31 Mai, 2008

L'Estany Salat (Mont-roig del Camp)

Les zones humides del litoral del Camp han estat del tot eliminades, tret d'alguns petits fragments, com ara els Muntanyans de Torredembarra. Les Madrigueres del Vendrell i la Sèquia Major de Vila-seca, fins i tot aquest darrers anys han sofert una immensa pressió que els fa totalment anecdòtics. La fama de la pressió urbanística del País Valencià, on encara resten espis de considerable extensió i importància, ens fa perdre de vista la realitat: al Principat ja hem fet tard!

Un petit espai alimentat per les llevantades del mar i les rierades és l'Estany Salat, a Mont-roig del Camp. Aquests dies es troba ufanós, i una parella de camesllargues (Himantopus himantopus) hi campen a l'ample. Aquest espai se'l coneix també amb el nom de l'Estany Gelat, malformació del nom original. L'espai està confinat entre Miami, les vies de comunicació (tren i carretera) i les urbanitzacions de Miramar. S'ha documentat la presència del Fartet i això fa que estigui protegit per l'autoritat autonòmica. S'hi ha fet una mena de restauració parcial, que ha consistit en habilitar una zona d'aparcament rodejada de baranes de fusta que actualment presenta una imatge decrèpita per la mala qualitat dels materials. La fusta tractada en autoclau és el material de moda recomanat per l'autoritat wue dóna uns pèssims resultats, almenys vora mar.


 
Comparteix:

21 Mai, 2008

La marjal d'Almenara

Les marjals són terres inundades per les aigües subterrànies que afloren en els anomenats ullals i per les aigües superficials que hi vessen camí de la mar. Presenten una alta biodiversitat de flora i fauna. Són terres molt fèrtils que s'han anat dessecant per guanyar terrenys agrícoles, per bé que actualment són les urbanitzacions de la costa les que es mengen la seva superfície. L'origen de les marjals és un llarg procés de guany de terreny al mar, per la formació de badies, que es transformaren en albuferes i, amb la seva colmatació, formaren les marjals, talment els terrenys deltaics. La marjal d'Almenara ha estat protegida com a LIC gràcies a la pressió popular. En la marjal d'Almenara hi destaquen els Estanys, que són d'aigua dolça, alimentats pels ullals.

Els Estanys d'Almenara

L'ullal de la penya dels Estanys


 
Comparteix:

8 Mai, 2008

El primer transvassament de l'Ebre

El més antic transvassament que ha sofert la conca hidrogràfica de l'Ebre. D'origen natural, aprofitant el contacte entre les calcàries del Devonià amb les granodiorites de la Maladeta, les aigües de la glacera de l'Aneto, a la capçalera del Éssera (o riu Major, a Benasc) han excavat un túnel, que anualment transvassa 90 Hm3 cap a la conca de la Garona. Hasta la natura fa els seus transvassaments de l'Ebre. Potser les podríem tornar cap a la conca de l'Ebre, aprofitant el vell túnel de Vielha... (posats a donar solucions estrafolàries a la sequera de la gran urbs!).

El Forau d'Aigualluts (conca de l'Ebre)

Els Uelhs deth Joeu (conca de la Garona)


 
Comparteix:

7 Mai, 2008

Muntanyeta dels Sants de la Pedra

A primers de maig de cada any s'inunden les terres de la marjal de Sueca, per plantar-hi l'arròs. L'aigua prové de diverses sèquies que porten l'aigua del Xúquer. Potser caldria dir l'aigua que el riu Cabriol ha abocat a la llera del Xúquer. El fet és que la marjal queda transformada en una immensa llacuna. I enmig, aflora un illot rocós, de calcàries carstificades, coberta de pins, mates, oliveres, tes de roca i figues de pala. És la Muntanyeta dels Sants de la Pedra. Com no, una ermita dedicada als sants Abdó i Senen, culmina el promontori, originària de l'època de la reconquesta. La muntanya ha servit de cantera en aquest paisatge marjalenc. A la vora hi trobem l'Ullal de Baldoví, surgència d'aigua dolça de descàrrega vertical.


 
Comparteix:

6 Mai, 2008

Reus. Plaça de la Sang.

 Gravat del 1823. El Portal correspon a l'actual Carrer de l'Hospital. A l'esquerra, la Ferreteria Martí i a la dreta, el nou centre de Nuñes Navarro "el Pallol".


 
Comparteix: