El bloc de Lluís Balart Boïgues

Vaig intentar anar a l'acte que va convocar l'Ajuntament de Tarragona amb les coordinadores d'afectats pel POUM a l'antiga Audiència i no vaig poder accedir al recinte, no s'hi cabia, així que no tinc altra informació del seu contingut que allò que han fet públic els mitjans de comunicació, que no és gaire cosa.

És important que els responsables locals hagin adoptat la via del diàleg com eina de treball, a diferència d'allò que passava abans i els fruits són a la vista, hi ha una majoria de gent contenta on abans predominava la irritació. S'ha parlat amb afectats i s'han atès les seves demandes, es diu que corregiran errades de l'anterior pla, un exzemple emblemàtic és la conservació de les Cases Barates, que patien la contradicció d'estar catalogades i amenaçades de desaparició alhora. En canvi, l'actuació a la Muntanyeta de Sant Pere genera interrogants per la sorprenent oferta de canvi de residència a qui ho desitgi. Per altra part, és necessari urbanitzar Terres Cavades ara que hi ha un gran stock de pisos per vendre?

Em queda el dubte de si s'ha buscat la satisfacció immediata i fàcils dels qui reclamaven, perquè s'ha parlat de “no expropiar ningú” i això tal vegada és una exageració. Hi ha previsions d'expropiacions que fa molts anys que estaven programades i no s'han executat perquè són actuacions a llarg termini que un ajuntament només pot fer si compta amb un finançament extraordinari. Penso en l'inadequat edifici de la plaça Arce Ochotorena vora l'amfiteatre i a tocar les vies del tren, o en les rodalies del teatre romà. D'altres aparquen la solució de problemes urbanísitics a resoldre, com el carrer Francolí, la fossilització de l'actual configuració pot constituir un greu obstacle a la cohesió urbanística de Tarragona en el futur, en perjudici, sobretot, dels carrers del voltant, al barri de Torreforta.

Perquè el diàleg no consisteix a accedir a totes les peticions d'afectats per la planificació sinó a informar amb claredat, escoltar allò que diuen els veïns, acceptar el que és raonable i si s'ha de mantenir alguna actuació, garantir que no se'ls perjudica, que es respecten els seus drets i no es crea un mal innecessari, que és el que no va fer l'anterior govern municipal.

Deixant a banda els meus dubtes sobre si es fa un cert populisme, el que va demostrar l'acte és que s'ha fet la feina i s'ha arribat a la gent; la coalició que governa Tarragona té prou suport ciutadà i crèdit polític perr tirar endavant el seu programa amb comoditat. En aquest assumpte, l'oposició municipal té poc camp d'actuació, perquè són responsables dels mals d'un POUM que se'ls va encallar durant anys i es va intentar aprovar de pressa i corrrent, malament i incomplet.

I els qui no són a l'Ajuntament i aspiren a ser-hi, o a tornar-hi, han de modular molt bé allò que diuen si no volen quedar reduits al mer testimonialisme.

Ahir va començar a Móra d'Ebre el Congrés Internacional d'Història “La Batalla de l'Ebre” 70 anys després, que va ser inaugurat pel conseller Saura, la directora general del Memorial Democràtic, l'alcalde de Móra d'Ebre, entre altres autoritats i membres de la Comissió organitzadora.

Les sessions van comptar amb un gran nombre d'assistents i les ponències de les dues sessions d'ahir van ser molt interessants. Al matí, en la primera sessió van intervenir Alberto Reig Tapia (URV), Gabriel Cardona Escanero (UB) Julio Aróstegui Sánchez (UCM) i a la segona ho feien Santiago José Castellà Surribas (URV), Paul Preston (London School of Economics & Political Science y Director del Centro Cañada Blanch) i Serge Wolikow (Université de Bourgogne). A destacar el sentit de l'humor de Preston que s'afegia al bon ambient del congrés, en què la cosa més comentada eren les mandonguilles del menú que es va oferir als congressistes, alguns deien que la carn procedia de llaunes de la batalla de l'Ebre. Va cloure la sessió les comunicacions i un debat.

Per a mí va ser molt emotiu poder conèixer un antic membre de les Brigades Internacionals, que manté una vitalitat envejable.

El Congrés segueix amb les seves sessions fins el dia 27 en què es clourà. Paral·lelament hi ha tot un seguit d'actes commemoratius de la dramàtica i sagnant batalla de la qual enguany es compleix el setantè aniversari. Però no cal esperar la cloenda per felicitar als membres del comité Organitzador i el Comité Científic d'aquest congrés pel seu magnífic desenvolupament.

Si entreu a la pàgina web de l'Institut Català de la Salut per demanar hora al metge veureu que donen a l'usuari un seguit d'informació molt útil, tal com el nom de metge i la infermera que es té assignat, això sí, amb el gènere gramatical predeterminat. És a dir, els metges amb gènere masculí i les infermeres en femení, no hi ha metgesses o infermers, que són les formes corresponents al femení i el masculí de les respectives professions. Un es pot trobar que el seu metge es diu Maria o l'infermera Antoni.

La pàgina web ignora allò que és corrent, que el nombre de metgesses és molt alt i que també hi ha homes que practiquen la infermeria.

Malament si això no ho preveuen les persones encarregades de fer la pàgina web, perquè donen una imatge falsa de la realitat professonal de la sanitat pública. I malament també perquè no s'apliquen bé els recursos informàtics, és molt fàcil assignar el gènere corresponent a la persona de manera que aparegui en qualsevol llista amb el gènere que li escau.