18 Set, 2008

El Mas d'en Vinyes. Arbolí.

El Mas d'en Vinyes es troba vora el Coll d'Alforja, a la porta del Priorat i del Camp. Senyoreja un altiplà que domina i protegeix la vall del Riu d'Arbolí. Els conreus donen una vitalitat a la muntanya més aviat acostumada a l'abandó i a la caiguda dels masos. L'any 1968, a l'inici de l'efeversència de la resistència dels últims anys de la dictadura franquista, l'Agrupació Excursionista de Catalunya a Reus hi organitzà el XVIII Campament General de Catalunya. El moviment excursionista feu un treball de resistència cultural, que complementà la clandestinitat de les organitzacions polítiques. Resistència a l'abandonament i resistència nacional. Al fons, el Puig de Gallicant esguarda el llogaret que porta el seu nom. No ha tingut tanta sort. Qui sap la sort que depara a la nació catalana.

 

 

 

Un oli de Pere Borràs:


 
Comparteix:

7 Set, 2008

El Molló i la Garranxa

El Molló és la muntanya en el cim del qual conflueixen els termes de Porrera, Alforja, Arbolí i Cornudella. Constituïda per llicorelles amb cert grau de metamorfisme de contacte amb els afloraments de pòrfids granítics i àcids. Es tracta del punt on el sòcol basal del Carbonífer assoleix una major altitud. L'excursionisme té un cert menysteniment dels paisatges suaus de la llicorella, enfront les cingleres calcàries, de conglomerats o els potents granits. És un cim molt poc freqüentat, tot i ser un important vèrtex geodèsic i de ser un bell mirador del Priorat, les Muntanyes de Prades i el Camp.

La Garranxa és un excel·lent punt de partida per ascendir al Molló. Es tracta d'una agrupació de masos allà on es forma la vall que duu el seu nom. Les vinyes, abandonades després de la fil·loxera i substituides per avellaners, retornen al paisatge, amb un cert impacte pels aterrassaments de les noves vinyes.

La vegetació del entorn és molt variada i amb molts contrastos: destaquen els freixes i gatells als barrancs i comellars, castanyers a les obagues. Alzines acompanyades de pins pinyers a les solanes, i de pi roig i la pinassa a les parts altes, i arreu amb un estol d'arbusts de caràcter silicícola.

I al cel, l'àliga marcenca:

 

 


 
Comparteix: