[General ] 29 Novembre, 2006 22:22

La setmana pasada vaig estar fent turisme per Escocia. Vam arribar via aeroport de Prestwick. La primera nit la vam fer a Glasgow. Una ciutat que no em va agradar gens, un caos de cotxes i carrers que no se sabia on portaven. Després ja vam anar a veure natura. Loch Lomond (amb una capella i un cementiri al poblet de Luss, maquisim).Glencoe. Trossachs. Loch Duich.



El primer castell, el més cinematografic, el castell d'Eilean Donan. Després cap a Inverness, a comprar els primers souvenirs del Nessie i fer el guiri i la tipica foto al costat del Llac Ness. Afortunadament no vam veure el monstre.






Kilometres i més kilometres de cotxe per acabar a St. Andrews. Lloc on diuen que hi ha molta afició al golf, però que a mi em va encantar per la catedral en ruines que tenen. I el cementiri, i el castell. I tot al costat d'uns penyasegats al costat del mar. Preciós.





Per finalizar, la capital, Edinburgh. Ciutat molt maca, amb una certa semblança a Dublin o Londres. Cabines vermelles, taxis decorats, carrers molt comercials, i botigues frikis com Forbidden Planet. Un castell adalt d'un pedrot en mig de la ciutat. I una pluja fina, que no emprenyava massa.




I d'aqui cap a l'aeroport, sense més novetats. I tornar a Tarragona. I disfrutar del concert del Marc Parrot... però aixó ja és una altra història ;-).

[General ] 26 Novembre, 2006 14:47

foto blocDesprés de pasar uns dies de vacances per escocia (ja penjaré un resum en un altre post) vaig poder disfrutar de l'últim concert de la gira del Marc Parrot. És curios, perque fa uns mesos ja hi vaig estar al primer concert de la gira, a Barcelona.

Com sempre la presentació de l'últim disc va ser pur espectacle, i molt intim, i molt sexy. Per a quan el proper?

Seguint esteles de cargol treu banya,
he anat perdent-me per camins d'argent
però sempre amunt de cara a la muntanya,
buscant fer el cim d'un pic inexistent.

[Cançons ] 17 Novembre, 2006 00:04

Per al incredul que deia que no hi havia cap canço sobre les xiruques, si fins i tot està a l'emule.... A veure si un altre dia em fas cas i te'n compres unes :-P.

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas foren cantades
no en resta cap record!

Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el cel blaaaau,
m´has fet descobir la joia de bon déu,
i assaborir la pau.

[Cançons ] 14 Novembre, 2006 19:01
Creo que todos buscamos lo mismo,
no sabemos muy bien que es ni donde esta,
oímos hablar de la hermana mas hermosa,
que se busca y no se puede encontrar.

La conocen los que la perdieron,
los que la vieron de cerca, irse muy lejos,
y los que la volvieron a encontrar,
la conocen los presos, la libertad.

Algunos faloperos,
algunos con problemas de dinero,
porque se despiertan soñándola,
algunos que nacieron en el tiempo equivocado, la libertad.

Todos los marginales del fin del mundo,
esclavos de alguna necesidad,
los que sueñan despiertos,
los que no pueden dormir, la libertad.

Algunos tristemente enamorados,
pagando todavía el precio del amor,
algunos que no pueden esperar,
y no aguantan más la necesidad.

Algunos cautivos de eso,
que no saben donde mirar,
tengo algunos hermanos y una hermana muy hermosa,
la libertad

Igual que Paco,
me pregunto muchas veces,
donde esta? y no dejo de pensar,
será solamente una palabra, la hermana hermosa,
la libertad.
[General ] 05 Novembre, 2006 19:07

No m'agrada escriure coses personals, però necesito alliberar el meu cap de tots aquests pensaments, i aquest crec que és el lloc adecuat....

Aquesta tarda puc dir que estic tancant un capitol de la meva vida. Costa veure com algu que has estimat durant 4 anys ha refet la seva vida sense que tu en formis part. Si hagues sapigut aquell Tots Sants del 2002 que tot acabaria així, segurament hagués fet mitja volta. Recordo alguns bon moments, també en recordo molts de dolents. M'agradaria saber com pot ser que hagi arribat a aquesta situació, però bé, no crec que calgui mirar enrera, i revisar tot el que podria haver fet i no vaig fer. Les coses van com van, i de tot s'ha d'apendre. I que em queda de tot plegat? Moltes llagrimes vessades i un cor recobert de pedra però que per dins és pura mantega.

Entre aixó i la feina nova... jejeje...hauria de reneixer de les meves cendres com a novanuka^2 XD.