LA CASA DELS PARES
27 Febrer, 2007 15:49
Publicat per josepro,
General
Les cases acullen famílies. Les famílies acullen persones i les persones acollim sentiments.
Les cases són per tant molt mes que ciment , rajoles ,fusta i ferro.
Les cases on vivim
aixopluguen a les persones humanes i totes les vivències ,bones , dolentes,
intranscendents o decisives que configuren una vida en comú.
I això dona ànima
,esperit a les nostres llars
Les cases tenen èpoques.
Com les persones,
travessen etapes de naixença , consolidació i esplendor per acabar habitualment
, amb la mes cruel de les decadències i el mes pervers dels oblits. I es que les
famílies mai moren , però s' escindeixen i en aquesta escissió ,aquell esperit
,aquella anima de la que parlava fa un moment es dilueix en cada una de les
noves nissagues.
A aquella casa li passà igual i al pensar-ho no puc ,
per mes que o intenti , deixar de sentir un dolorós apretament de cor.
Allí
,fins no fa gaire ,tot i tots hi tenien cabuda : un plat a taula si calia ,
la conversa amable que propicia el bon veïnatge , la visita anhelada dels fills
o els nets.
La trobada festiva amb la família i aquelles animades xerrades que
, anàrquicament , s 'entremesclen de banda a banda de taula. El caliu i ambient
que alimenta i dona vida a la llar i que la converteix en un ens viu .
Avui
la casa esta muda, freda , solitària. No hi cotxes aparcats al seu davant ,
prova irrefutable en altres temps de que els seus ocupants estaben dintre portant una afable
enraonia en el breu encontre al final del dia , on cada membre intercanviaba
informació del tarannà que havia tingut la jornada al treball, als estudis, al
mercat , coses , pot ser intranscendents , però bosinets a fi de comptes ,de l'
història d'aquella llar .........i tot això entre cullerada i cullerada de
sopa.
No ,avui ,aquella energia ,aquella vida s' ha traslladat a la casa de
davant. Els cotxes segueixen estacionats al mateix carrer però les veus amb
les animades converses , s'escolten a un altra casa .
Travesso el carrer i
passo per davant d' aquella porta altra hora sempre oberta i des de on sempre s'
escoltaven animades converses ,ara esta tancada ,muda .Passo per davant d'
aquella finestra sempre oberta , ara adormida , morta .
No puc evitar un
calfred ,un estremiment de l `anima , mentre m' endinso a la casa del costat ,
on al voltant de la taula i ha una família...una nova família : la meua
família , que parla , conta coses , riu,explica neguits , fa broma ,omple
d' energia i de vida aquestes parets , que dintre d' uns anys ,estaran també
tant solitàries i tristes com he vist avui les parets de casa els
pares.
Josep