El bloc de Lluís Balart Boïgues

El Centre for Catalan Studies del Queen Mary College, University of London, prepara un congrés que s'ha de fer el mes de juliol a Londres, que porta per títol "Catalan Culture and Identity in the Digital Era".

Es pot trobar informació a un bloc que trobareu a la següent adreça:

http://blocs.tinet.org/index.php

Aquest és el text del missatge de salutació que els he deixat:

La llengua forma part del patrimoni immaterial de la societat que la utilitza. És conseqüència de la capacitat creativa de la gent que l’ha format, del seu bagatge cultural que es manifesta en la capacitat d’establir un codi per comunicar-se. Els poders públics no poden fer altra cosa que decretar mesures de defensa i protecció, perquè mantenir-la viva és tasca de tota la comunitat, que ho fa mentre és una eina útil.

En l’actualitat, l’àmbit de la llengua s’ha estès a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en especial la xarxa d’Internet, on es manifesta una dualitat, mentre l’anglès es la lingua franca omnipresent també es poden trobar multitud de llengües, algunes molt marginades en els cercles culturals occidentals. Aquestes tecnologies són una eina poderosa de difusió d’aquesta rica varietat cultural, tot i que hi ha el perill de reduir-les a un endemisme cultural, una curiositat de museu.

La vitalitat del català és evident a Internet, s’ha manifestat obtenint el domini .cat. La convocatòria del congrés “Catalan Culture and Identity in the Digital Era” amb el proposit d’abordar sistemàticament la presencia del català en la xarxa i la influència en els usos socials, és una bona notícia. Que a més sigui una iniciativa del Centre for Catalan Studies del Queen Mary College, University of London, fa que ens ompli d’alegria a les persones que hem après aquesta llengua de llavis dels nostres pares i avis i la seguim tenint com a llengua de relació social i principal forma d’expressió.

Felicitats per la iniciativa.

La privatització de Tabacalera, que es va materialitzar en la venda a la multinacional Altadis, ha resultat finalment una formidable operació immobiliària en les diverses ciutats que acollien instal·lacions d’elaboració de productes de tabac, com passa a Tarragona.

Aquí ha comportat la prejubilació de bona part de la nòmina de personal. Tan en un cas com en l’altre les condicions de prejubilació i les indemnitzacions per acomiadament dels qui no s’hi ha pogut acollir i no han volgut optar per la recol·locació, han esta generoses perquè hi havia uns acords en altres centres de treball que fixaven condicions molt avantatjoses, que els representants sindicals, amb tota la legitimitat, reclamaven també pel centre de Tarragona.

Aquesta generositat, ha estat a càrrec de la ciutat. La tradició de Tabacalera fa els treballadors i treballadores tinguin una estesa presència ciutadana, la seva causa era sentida com a pròpia per molta gent, factor que ha jugat sens dubte a favor de les aspiracions d’Altadis a finançar les seves obligacions econòmiques amb els qui han treballat allí a càrrec del benefici obtingut per l’edificació dels terrenys adjacents.

Tarragona guanya un espai important, un conjunt d’edificis fabrils del primer terç de segle XX envoltats d’espais verds i sobre un jaciment arqueològic que ha de restar preservat. A aquest conjunt se li ha de donar una destinació pública immediata si es vol evitar la seva degradació, com passa en tants edificis de propietat pública en la nostra ciutat. Es mantindrà intacte l’espai que envolta l’edifici, ja que tot el volum d’edificació es concentrarà en la illa adjacent, que estava ocupada per l’empresa de sofre, que com a contrapartida haurà de suportar un volum d’edificació molt alt.

Les condicions que s’han donat a Altadis són excepcionals en molts dels elements que hi són presents. No poden ser un precedent si es produeixen altres situacions semblants perquè la ciutat no està en condicions de assumir altres càrregues tan oneroses com aquesta.

Companyes i companys,

Bona tarda, moltes gràcies per la vostra presència avui aquí. Vull saludar especialment a algunes de les persones que assisteixen.

Ø A les persones que encapçalen candidatures d’ICV a altres localitats, no els cito per temor a deixar-me algú.

Ø A Lluís Hernández, amb qui comparteixo Grup Municipal i l’honor de ser tractat de “malparits” per l’alcalde.

Ø A qui ens han precedit com a regidors, Jordi Navarro i Dolors Comas, que esperem veure aviat en un càrrec de responsabilitat.

Ø També vull agrair molt l’assistència a Daniel Pi, recent estrenat com a parlamentari i que ha fet l’esforç de venir de Barcelona per tornar-hi ara, tot seguit.

Ø I en especial al president d’ICV, a Joan Saura, a qui hem pregat que faci un forat en la seva agenda, sabent l’esforç que li demanàvem, per estar avui amb nosaltres per donar el suport de tota la organització a la de Tarragona amb seva presència.

Joan, moltes gràcies per venir i pel teu paper en assolir allò que hem proposat a la ciutadania, un Govern d’Esquerres, el Govern d’Entesa que s’ha format a la Generalitat.

En aquest acte em feu l’encàrrec d’encapçalar la propera candidatura a l’Ajuntament de Tarragona, dipositeu la confiança en mi per anar al capdavant en aquest projecte de tots, que és portar un Govern d’Esquerres a l’Ajuntament de Tarragona.

I ho accepto amb il·lusió, amb convicció, sé és possible amb un treball ferm i compartit.

Al proper consistori tarragoní s’anuncien molts canvis en les persones. Hi ha d’haver un canvi substancial en la seva orientació política. Després de disset anys d’alcaldia de Nadal hi ha una ciutat que no ens agrada, que hem de canviar perquè és injusta, insolidària i desigual. És la ciutat de Terres Cavades, que no és un model atribuïble a una persona en solitari; és el model especulatiu i d’ús del territori al servei dels guanys fàcils compartit per l’actual majoria de govern, o de desgovern, perquè no té un projecte de ciutat. Només vull esmentar alguns assumptes que il·lustren el que dic.

Ø L’Ajuntament està descapitalitzat, no té capacitat d’inversió pròpia ni d’endeutament, perquè l’actual està per sobre dels límits que autoritza la llei, compromet seriosament la gestió municipal futura.

Ø Però, a més, la revisió del Pla general és com l’obra de la Seu, un projecte inacabable tal com el gestionen.

Ø L’Agenda 21 és una partida al pressupost que mai no s’executa.

Ø Darrera de la mal anomenada façana marítima no hi ha res més que excuses per tenir reclamacions pendents amb la Generalitat i el govern de l’Estat.

Els partits de la majoria han patit una crisi darrera una altra: entre CDC i UDC quan Nadal ha volgut cedir l’alcaldia al successor designat pel seu partit; amb el PP, que no es va resignar a quedar d’espectador en la picabaralla. I en el si del PP, darrerament en ple procés de canvi cap a la radicalització, cap a la dreta cada cop més extrema, que es trenca en dos a sis mesos vista de la convocatòria electoral.

A aquest panorama caòtic oposem un projecte clar de renovació: Volem Govern d’Esquerres a l’Ajuntament de Tarragona.

Per això cal que tingui un pes determinant la nostra coalició, la que ara mateix formen Iniciativa per Catalunya Verds i La Plataforma i que esperem ampliar amb els companys i companyes d‘Esquerra Unida i Alternativa. Perquè nosaltres som la garantia de recanvi sense cap ambigüitat. La nostra proposta s’adreça a les altres forces d’esquerres que tinguin representació a l’ajuntament, els demanem que es defineixin en aquest sentit, perquè Tarragona necessita sortir de d’immobilisme que paralitza la maquinària municipal i la vida ciutadana.

Ja heu escoltat les línies programàtiques, no us les repetiré. Es poden resumir en una frase: anem a trencar fronteres. La frontera que divideix la ciutat per l’eix que marca el riu Francolí, les fronteres entre els diversos barris de la ciutat, les fronteres entre classes socials; les fronteres que impedeixen la diversificació de la nostra economia. Volem fer homogènia la ciutat, acabar amb els barris de rics i de pobres, acabar amb la marginalitat; amb l’exclusió social. Acabar amb la frontera entre edats, facilitant a la joventut instruments de formació i d’incorporació a la societat, mitjançant l’accés al mercat laboral i potenciant la seva creativitat, garantir el dret a envellir a la pròpia llar de la gent gran, el dret a la educació per a tothom i el dret a l’habitatge i atenent amb dignitat les persones depenents,.

I també, ho em de dir sense cap complex, garantirem el dret a la seguretat, la seguretat que fa possible la llibertat, i també la seguretat davant els riscos que ens envolten, prevenint-los amb eficàcia, i amb l’instrument de la participació ciutadana. Perquè el nostre projecte és participatiu, exigeix el compromís ciutadà, que implica un esforç de responsabilitat. Implica la veu dels veïns i les veïnes, mitjançant el Consells de Districte, que s’hauran de crear; implica els pressupostos participatius i la desconcentració de la tramitació administrativa.

Per fer-ho, cal una ciutat activa econòmicament, que es preocupi de diversificar la seva economia, d’establir un diàleg amb les empreses implantades, per cercar la sostenibilitat. Una ciutat on per primera vegada la política de Medi Ambient no consisteixi en regalar samarretes i gorres, sinó en adoptar mesures estructurals, preservant la corona verda a Llevant, com a connector entre el Gaià i el Francolí que ha de fer de pulmó verd de la ciutat, i fent la gestió dels residus i altres contaminats; hem de recuperar els disset anys d’endarreriment acumulats.

I nosaltres, que ens hem cregut la capitalitat cultural de Tarragona, oberta al Camp i al món, cooperant amb les altres ciutats i poblacions de l’entorn, exercint el lideratge però sense pretensions de superioritat, potenciarem el debat per definir un model cultural que expressi la riquesa que ja té Tarragona, dotant-la d’equipaments potents i ambiciosos, que reverteixi en la qualitat de vida dels veïns fent-nos més savis, més tolerants i més universals.

Les ciutats tenen ciutadans (i ciutadanes, és clar), tots en som veïns i convivim, no serveixen les discriminacions pel lloc de naixement. La ciutat és conflicte i diàleg permanent, i amb aquesta convicció entenem la diversitat de les persones com factor d’enriquiment. Per això cridem a tothom a implicar-se en la nostra oferta política.

Amics i amigues:

Us vull animar a participar activament en aquest projecte il·lusionant de fer de Tarragona una ciutat moderna, activa, oberta i de progrés. Una ciutat amb una qualitat de vida homogènia de nord a sud, d’orient, a occident.

Per això ens cal treballar i convèncer com més gent millor. Tots i totes som necessaris.

dimecres, 20 / desembre / 2006

MANIFEST "BLOGGERS PROGRESSISTES PER LA PAU AL PAÍS BASC" (Català)

NOSALTRES:

- Bloggers progressistes procedents de les més diverses families de l'Esquerra
(socialdemócrates, comunistes, anarquistes...).

- Amb idees molt diverses pel que respecta al fenòmen dels nacionalismes
existents al Regne d'Espanya i a la República Francesa.

- Defensors dels Drets Humans tal com estan recollits en el dret internacional
i en la Declaració Universal dels DDHH.

- Amb una cada vegada més important responsabilitat social en tant que
creadors d'opinió amb major o menor influència,

CONSIDERANT:

- Que el conflicte existent en el País Basc des de finals del franquisme ha
ocasionat ja massa víctimes i massa violancions dels drets humans a massa
gent.

- Que l'aturada del foc permanent anunciat fa mesos per l'organizació Euskadi
Ta Askatasuna (ETA) i la voluntat explícita d'aquesta i del Govern espanyol
d'establir un diàleg suposa una oportunitat històrica per posar fi al
conflicte basc.

- Que la decisió del Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero
de dialogar amb ETA ha rebut el suport per la majoria absoluta del Congrés
dels Diputats.

- Que existeix una campanya orquestrada pels el·lements més reaccionaris de la
dreta nacionalista espanyola per dinamitar un procés de pau que encara no ha
estat ni tan sols iniciat.

- Que l'esmentada campanya es desenvolupa en tres fronts: el mediàtic, el
social i el políic.

- Que en el plà polític el Partit Popular (PP) està elevant del·liberadament
el voltatge polític mitjançant un discurs incendiari i demagògic on el diàleg
es presenta com una "rendició" i on s'intenta exhibir una suposada fermessa
enves ETA per conquistar vots a llarg una supuesta firmeza frente a ETA para
conquerir vots al llarg i ample de l'Espanya més profunda i cavernícola.

- Que en el pla mediàtic trobem mitjans de comunicació com ara la COPE o
LibertadDigital posant en dubte la legitimitat del Govern espanyol
democràticament escollit l'any 2004, sembrant dubtes sobre suposades
complicitats d'aquest govern amb els terroristes i insultant i atacant
continuament als sectors més moderats de la dreta nacionalista espanyola amb
l'objectiu de tallar tota possible adscripció del PP al procés de pau al País
Basc.

- Que en el pla social existeix una miserable campanya dirigida per l'AVT de
Francisco-José Alcaraz, que ja ha perdut tota vergonya i que no dubta en
barrejar les crítiques al procés de pau al País Basc amb els dubtes
conspiranòcis sobre l'autoria dels tràgics atentats de l'11 de Març de 2003 a
Atocha, seguin punt per randa el guió del discurs del PP; campanya que
consisteix en autoerigir-se en únics representants de les víctimes del
terroriste etarra per acte seguit condemnar tota possble negociació amb ETA,
repartint carnets de "respecte als morts" i demés.

AFIRMEM, davant això:

- Que la fermessa de l'Estat de Dret i de la democràtica no exclueixen la
possibilitat de reconduir per la via de la negociació a aquells actors socials
i polítics significatius que s'hagin allunyat del respecte a la legalitat i
als Drets Humans.

- Que la campanya de la dreta nacionalista espanyola i de la seva principal
formació política (el PP) respón a l'interés d'aquesta formació de que una de
les seves principals fonts de vots (el conflicte basc) continuï endavant per
més sufriment que generi.

- Que el associar "diàleg" amb "rendició" i "traició als morts" només és
possible des d'una visió bel·licista i maniquea de la política. És a dir, la
visió tradicional de la dreta nacionalista espanyola.

- Que les enceses proclames del PP i dels seus esbirres mediàtics en el sentid
de que "amb els totalitaris no es po negociar, només se'ls pot derrotar",
guarden molt poca relació amb el seu propi origen com a partit, que es troben
en una altra formació (Alianza Popular) fundada en el seu dia per un
ex-ministre d'un règim feixeista i totalitari, els dirigents del qual (inclòs
l'esmentat ex-mnistre) no només no foren mai jutjats sino que a més a més es
van integrar naturalment en el nu règim democràtic espanyol sense pagar mai
per les seves fexories, precissament a través d'aquesta nova formació que amb
el temps es convertiria en el PP.

- Que la dreta nacionalista espanyola mostra mala memòria, no només respecte
als seus orígens sino respecte al seu passat més recent, oblidant que José
Maria Aznar ya va dialogar amb ETA Aznar ya dialogó con ETA derivada de la
última treva d'aquesta organització en 1998.

- Que les víctimes del terrorisme etarra són un col·lectiu heterogeni amb
idees molt distintes sobre un possible procés de diàlgeg del Govern espanyol
amb ETA; col·leciu que no pot ésser encapsul·lat en una sola veu, i encara
menys en la d'una associació (una entre tantes) que ha estat segretada per una
direcció sectària i polititzada, pertanyent sense embatges a la dreta
nacionalista espanyola.

- Que, sigui com sigui, el respecte a les víctimes no pot confondre's amb
donar-li la raó a les vícimes: una víctima del terrorisme també pot
equivocar-se.

- Que tots els ciutadans, i en especial els ciutadans progressistes, tenim la
responsabilitat de respondre activament a aquesta campanya que amenaça amb
abortar el procés de pau emergent al País Basc,

per tant, MANIFESTEM:

- El nostre recolçament a l'imminent inici del diàleg entre ETA i el Govern
espanyol, la qual cosa no vol dir renúnica alguna al nostre dret a valorar i
criticar (individual o col·lectivament) el concret desenvolupament d'aquest
procés.

- La nostra gratitut a tots aquells que en el passat, recent o llunyà,
apostaren per una solució dialogada, enfrentat-se no només a la dreta
nacionalista espanyola sino tambié a la incomprensió i inclús l'hostilitat
d'una part, a vegades molt notable, de l'Esquerra i la societat espanyoles, i
incllús a la pròpia organització ETA, pagant-ho en més d'un cas amb la vida.

- La nosra voluntat de combatre ara i sempre a tots els enemics de la Pau,
sigui quin sigui el seu credo pol´tic i siguin quins siguin els seus mètodes,
com a part integrant del nostre compromís com esquerrans.

- La nostra voluntat de cridar a tots els ciutadans del Regne d'Espanya, sigui
quin sigui el seu credo polític, a movilitzar-se pacíficament en favor de
l'apertura d'un procés de diàleg i pau en el País Basc que condueixi a la
finalització del conflicte basc i de les violacions dels Drets Humans
associades a aquest.

NEGOCIACIÓ, EN EL NOSTRE NOM, SÍ.

Signat:

http://progresistasporlapaz.blogspot.com/2006/11/manifiesto-bloggers-progresistas-por.html