PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TORTOSA - Descobreixen el vestigi més antic del recinte fortificat de la Tortosa romana

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 23:22

  

un detall de les restes trobades al carrer Sant Domènec.

 Foto: GUSTAU MORENO

 

Les restes han aparegut durant les obres d'urbanització del carrer Sant Domènec, al costat dels Reials Col·legis

GUSTAU MORENO.
Tortosa
Les obres d'urbanització del carrer Sant Domènec, el principal accés al conjunt dels Reials Col·legis, han deixat al descobert un tram de muralla que podria ser el vestigi més antic del recinte fortificat de la Tortosa romana. Tot i que encara cal confirmar l'antiguitat de les restes, els arqueòlegs asseguren que la muralla podria ser del segle II abans de Crist, mentre que les restes romanes més antigues que s'havien trobat a Tortosa eren dels segles I i II de l'era cristiana. A petició de l'equip d'arqueòlegs de la URV, l'Ajuntament ha decidit ara ampliar l'àrea de l'excavació, per intentar trobar els fonaments de la muralla, que podria tenir fins a quatre metres d'altura. Els experts van dir que la troballa era «espectacular», i van comparar la muralla amb les conservades a Tarragona.

El director de l'excavació, al costat de la muralla romana.

Foto: GUSTAU MORENO

 

 
Segons el director de l'excavació, Ramon Ferré, van localitzar la muralla dilluns, quan els operaris van obrir una rasa al carrer Sant Domènec, per fer-hi passar la instal·lació del gas. Feia uns dies, els arqueòlegs havien fet un sondeig uns metres més enllà, per no afectar la porta de l'Escola Oficial d'Idiomes, i havien trobat materials ceràmics i un enterrament romà. Per tant, en cas d'haver-hi alguna muralla, havia d'estar entre l'enterrament i el turó de la Suda. Però els arqueòlegs no sabien si apareixeria al mateix carrer Sant Domènec, o si s'amagaria sota els Reials Col·legis o al carrer de més amunt, tocant el turó de la Suda. La troballa ha estat «un cop de sort», però encara és més important si tenim en compte la seua antiguitat. «Primer vam pensar que seria una muralla medieval, però quan vam analitzar els materials vam constatar que no hi havia res més nou que del segle I de la nostra era», va dir. Ferré també va destacar la tècnica constructiva, «similar a la de Tarragona»: grans blocs de pedra i, al costat, tota una sèrie de rebliments, amb còdols i pedres compactades. Jordi Diloli, responsable de l'equip d'arqueòlegs de la URV que està investigant l'evolució urbanística de Tortosa des de la seua fundació, va assegurar que la troballa és «realment espectacular». Diloli va precisar que podria ser «la muralla romana de Tortosa més antiga localitzada fins al moment». Segons Diloli, fins ara es pensava que Tortosa va ser una ciutat emmurallada a partir del segle I de l'era cristiana, mentre que aquesta muralla podria ser més de dos-cents anys més antiga. «Això situaria una Tortosa molt potent en el mateix àmbit que la capital, Tàrraco, que també és del segle II abans de Crist», va afegir-hi. De fet, va recordar que Tortosa té la categoria de municipi a finals del segle I. «Fins ara defensàvem que a Tortosa hi havia un gran assentament ibèric, però, si retrocedim al segle II abans de la nostra era, realment estem parlant d'un moment molt antic en què ja hi havia una construcció monumental», va insistir Diloli. «Si es confirmés, estaríem davant d'una notícia de gran importància i rellevància, perquè Tortosa necessita una troballa així per completar la nostra història», va afirmar el regidor d'Urbanisme, José Martín. Segons Martín, en cas de confirmar-se l'antiguitat, «estaríem davant del gran jaciment que confirmaria la significació de Tortosa durant l'època de la República». «Roma té una presència documentada per moltes fonts, però ens faltaven restes arqueològiques d'aquesta envergadura», va dir. Martín va afegir-hi que l'Ajuntament hauria de fer el possible per datar, documentar i preservar la muralla en la mesura del possible, com va fer-se amb les restes andalusines trobades al subsòl de la nova biblioteca.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442619

UNHA - Inician en breve una nueva fase de restauración en la iglesia de Unha

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 23:17
FOTO-http://www.market-mall.com/aran/pobles/unha.html 
 


UNHA - SÒNIA CARRILLO  2007-06-14

La tercera fase de la recuperación de las pinturas góticas y románicas de la iglesia de Santa Eulàlia de Unha (Naut Aran) se iniciarán con toda probabilidad a partir de la semana que viene. Así lo anunciaron ayer las dos restauradoras de Tedart, la empresa barcelonesa que lleva a cabo estos trabajos. “En estos momentos estamos en una fase previa a los trabajos, subiendo a la iglesia todo el material necesario para iniciar los trabajos y tomando fotografías de la zona”, dijo una de ellas.

 

  La campaña de restauración de las pinturas de este templo se encuentra ya en su tercera fase y los trabajos consisitirán concretamente en restaurar las dos paredes de la nave central, en todo el prebisterio de la iglesia y que pertenecen, al parecer, al siglo XVI o algo posteriores.
Pese a que las paredes todavía se encuentran recubiertas de yeso, las restauradoras sospechan que las nuevas pinturas, en una de las paredes, podrían tratarse de escenas que representasen el pecado original de Adán y Eva. En el otro muro, parece probable que se represente la vida de un santo, aunque las restauradoras aseguraron ayer que desconocen de qué santo se trata.
Esta tercera fase es sólo un tramo más de una larga campaña de restauración que Tedart está llevando a cabo desde hace tiempo. En este sentido, cabe recordar que el gran mural gótico conservado y recuperado en la pared de la iglesia representa siete escenas de la Pasión de Cristo y el Juicio Final. Asimismo, la empresa también está trabajando en las pinturas románicas que se encuentran en el interior del ábside dentro de esta misma iglesia.
Las trabajadoras de Tedart avanzaron que el plazo de ejecución de esta última fase es de un mes y medio, lo que permitiría observar las pinturas totalmente restauradas a principios o mediados de agosto.
Por su parte, Víctor León, el alcalde en funciones de Naut Aran (municipio al que pertenece Unha) recordó ayer que el Ayuntamiento destina para esta última fase unos 36.000 euros aproximadamente, una cantidad similar a la otorgada en anteriores trabajos. León destacó el trabajo que se viene realizando desde hace más de tres legislaturas en favor de la recuperación del patrimonio histórico. Aseguró que los trabajos son muy importantes no sólo por el hecho de recuperar el propio patrimonio sino por el recurso turístico que ello conlleva.

 

http://www.lamanyana.es/


QUERALBS - El castell de Queralbs rep 210.000 euros de la Diputació i l'Ajuntament

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:06
FOTO.-  http://personal.readysoft.es/caballeria/revista0/queralbs/

L.P.. Queralbs

Les obres de restauració del castell de Queralbs es van inaugurar ahir al migdia. Els treballs, en què s'han invertit 210.000 euros, s'han portat a terme amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Queralbs.

Es té constància que la fortalesa del castell de Queralbs estava acabada i en funcions entorn dels anys 1450 i 1451. La seva destrucció s'ha d'emmarcar en la política que va començar l'exèrcit francès després de la signatura del Tractat dels Pirineus, amb l'objectiu d'eliminar totes les fortificacions que quedaven a les mans dels espanyols, evitar la consolidació d'una nova frontera militar entre els dos estats i afavorir, d'aquesta manera, la penetració de les seves tropes cap al sud en cas que esclatés un conflicte.



ACTES CULTURALS I VISITES
Abans de començar les obres de restauració, el castell de Queralbs no conservava dempeus cap de les seves tres torres i només es mantenien drets dos murs laterals. La restauració de la fortalesa ha estat pensada de manera que l'interior del recinte es pugui utilitzar per fer-hi actes culturals diversos a l'estiu i perquè les restes es puguin visitar permanentment.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442454



BARCELONA - El Museu d'Història de Catalunya mostra imatges de la Guerra Civil fetes per un legionari de Mussolini

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:03

A la cruïlla, els objectius militars dels legionaris feixistes.


M.P.. Barcelona

L'incondicional suport del feixisme italià a l'aixecament militar de Franco, que, a diferència del que es pensa, va ser molt més gran que l'alemany, queda al descobert en una colpidora exposició que obre al públic avui el Museu d'Història de Catalunya: Legionari. Italians de Mussolini a la guerra d'Espanya (1936-1939). La mostra presenta, per primera vegada al món, una col·lecció de cent fotografies capturades per Guglielmo Sandri, tinent de la divisió Littorio del Corpo Truppe Volontarie.

Guglielmo Sandri va arribar a l'Estat espanyol l'11 de febrer del 1937 i, fins al maig del 1939, va capturar més de 4.000 imatges de la Guerra Civil. Sandri –nascut a la regió del Sudtirolo el 1905, amb el nom de Wilhelm Schrefler– va prendre part en gairebé totes les accions militars dels feixistes italians. Així, a través de les seves fotografies –que no feia ni per fins professionals ni propagandístics– és possible fer-se una idea més precisa de la fulminant derrota encaixada a Guadalajara; la campanya del nord amb l'entrada a les ciutats de Burgos, Sant Sebastià i Santander; les campanyes d'Aragó i de l'arc mediterrani; la decisiva batalla de l'Ebre; la conquesta de Barcelona, i finalment, la tornada a casa amb el desembarcament dels triomfadors a Nàpols. El fons fotogràfic d'aquest legionari de Mussolini es va trobar, l'any 1992, en unes escombraries. Actualment, el custodia l'Archivio Provinciale di Bolzano. Andre di Michele i Margarida Sala són els comissaris de l'exposició, que es pot visitar fins al 23 de setembre.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442635


LLEIDA - El Bisbat de Lleida proposarà una solució de consens pel litigi de l'art

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:58
EL PUNT. Lleida
L'administrador apostòlic del Bisbat de Lleida, Xavier Salinas, va anunciar ahir que proposarà una solució de consens al Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal sobre el litigi per l'art sacre de la Franja. Salinas va reconèixer també que el litigi «és de difícil solució immediata» i que al final «hi haurà algun ferit». Salinas va comparèixer davant els mitjans per aclarir la seva recent visita a Roma, que, segons ha dit, estava motivada per la necessitat d'abordar qüestions de la vida religiosa i pastoral a la diòcesi de Lleida, que està esperant un nou bisbe, i no per debatre el futur de l'art sacre. Salinas va explicar que viatja de manera periòdica a Roma i que en la seva condició de bisbe administrador apostòlic «no farà res que vagi més enllà dels decrets, resolucions i sentències establertes» pel que fa al litigi de les obres d'art. Per altra part, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va recordar que cal el pronunciament de l'Alt Tribunal de Rota perquè la decisió sigui efectiva a Catalunya.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442618

Powered by LifeType