[Tarragona ] 21 Setembre, 2013 18:05

Hi ha un grup al facebook que m'agrada molt i que es diu Tarragona Antiga. Sovint van penjant fotografies antigues de Tarragona. I és molt curios com la ciutat va canviant, potser de manera subtil i al dia a dia sense que ens adonem, però compares carrers al cap de 40-50 anys i practicament ni els reconeixes.

I aquesta setmana han penjat aquesta fotografia, que m'encanta, perque em porta molts records de quan era petita. En aquell portal hi vivien els meus avis. A l'esquerra hi ha la pastisseria Palau, que encara esta oberta i sempre ha tingut molta solera. A la dreta un petit quiosc on l'avi ens comprava llaminadures, petites joguines i algun TBO, i a la dreta del quiosc un forn dels de tota la vida, que es deia La Mallorquina. Amb els pares i germanes i tiets i cosines anavem els dissabtes o diumenges a la tarda a casa els avis per visitar-los. I quan haviem de celebrar alguna diada important com sants o aniversari per berenar encarregavem coca a La Mallorquina. I també menjavem rajoles de xocolata.

Recordo aquells moments de felicitat, i els tinc associats al sabor de la coca, bonissima, amb sucre pel damunt, esponjosa i suposo que amb un toc d'anis, com m'agraden ara. I no necesito res més per sonriure :-).

 

[Cançons ] 18 Setembre, 2013 20:07
Si fa anys els meus estius es podien resumir amb el número de concerts de Lax'n'busto als que havia asistit... aquest estiu que encara no ha acabat es podria valorar per les vegades que he vist actuar el Joan Dausà.  Des de'l primer cop que vaig escoltar el Jo mai mai aquest noi m'ha sapigut captivar, la seva tendressa, i el seu sentimentalisme, sense ser carrincló, amb un toc dolç. I ara, al haver escoltat aquesta canço als seus concerts, i buscar-ne un video, m'arriba al cor i em fa estimar més la música.
 

 
Joan Dausà - Ja no et brillen mai
 
Ja se que no vas anar a estudiar anglès.
Ja se que vas anar a Londres amb ell.
I el dia que tu i jo feiem anys, anaveu agafats de les mans per green park.
I jo sol a casa esperava la teva trucada.

Ja se que la Merce no existeix.
Ja se que els dijous sopes amb ell.
I que et recull al parc a les nou, o sota l'arc els dies que plou.
I et lleves i esmorzes cansada i deixes al plat la torrada.

Potser no és més que un detall, però es que els teus ulls ja no brillen mai.
I des de el llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany.
I trenco aquest silenci odios per dir-te:
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....

No saps que avui et vinc a buscar.
Sorpresa! Anem a un concert del Serrat.
No veig que et faci gaire ilusio però penso que potser les cançons t'animen.
I ell canta Lucia i em giro i et veig adormida.

Potser no és més que un detall, però es que els teus ulls ja no brillen mai.
I des de el llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany.
I trenco aquest silenci odios per dir-te:
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....