Tal com ja he comentat alguna vegada m'agrada bastant com sona el Lluís Cartes. Em vaig enterar per un comentari que va publicar ell mateix al meu bloc de que dimecres dia 23 hi havia un concert a Luz de Gas. I naturalment m'ho vaig apuntar a l'agenda com acte imprescindible :-D.
Amb la 3a i el Sergi vaig fer cap a la porta de Luz de Gas a les 21:40 i quan vam comentar al segurata de l'entrada que teniem unes invitacions al nostre nom ens van deixar entrar sense cap problema. Ni tant sols van revisar la llista! A dins l'ambient era bastant cool. Gent gran, gent jove, gafapastas, una mica de tot. Alto standing. Al no ser un músic molt conegut no em va sorpendre massa.
A les deu més o menys s'aixeca el teló (conye, el concert comença mitja hora abans de lo previst? El món al reves?) i apareixen dalt de l'escenari tots els acompanyants del cantant, però.... eren tots... com dir-ho... molt adults. Vaja, que com a minim devien tenir 50 anys. Primera sorpresa de la nit. Comencen a tocar i apareix el cantant. Ejem, aquest no és el Lluís Cartes! Els meus amics i jo mirant-nos amb cara d'estranyesa. Jo pensant que potser era el teloner :-/. La gent cantant les cançons tope emocionats.
Ens vam enterar de qui eren perquè la 3a ho va preguntar a una noia joveneta que hi havia per allà. Los salvajes. Llavors va ser quan realment vaig ser conscient de que m'havia equivocat de concert. Vam estar tres cançons. No estava malament però no era el que jo volia veure :-(.
Sort que un amable cambrer ens va comentar que a Luz de Gas hi havia una altra sala que era més petita i que estava just al costat. Doncs cap allà vam anar! I a l'entrada també vam comentar que teniem unes invitacions al meu nom, però la pobre noia no ens trobava al llistat, però ens va deixar passar igualment. Mola aixó d'anar de concerts per BCN per tot el morro :-). El meu nom obre portes!
Un cop dins... quina diferencia, tot era gent jove, cool igual, però més normalillo, més com nosaltres. Al cap d'una estoneta van entrar els germans Cartes i el concert no va trigar massa en començar. El local era petitet, i li donava un aire al concert molt intim. La majoria del public eren amic dels musics, i li donava a tot plegat un aire molt familiar. Hi havia gent sentada pel terra i gent de peu. I jo no tenia ningú al davant que m'emprenyes. Es podria dir que estavem a dos pams dels musics.
Lluís Cartes es va fer acompanyar d'un grup andorrà, uns tals fluxes, que jo no coneixia de res, però que ara ja m'interesen una mica més.
I en resumen del concert, doncs va estar molt bé. Va tocar totes les cançons del disc més alguna altre que jo no coneixia. Va ser curios esta emboltats de famosetes com el Marc Cartes i el Marc Parrot (siiiii, el vam tenir dos files darrera nostre tot el concert!!!!). Cada vegada m'agraden més aquestos concerts tant privats i casolans. Llastima del preu de les cervesses... joer, 7€, quin robatori!
Gracies Jan per les invitacions i gracies a tots per un concert tan collonut! :-D. Fins la propera!
