Quinze dies pel futur de l'habitatge a Catalunya.

30 Juny, 2007 11:58
Publicat per csala, Medi Ambient i Habitatge

Les properes dues setmanes seran fonamentals per saber si a Catalunya gaudirem d'un Pacte Nacional per l'Habitatge i quina és la posició de tots els Grups Parlamentaris sobre el seu possible suport a la Llei pel Dret a l'Habitatge.

Des de la seva entrada al Parlament de Catalunya, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió hem tingut una actitud molt oberta per intentar pactar amb el Govern i els Grups Parlamentaris que li donen suport el contingut de la Llei pel Dret a l'Habitatge. Amb la mateixa actitud hem rebut els dos primers esborranys d'un document, més important encara, però que no podem deslligar de la Llei, el del Pacte Nacional per l'Habitage.

D'entrada és fa necessari comentar que, històricament, qualsevol intervenció de l'Administració en el mercat immobiliari ha tingut un efecte tan sols de caràcter pal·liatiu. Per tant, en cap cas, governi qui governi, i sigui quin sigui el text que finalment s'aprovi, no resoldrem d'una manera absoluta la greu situació per accedir a un habitatge. No obstant, les mesures que s'adoptin tant en el possible Pacte Nacional per l'Habitatge com en el text legislatiu, i la nova tendència del mercat, pot ajudar a superar la compromesa etapa actual.

No ha estat senzill plantejar quins eren els topalls que Convergència i Unió podia acceptar d'un text del legislatiu ple de "tics" comunistes (que no progressistes), i és així que en una Llei amb 135 articles, s'hi han presentat 414 esmenes (144 per part del Grup Parlamentari de Convergència i Unió i 175 esmenes dels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern). De les nostres propostes, a hores d'ara, ja s'han acceptat o transaccionat més de la meitat dels nostres plantejaments, ara queden alguns aspectes que resulten essencials per determinar quin serà el nostre posicionament sobre la Llei, així, el lloguer forçòs, el termini de 90 anys de l'HPO, el canvi de regles de joc en el sòl consolidat, la determinació de qui és promotor social, alguna mesura més que volem afegir per rebaixar la toxicitat que destil·la tot el text contra el propietari,..., esperem que abans del dia 11, poder conèixer finalment quin és el posicionament del Govern, sobre aquestes qüestions que hem plantejat, a veure si és possible així facilitar l'acord en la Llei.

Pel que fa al Pacte, nosaltres hem plantejat un total de 14 condicions principals de caràcter irrenunciable per poder signar un Pla Nacional per l'Habitatge. Les 14 condicions que estem a hores d'ara intentant, en negociació amb el Govern, omplir adequadament de contingut programàtic i econòmic, ha de provocar que apareguin en el Pacte tota una sèrie de mesures que eren pilars fonamentals, en matèria d'habitatge, dins el programa electoral de Convergència i Unió. Pilars com el conveni del 20% de copropietat, o els ajuts del 50% del lloguer als joves durant els primers tres anys d'emancipació.

No pretenem guanyar per 14 a 0, pretenem tan sols que les propostes de Convergència i Unió en matèria d'Habitatge, apareguin reflectides en un document, que haurà d'estar vigent els propers 10 anys, simplement perquè entenem que són unes bones propostes, innovadores també en alguns casos, i que pot assumir el Govern actual.

Quedi clar doncs que, si arribem a un acord, que avui per avui ni molt menys podem afirmar que estigui assolit, no donem un xec en blanc al Govern, al contrari, el seguiment del compliment del Pacte serà exhaustiu, i farem una anàlisi contínua de la seva repercussió, esperem positiva, sobre les persones que pateixen risc d'exclusió o dificultat d'accés a un habitatge.

5 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Un "rapidillu"

27 Juny, 2007 21:41
Publicat per csala, General

La realitat supera la ficció. Veig setmana darrera setmana que a Polònia augmenta, amb guions punyents, la ridiculització dels polítics, segurament alguns s'ho guanyen a pols, però certament els hi ho posen fàcil als abnegats guionistes.

La sessió de control d'avui al Parlament de Catalunya, s'ha posat en evidència, una setmana més, la falta de "recursos" d'un President de la Generalitat, que tot i haver estat un grapat d'anys alcalde d'una població tan important com Cornellà, que ha estat President de la Diputació de Barcelona i Ministre a Madrid, no se li ocurreix deixar anar cap altra expressió que la de "un rapidillu" per ridiculitzar la velocitat a la que va arribar el tren d'alta velocitat a l'estació de Lleida en govern del PP.

Sé que algú disfressarà aquesta situació de normalitat, d'humilitat, (per cert suposo que després d'aquesta, el professor de català del President plegarà), i del somni d'un ciutadà de a peu que arriba a President del seu(?) país. Però no calia fer el ridícul davant una representació de la ciutat de Sarajevo que avui estava de visita oficial al Parlament, no calia que observessin com llegia literalment totes les respostes a les preguntes de "control" dels grups parlamentaris que donen suport al Govern. No calia, no calia. Quina sensació de vergonya.

 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Bilis?

26 Juny, 2007 08:01
Publicat per csala, General

Ahir va tenir lloc el darrer dels Plenaris del Consell Comarcal del Tarragonès d'aquesta legislatura, va ser ahir també quan vaig rebre la notícia del fet que s'ha havia assolit un acord entre les forces del tripartit per a constituir Govern la legislatura 2007 - 2011 deixant fora del mateix a la Federació de Convergència i Unió, que és per cert la força política que ha obtingut més alcaldies a la comarca.

Em preocupa seriosament que s'hagin acabat les actuacions de consens als ens comarcals, doncs com a Administració de gestió, serà una llàstima que sigui la política interessada de partit i no la gestió desinteressada cap als municipis la que capitalitzi l’actuació del Govern Comarcal els propers quatre anys. S'ha conformat una majoria que garanteix estabilitat, res a dir-hi, però si vull afegir que em preocupa més encara la sensació de l’existència d’ordres forànies que deixa sense autonomia de decisió a les persones designades per a constituir l'Ens Comarcal per a que puguin, elles, per si soles, fixar com s'ha de governar aquesta institució supramunicipal, i que per tant sigui per sectarisme o per la bilis que produeixen altres pactes municipals o comarcals les que provoquin aquesta voluntat d’exterminar a la nostra força política.

Recordo ara fa uns quatre anys les pressions que vaig rebre, i no del meu partit per cert, per a que tanqués un pacte amb una sola força política, excloent-ne les altres, i avui -vista la configuració del tripartit que s'apropa- encara que algú pugui pensar que malaeixo haver forçat aleshores la situació de govern d'unitat, vull que quedi clar que ben bé no és aquesta la sensació que tinc, al contrari és una sensació d'orgull d'haver pogut imposar els criteris personals que tenien i tenen molt a veure amb la meva forma d'entendre la política.

Ara fa quatre anys, encara havia de veure la llum el primer tripartit. El Pacte d’aquesta darrera legislatura al Consell Comarcal, va tancar-se aquí al Tarragonès, entre les persones que anaven a conformar el nou Plenari del Consell Comarcal, i gràcies a l’acord assolit amb una persona que pocs mesos després tindria un paper rellevant en la política catalana, em refereixo a en Josep Bargalló, conseller comarcal designat, que pocs dies després esdevindria un dels vicepresidents de l'Ens, tot i que al cap de pocs mesos es va veure obligat a deixar-ho quan va entrar a formar part del Govern Català com a Conseller d'Educació.

Quan pactar solament amb el PP era una possibilitat, assolir un acord amb ERC sabiem que arrastraria a la resta de forces polítiques a un pacte d’unitat que ha esdevingut estable al llarg d’aquests quatre anys. Com estable havia resultat el pacte de la legislatura 1999-2003, en la que tan sols IC s’havia volgut quedar –voluntàriament- al marge.Han estat vuit anys de govern fructífer de la Institució, la memòria ho reflecteix, ara espero que en aquesta nova etapa, encara que en un inici sigui un Govern tripartit, regni la coherència, i ben aviat puguem tornar a parlar d’unitat al Consell Comarcal del Tarragonès.

Una nota positiva, la persona escollida per a ser President de l’Ens l’Eudald Roca, alcalde de La Secuita, persona a qui li tinc una gran consideració, coneixedora de la comarca, de la realitat de la Institució, i preparada per fer-se càrrec de la responsabilitat de tirar endavant la propera legislatura. Al marge de la força política que representa, és una de les quatre o cinc persones que podia agafar el timó del Consell. Per tant, tot i que no comparteixo que la quarta força política (ERC: 3 consellers) d’una Institució sigui la que presideixi la mateixa, celebro almenys que sigui una persona sensata qui obtingui la presidència i a qui li desitjo els màxims encerts i sort en la seva nova responsabilitat.

Llàstima que per la decisió adoptada, a saber a on, i a saber per qui, de deixar CiU fora del Govern Comarcal provoqui que molt probablement, els companys escollits per a representar la Federació no puguin donar-li suport en el Ple d’Investidura. 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

8

24 Juny, 2007 17:33
Publicat per csala, General

Que ningú interpreti, que el darrer article, "estés i mort" és quelcom més que una simple autocrítica i el final d'una partida. I que ningú oblidi que després d'una partida en comença una altra, i això és el que fem tots els tarragonins que estem o dins, o al voltant de Convergència i Uníó, però hi ha unes peces fonamentals, els vuit regidors de Convergència i Unió, que em consta, formen un bon equip per començar i guanyar aquesta nova partida de quatre anys que va començar el dia 16 de juliol.

Algú que segueixi aquest bloc sabrà que des del seu inici utilitzo sovint recursos extrets del llibre 'The Eight' publicat el 1988 i l'autora del qual és Katherine Neville. Subratllar que recomano la lectura d'aquesta novel·la d'aventures al voltant del món dels escacs. I ho faig per remarcar que sovint, escacs i política van de la mà. L'estratègia i el tacticisme polític estan sovint tant presents que talment sembla un joc d'escacs, on el moviment de les peces no es pot fer tan sols pensant en el present, sinó també en el futur.

Caldrà treballar fort i junts, jo rebutjo afirmacions categòriques com les que va fer en Josep Piqué aquesta setmana a la nostra ciutat, tot ha influit certament, però la realitat del resultat és polièdrica i complexe, no val simplificar, si sortíssim al carrer i preguntèssim al nostre electorat perquè no va anar a votar, o a alguns d'ells perquè van canviar el vot, de ben segur que seria difícil trobar algú que respongués que la motivació va ser les discrepàncies internes de les Federació de fa quasi dos anys, de ben segur que les peces no es van moure adequadament aleshores, però com tantes altres coses al llarg d'aquesta darrera legislatura ... o no?.

Cal mirar al futur, restar al costat del grup municipal i ajudar-los a que facin d'aquí quatre anys un 'escac i mat' un 'estés i mort' a l'equip de govern actual de la ciutat, que no tardarà, més enllà de les alegries inicials, a cometre els seus errors... cal començar i com més aviat millor per a penetrar novament en el terreny de l'adversari. Com en el llibre: Cal arribar a la vuitena casella del contrincant, la casella de la coronació, recuperar posicions i peces.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Perduda la partida: Estés i mort

16 Juny, 2007 15:22
Publicat per csala, General

A finals d'agost del 2006 publicava un article que sota el títol de PQ4 començava dient:

Les obertures PQ4 són obertures tancades. Això vol dir que el contacte tàctic entre les forces oposades es desenvolupa amb molta lentitud. Deixen molt d’espai per maniobrar i l’enfrontament cara a cara amb l’enemic tarda a arribar (...). En aquest cas el joc posicional és essencial. (Fred Reinfield).

PQ4 era un article del bloc referent a l'esport, era l'obertura d'un campionat somiat a la nostra ciutat. Aquest cap de setmana però aquesta i una altra partida s'han acabat. L'una ha durat 10 mesos, l'altra 18 anys.

Errare humanum est, podria ser el títol de l'article d'avui. Un cap de setmana de comiats, tots sabeu del que parlo, espero que vinguin legislatures i temporades millors, el treball i la il·lusió dipositada no ha tingut els resultats ni esperats ni merescuts, no hem obtingut una resposta justa, tot i que l'àrbit ha decretat, amb autoritat, un resultat sobre el que no hi ha res a dir. Sort i felicitats als guanyadors, nosaltres estarem treballant per tornar-hi, i com més aviat millor.

En Guinnevere Ibáñez Wilks, en una poesia titulada "Estés i mort", ens descriu la situació:

.

Llunes d´or i creus de plata.

I de dies i nits desiguals

La taula de marbre enllosen.

.

Ceptre vers ceptre esclata

Lleïs trenquen com cristals

Ombres i llamps tot ho confonen.

.

Peça a peça els plors devora

Llances es tornen espills

I mou a qui senyala el dit.

.

I ompli les tombes, tenebrós

Trencats castells I torres desfetes

Silenci sublim i mort i cruixit.

.

Reis sense tro i ànima sense cos

Tornen sentinel·les als temples

De blancs hàbits I negra nit.

.

El calaix tanca les portes

La mà deixa d'existir

Es hora de pregada.

.

Perdudes les branques els arbres

Perdut el perfum el llir

I la rosa, ennegrida.

.

Es tornen les fruites agres

Sense lluna qu' eixir

Perduda la partida.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

80 km/h

14 Juny, 2007 19:32
Publicat per csala, Política Territorial i Obres Públiques

L'edició del diari AVUI d'aquest dijous porta algunes notícies que segur portaran cua, una d'elles parla de la velocitat màxima a la que estarà permès circular a les vies de la primera corona de l'àrea Metropolitana de Barcelona, una limitació que es fixarà en 80 km/h.

No sé si heu provat circular en condicions normals en una autopista a 80 km/h, resulta exasperant, tot i així, encara ho resulta més intentar anar a Barcelona, i intentar fer-ho a 80 km/h, doncs ja m'agradaria, els dies que no puc anar en tren a la ciutat comtal poder circular en aquestes vies a aquesta velocitat, doncs normalment la congestió és de tal importància que la velocitat mitjana d'un viatge ordinari en dia laborable i hora punta d'entrada a la capital catalna, baixa en picat de 95 km/h a 70 km/h o fins i tot 65 km/h.

Cal prendre accions per millorar la qualitat de l'aire que respirem, però també cal evitar mesures absurdes com aquestes, o amenaçar amb peatges d'aquí tres anys per entrar a l'àmbit metropolità, el que cal i és necessari és millorar i molt en quantitat i qualitat el transport públic, per fer possible treslladar-nos amb una certa normalitat pel territori català, sense la imperiosa necessitat d'haver d'agafar el cotxe particular. Crec que estem apuntant i disparant cap a una direcció que no toca.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

RCM

13 Juny, 2007 21:51
Publicat per csala, General

Vaig decidir fa uns dies, que els comentaris als articles d'aquest blog fossin moderats. És una decisió que volia evitar, però vistes les expressions i la mediocritat del llenguatge que utilitzen algunes de les persones que emparades en l'anonimat utilitzen aquest fòrum tan sols per dir autèntiques poca-soltades que vaig pensar que aquests comentaris no són d'interès dels qui de bona voluntat puguin passar per aquest blog, i vaig voler estalviar-vos-els.

Intentaré evitar que hi hagi masses comentaris sense validar, no obstant, n'hi ha un, que signat per algú sota les inicial RCM, no pot autentificar-se, però te el seu interès, i vull reproduir-lo. diu:

“Tu no has perdido.

Donde has estado en estas elecciones, como se nota que no te presentabas, donde has particitado en la campaña apoyando a tus”compañeros de partido” por que no has realizado ningun gesto , solo has realizado actos que significan una zancadilla para el candidato de tu partido No te jugas nada ya tienes tu puesto en la Generalitat como parlamentario . que bien, y los dema que ...........................................................................por cierto tu ultimo DECRETO es impresemtable, si impresentable, dale una copia a joan aregio".

Bé, no sé ben bé a qui li importa on vaig estar aquestes eleccions, (suposo que vol dir per la campanya...) però bé, que recordi, i així de memòria, la meva campanya ha anat de la següent manera:

Com a membre del Comité de Campanya Nacional, he estat quasi cada dia reunit a les 9.30 h. del matí a Barcelona, amb la resta de membres que el formaven, això fins a les 11.30 h, i alguns dies fins a les 12.30 h, això també va comportar l’obligació d’estar a la seu del recompte general de la Federació, tota la tarda del dia de les eleccions, i fins ben entrada la matinada, el matí això si, vaig aprofitar per a banda de votar, visitar un bon grapat de col·legis electorals.A banda d'aquesta activitat necessària, doncs he fet campanya o he acompanyat a candidats o quadres de la Federació, (ho dic de memòria) entre d'altres a les següents poblacions: La Pobla de Mafumet, La Selva del Camp, Montblanc, Salou, Palau Solità i Plegamans, Gavà, Ulldemolins, Senan, Maspujols, Masquefa,..., i a banda he anat a tots els actes que he pogut de la campanya de Tarragona, que recordi entre d'altres, a dos debats de candidats, alguns porta a porta, un sopar al pregó del Rocio de la Asociación Cultural y Folklórica de Andalucia, un dinar amb emprenedors, una festa infantil a la plaça verdaguer, un altre dinar amb representants de la societat civil, l'acte final de campanya,..., però en tot cas, humilment vaig intentar donar un petit suport al candidat i als membres de la llista, que per cert han treballat com mai en una campanya.

Suposo que el comentari de RCM de la trabeta al candidat és refereix als aspectes de l'àrea de recursos humans de l'Ajuntament, doncs home, aquí si que he de reconèixer que ben bé, el que ha patit les trabetes i el que ha trobat a faltar col·laboració, i sovint bones maneres per part d'alguns dels representants sindicals, he estat jo, s'han buscat les engrunes del ‘regidor’ que plega, fins i tot mitjançant persones interposades, poques coses i decisions eren justificables a aquestes alçades, i perquè sovint els ha anat millor trucar a altres portes abans que a la meva.

Per cert, no cal que li dongui a ningú cap còpia del Decret, doncs ja ho heu fet vosaltres bons amics, i sapigueu que, vist el resultat de Tarragona, jo també he perdut, malgrat el títol del comentari. 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs