatre hauria de quedar llest per a les celebracions del 2008, entre les quals destaca l'Any Jubilar, que començarà el 21 de gener.


UN PAS ELEVAT


Per això, construiran un accés provisional, que posteriorment se substituirà per un «pas elevat» a l'entorn de les escales, que permetrà «donar una visió diferent a la que hem tingut fins ara de l'amfiteatre», segons Rossell, que va afegir que, si s'aconsegueix la dotació pressupostària necessària, també condicionaran i enjardinaran tot aquest espai on han aparegut les restes. Si el consistori rep els diners necessaris, aquestes obres podrien començar a finals de l'any que ve. Durant l'execució de les obres, l'amfiteatre s'ha mantingut parcialment obert al públic.D'altra banda, la regidora Rosa Rosell va avançar que el consistori preveu museïtzar tots els monuments que, com l'amfiteatre, són patrimoni mundial de la Unesco. A més, el consistori disposa d'una subvenció de dos milions d'euros procedents de l'1% Cultural dels ministeris de Foment i de Cultura per dur a terme una restauració integral del Pont del Diable.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2644845

EGIPTO - Por primera vez muestran al público el sarcófago de "Geheset" en Egipto

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:45
 

 

 

Fotos: EFE

La gran conservación del sarcófago de "Geheset", de 3.800 años de antigüedad, y sus decoraciones están dispuestas por primera vez al público en el Museo de Luxor ciudad donde fue encotrado en 2004 por arqueólogos alemanes, en la necrópolis de Dra' Abu el-Naga.

Geheset" fue la esposa de "Imeni", un juez faraónico. El sarcófago originalmente se hizo para el juez faraónico "Imeni", pero fue usado para su esposa y se adornó con textos religiosos e inscripciones en los que se puede leer "querida esposa Geheset".


agi

 

http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=333744

 

 

 
Fotos: EFE  



TARRACO - Descubren parte de las escaleras de la entrada principal del anfiteatro romano de Tarragona

noticies del mon -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 19:15

Anfiteatre de Tarragona

 FOTO: http://www.tarragona.cat/actualitat/municipal/b.257/257p03.php

El hallazgo corrobora la teoría de que el acceso al espectáculo de lucha entre gladiadores y fieras era por el Paseo de las Palmeras

Tarragona. (EFE).- Las obras de emergencia que se realizan desde el año pasado en el anfiteatro romano de Tarragona, construido a principios del siglo II dC y declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, han puesto al descubierto las escaleras de acceso a la puerta principal del recinto.

La teniente de alcalde de Patrimonio del ayuntamiento de Tarragona, Rosa Rossell (ERC), ha presentado en rueda de prensa el desarrollo de los trabajos arqueológicos realizados de emergencia por la empresa Cota 64 después de los desprendimientos de tierras que se produjeron en el año 2005.

Los terrenos en los que se ha trabajado estaban cubiertos de toneladas de escombros de unas casas derribadas durante la Guerra Civil, por lo que, según ha explicado el arquitecto responsable de la actuación, Miquel Balcells, estos escombros "se desmoronaban", un hecho que "nos ha complicado mucho las obras".

Estas obras han puesto al descubierto una serie de seis escalones que daban acceso a la puerta de entrada del anfiteatro, cuya forma es la de una elipsis de 130 x 102 metros que describe un área central (arena) donde se desarrollaban los juegos.

Según ha explicado Rossell, se han recuperado cinco de estos seis escalones de "grandes dimensiones", ya que uno de ellos "posiblemente se retiró durante la construcción de un muro de contención para impedir el desprendimiento de los escombros depositados en la zona".

La escalinata da acceso a la puerta 'Triumphalis', que se cree que era la de acceso a la procesión inaugural de los distintos espectáculos que se celebraban en el anfiteatro, mientras que la puerta 'Libitinensis' era la de salida de los cuerpos muertos.

En este sentido, Rossell ha destacado "la importancia histórica del hallazgo", porque "corrobora lo que ya creían los arqueólogos, que el acceso principal al anfiteatro -cuya función principal era la celebración las luchas entre gladiadores y con fieras salvajes- se realizaba desde el Paseo de Las Palmeras".

Los trabajos arqueológicos, que se han realizado en dos fases y han conllevado una inversión de unos 450.000 euros, estarán finalizados antes de final de año, ya que el 21 de enero de 2008 el recinto acogerá actos del Año Jubilar, ha explicado Rossell.

El objetivo es complementar esta actuación provisional con los trabajos de acondicionamiento, accesibilidad y ajardinamiento del espacio, unos trabajos que, si se consigue la dotación presupuestaria necesaria, podrían comenzar a finales del próximo año.

Durante la ejecución de estas obras el anfiteatro se ha mantenido parcialmente abierto al público.

Por otra parte, Rossell ha explicado que el ayuntamiento de Tarragona prevé llevar a cabo un proyecto de museización de todos los monumentos incluidos en la declaración de Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en el año 2000. Además, existe un plan director de murallas que "pronto haremos público", ha añadido.

 

 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071126/53413801816.html



LLEIDA - Una fita cabdal per al patrimoni lleidatà

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:06

Imatge exterior del nou edifici del museu, al carrer Sant Crist de Lleida. Foto: JOAN RODÓN ARQUITECTES  
 
El Museu de Lleida inaugura divendres la nova seu amb algunes peces del litigi amb la Franja a l'exposició permanent

RAÜL MAIGÍ.
Lleida
El Museu de Lleida inaugura aquest divendres la nova seu, un edifici de nova planta obra de l'arquitecte Joan Rodón i construït sobre un antic convent carmelità, que albergarà per primer cop totes les col·leccions d'un museu fins ara dispers i en situació provisional. El fons arqueològic i el diocesà s'apleguen en un nou centre que en la seva exposició permanent pretén explicar l'evolució cultural, històrica, social i artística de les Terres de Lleida des de la prehistòria fins a l'actualitat. Els tècnics han treballat al marge de la polèmica sobre les obres d'art de la Franja i algunes d'aquestes peces en litigi formen part de l'exposició central del museu. «Hem exposat les obres que són necessàries per il·lustrar el discurs», sosté la directora, Montserrat Macià.
 
La nova seu del Museu de Lleida obrirà les portes al marge del litigi per les obres d'art de la Franja, algunes de les quals s'han integrat a l'exposició permanent. «Per la nostra ètica professional i pel nostre codi deontològic, sabem, perquè la documentació així ho certifica, que estem treballant amb una col·lecció legítimament formada, i per això la justícia i la veritat al final imperaran», assevera Montserrat Macià, directora del centre. Així, s'ha actuat amb el mateix criteri en el global de la col·lecció. «Si un objecte ha necessitat restauració no hem mirat en quin estat estava, i si un objecte ha estat necessari per il·lustrar el discurs de l'exposició tampoc hem mirat si estava en litigi o no. No teníem cap altra alternativa», diu Macià. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va refermar aquest criteri en la seva primera reunió al consorci del museu, i va assegurar que es respectarà la resolució del Parlament de mantenir unida la col·lecció mentre continuï el litigi que enfronta els bisbats de Lleida i el de BarbastreMontsó. De les 113 obres que Aragó reclama com a pròpies, se n'exposaran una vintena, i el projecte no n'ha previst la substitució si es produís una sentència negativa.

Polèmiques a banda, la data del 30 de novembre significa un abans i un després per al Museu de Lleida, amb l'obertura de l'esperada seu. El discurs museològic i museogràfic s'ha estructurat amb l'objectiu que les peces actuïn com a documents, és a dir, que contribueixin a explicar la història del territori, tot i que hi haurà diferents nivells de lectura, ja sigui històrica o artística per la vàlua de la peça en si mateixa. El Museu de Lleida narra l'evolució de la ciutat i la seva àrea d'influència des de la prehistòria fins avui, tot i que en la presentació de les col·leccions el recorregut acaba en el barroc, al segle XVIII, per ajustar-se a la política museística municipal: el Museu d'Art Jaume Morera explica els segles XIX i XX, i La Panera s'ocupa de l'art contemporani. En la nova es reuneixen per primer cop les dues grans col·leccions del museu: el fons arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), amb més de 5.000 objectes procedents de diferents jaciments de la demarcació, i la col·lecció diocesana, de què destaquen les peces d'escacs de cristall de roca procedents d'Àger (segle XI), així com diversos frontals d'altar, el Crist de Perves i elements escultòrics de pedra procedents de la Seu Vella. A aquestes dues col·leccions principals cal afegir-hi una part de la col·lecció artística del Capítol de la Catedral (amb més de 600 obres d'art sacre) i el Gabinet Numismàtic de l'IEI.

 



ANTIC CONVENT CARMELITÀ


L'edifici de Joan Rodón s'ha construït a l'espai de la Llar Sant Josep, antiga casa de beneficència, que alhora estava situat en un convent carmelità del segle XVII. Se n'ha conservat la capella, visible a l'exterior, que ha esdevingut l'eix vertebrador de la nova arquitectura. La visita arrenca al cor de l'església. El recorregut comença per la prehistòria (amb especial dedicació als ilergets i l'edat de bronze), la història antiga (amb el conjunt visigòtic de Bovalar, Seròs) i el món andalusí (que denota l'estada de 400 anys dels musulmans a la zona). Baixant les escales, el visitant trobarà el magnífic joc d'escacs d'època fatimita. Aquesta àrea enllaça amb la conquesta de Lleida i la restauració de la diòcesi, amb el romànic, i el gòtic (els segles XIV i XV són els de màxim esplendor de la ciutat), el Renaixement i el barroc, amb els setges de la ciutat, la reconversió de la Seu Vella en caserna i la construcció de la Seu Nova. La museografia incorpora tres audiovisuals, vuit muntatges interactius i tres punts d'interpretació per fer més dinàmica la visita. En total, s'han exposat 974 peces, d'un fons d'uns 10.000 objectes.

Pel que fa a les exposicions temporals, hi haurà una línia de producció pròpia per desenvolupar temes que esbossa la permanent (una a l'any), i una altra per rebre mostres temporals i col·laborar amb altres museus –de fet, ja existeixen convenis amb el MNAC i el MAC.

Quant a l'organització interna, el museu ha creat un departament nou, el de relacions externes i atenció als visitants. La plantilla és de deu treballadors.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2643210

1 2 3 4 5 6 7  Següent»

Powered by LifeType