Sense acord a la Platja Llarga

Publicat per llbalart | 23 Jul, 2007
El dissabte dia 21 de juliol es va fer una cadena humana a la platja Llarga de Tarragona per reivindicar la seva preservació. Hi van col·laborar un bon nombre de voluntaris, encapçalats per l’animosa Lola Paniagua, que malgrat la precarietat de la infrastructura de què disposa la Plataforma Salvem la Platja Llarga van assolir l’objectiu de cridar l’atenció sobre la reivindicació, la qual va aparèixer no només a la premsa local sinó a diaris com El País.Els quatre grups municipals presents en l’ajuntament en aquest moment, es van manifestar partidaris de realitzar el projecte de passeig previst, i els respectius programes han estat revalidats a les urnes. Coherentment, l’equip de govern ja ha anunciat que es farà el passeig. Per la seva part, la Plataforma Salvem la Platja Llarga té la capacitat de materialitzar un sentiment d’un sector ascendent de la ciutadania que vol una altra relació amb el territori, preservant espais naturals sense supeditar l’ús a què es destina a un creixement sense limitacions. Tenim plantejat un debat que oposa la legitimitat democràtica d’uns programes  sotmesos a l’aprovació de les urnes a la legitimitat que genera una dinàmica cívica en la que participa fins i tot gent que ha votat els partits amb representació municipal. Depenent de la capacitat d’atraure simpaties entorn de la preservació de la platja com espai natural es podrà modificar la posició política al respecte, tenint present que qui fa la inversió és el ministeri de Foment, que hauria de ser sensible a la voluntat majoritària ara que s’apropen les eleccions generals.En qualsevol cas, la Plataforma ha donat un pas més en la seva proposta, es planteja redactar un projecte alternatiu per la platja Llarga. És una decisió arriscada perquè fins ara ajunta voluntats que estan d’acord, fonamentalment, en allò que no es vol, que és essencialment fer un passeig marítim que la despersonalitzi. El repte està en saber si d’aquesta negativa es pot passar a una formulació en positiu que satisfaci els que creuen que ha de quedar com està, els que pensen que s’ha d’incrementar el sòl de domini públic, els que proposen millorar l’estat del medi natural, els que defensen el patrimoni arqueològic i els que es plantegen la recuperació total de l’espai natural a la platja Llarga.

article in Política | Comentaris (1) | Retroenllaços (1)
 

Pisos i transport

Publicat per llbalart | 10 Jul, 2007
 El Diari de Tarragona de diumenge dia 8 de juliol publicava una entrevista a Pau Pérez, el conseller municipal que té la responsabilitat de la hisenda de l’ens local; una tasca delicada ja que haurà de fer front a l’exagerat endeutament heretat i a la manca de capacitat inversora. Entre d’altres assumptes es referia a les naus de l’EMT per desar els vehicles, la venda de la qual estava prevista però no s’ha efectuat, segons deia. Aquest  és un assumpte en què la coalició de govern haurà de clarificar la seva política.

La venda de les naus de l’EMT

L’anterior equip de govern va programar la venda d’aquest bé immobiliari per destinar els guanys obtinguts a reduir el dèficit de l’EMT, el que constitueix una gestió del tot negativa, ja que vendre patrimoni per reduir les pèrdues no fa altra cosa que empitjorar la situació de la empresa. Potser el que finalment es pretenia era això, per establir les bases que justifiquessin una reprivatització posterior del transport públic municipal. Això ja no ho podrem saber. Per altra part, la venda es produïa a les portes de la revisió del POUM, que proposa la requalificació dels terrenys d’aquella  zona, que passarien de ser industrials a urbanitzables. Si finalment s’hagués efectuat la venda, qui comprés estaria fent un bon negoci.Igual com ICV-LP, el grup municipal del PSC va votar contràriament als pressupostos municipals per 2007 que incloïen aquesta operació. En canvi ERC va abstenir-se, precisament argumentant que els diners de la venda de les naus de garatge, operació que es calculava podia reportar uns ingressos al voltant del milió d’euros, es destinessin a finançar la construcció d’habitatge protegit, cosa que va ser ambiguament admesa per CiU i PP, però no es va recollir en el document de pressupostos aprovat.

Què caldrà fer?

És evident que en l’equip municipal conviuen dues posicions sobre aquesta qüestió. Per ERC la venda era justificable segons la destinació dels ingressos. En canvi el PSC s’hi oposava pel risc en la situació de l’empresa. En les dues postures hi ha, almenys, un punt en comú: ambdues rebutgen el recurs a la venda de patrimoni com a font de reducció del dèficit. Vol dir que, a part d’assumir-lo a càrrec dels ingressos municipals, la seva reducció, que suposo que ambdues formacions consideren necessària, s’ha de fer per altres mitjans. Quins són aquests és el que han d’explicar a la ciutadania. Per altra part, s’ha de dir si en no comptar amb aquests ingressos s’abandona la promoció pública d’habitatge, ajornant una de les necessitats més urgents de la ciutat fins obtenir altres recursos, que han de procedir de les administracions superiors inevitablement, que per això hi són.

Per una política pública d’habitatge

La necessitat d’actuar en el sector immobiliari, per facilitar l’accés a l’habitatge a la població que està exclosa d’aquest dret, és un assumpte vital per Tarragona, que fa massa temps que n’està mancada. Els recursos de la població per afrontar aquesta necessitat no han estat ni tan sols avaluats. No sabem el nombre de pisos sobreocupats que hi ha a la ciutat, ni el nombre de joves que no es poden emancipar per aquesta raó, ni s’atén la situació de les persones que viuen a masos abandonats. Tampoc el fenomen de la deslocalització de l’habitatge, com algú l’ha batejat, és degut només a la manca d’oferta privada, en bona part la direcció que pren aquesta fugida la condiciona la raó econòmica. És hora que la política d’habitatge del govern de la Generalitat es manifesti plenament a Tarragona.

Necessitat d’un bon transport públic

El transport públic ha experimentat en els darrers anys un increment d’usuaris degut al creixement de la població que no disposa de vehicle privat. El que cal ara, és que aquest increment es consolidi, racionalitzant el recorregut i disseny de les línies segons la demanda de la ciutadania, perquè, a hores d’ara, la seva funció no és tan sols permetre la mobilitat de l’ancianitat, la infància i persones sense vehicle, sinó captar nous usuaris entre tots els sectors de la població per alleugerir notablement la ciutat de  l’excessiva densitat del trànsit, reduir la despesa de combustibles fòssils i, per tant, l’emissió de CO2 a l’atmosfera. S’ha de fer una política agressiva de potenciació del transport públic com a prioritari i plenament satisfactori, a la ciutat i al conjunt del Camp. 

article in Política | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)
 

Alternativa Baix Gaià, projecte i realitat.

Publicat per llbalart | 8 Jul, 2007

L’Alternativa Baix Gaià va néixer l’any 2002 com una plataforma jove, en edat i en esperit, amb ganes d’intervenir el les institucions locals a fi de promoure una gestiód el territori més respectuosa amb l’entorn natural i unes polítiques més adients a les necessitats de les persones. Aquest primer objectiu el van assolir l’any 2003 integrant-se en la coalició ICV-EUiA-EPM. Obtenien dos regidors a Altafulla i un a Torredembarra, que va formar part de l’equip de govern.

El dissabte, dia 7 de juliol  d’enguany han donat un pas més en constituir la organització comarcal d’ABG, ja que en aquestes darreres eleccions locals ha donat un important salt qualitatiu. Han obtingut l’alcaldia d’Altafulla, a Torredembarra han doblat la representació i  estan impulsant un important debat polític en l’ajuntament al voltant de les polítiques urbanístiques, exemplificades en la urbanització de Muntanyans, un cas de connivència entre CiU, PSC i ERC a l’hora d’ocupar una zona humida litoral inundable seguint un model de negoci immobiliari que destrueix els escassos espais naturals que es conserven al nostre litoral. També hi era present la candidatura Iniciativa Rierenca, també de la coalició i que ha obtingut dos regidors tot i ser el primer cop que es presentaven i les candidatures de Roda de Berà, La Pobla de Montornès, Vespella i Renau que malgrat no haver obtingut representació aquest cop segueixen animats a treballar en el poble cara al futur i en el marc d’ABG comarcal.

Hi ha diversos elements de l’Alternativa Baix Gaià a considerar positivament si es volen tirar endavant noves polítiques. La seva capacitat integradora de diverses sensibilitats d’esquerra, des de l’esquerra independentista amb un discurs de contingut social, al sectors més clarament ecologistes, acollint un ampli espectre de corrents de pensament; el qüestionament radical del model dominant de gestió i ús del territori i  la capacitat de fer propostes alternatives però gens utòpiques i la seva capacitat de generar debat polític de fons sobre aspectes quotidians que preocupen les persones.

A Tarragona ens cal estar molt atents a aquesta forma de fer d’ABG i mantenir una relació permanent. El Gaià desemboca en el terme municipal tarragoní, i la proposta d’articular un espai natural en la seva conca requereix que l’Ajuntament de Tarragona prengui decisions coherents al respecte, establint les figures de protecció necessàries dels espais naturals de la zona de llevant de terme municipal.

Per altra part, és important, des del punt de vista d’equilibri i de gestió territorial, que aparegui un moviment que planteja una alternativa seriosa al model de ponent, on l’a presència massiva i conjunta de la gran indústria química i turística han determinat una ocupació i usos del territori que no són sostenibles i planteja grans problemes a l’hora d’intentar la seva racionalització.   

article in Política | Comentaris (0) | Retroenllaços (1)