La bellesa passa desapercebuda. No us perdeu aquesta notícia de El Pais.

09 Abril, 2007 12:43
Publicat per csala, General

No hi faig cap comentari, no cal, segurament tots nosaltres (jo inclòs) també haguéssim passat de llarg... increible.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida

/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes

També a "20 minutos",

http://www.20minutos.es/noticia/220776/0/violinista/metro/virtuoso/

L'experiment mostra de forma clara el comportamient automàtic i l'abstracció de l'ésser humà a la gran ciutat.

6 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Més duresa pel mobbing immobiliari

06 Abril, 2007 11:35
Publicat per csala, Medi Ambient i Habitatge

El Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge que està tramitant el Parlament de Catalunya, és una llei que presta una especial atenció a les males pràctiques en l’àmbit del mercat immobiliari. Algunes d’aquestes, com la sobreocupació o l’assetjament immobiliari són fenòmens que fins fa pocs anys no n’havíem sentit a parlar en el nostre entorn.

El mobbing immobiliari és una realitat que ha anat en augment any rere any, tot i que les primeres notícies al nostre país no apareixen fins al 2003, quan una Associació de Veïns en denuncià la seva existència al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Els principals afectats pel mobbing immobiliari són persones grans que tenen contractes d’arrendament amb rendes baixes de caràcter indefinit, i per tant anteriors a l’anomenada Llei Boyer del 1985. Els pocs ingressos del llogater fa que les rendes siguin difícilment actualitzables tot i les disposicions de la nova Llei, en vigència des de l’ú de gener del 1995.

Per això, alguns propietaris, al veure frustrades les possibilitats d’augmentar considerablement les rendes i donada l’ascendent trajectòria d’aquestes en el mercat, han posat en marxa mesures abusives i rebutjables per pressionar que el llogater deixi l’habitatge. Així, no reparar les avaries, no cobrar el lloguer tot intentant provocar el desnonament o declarar la finca en ruïna… en són alguns exemples.

Per això en el text legal que està en fase d’impuls, en l’àmbit de protecció als consumidors i usuaris, preveu que les administracions públiques adoptin mesures pertinents, aplicables a totes les persones i agents, tant en el sector públic com en el sector privat.

La Llei considera l’assetjament, com tota conducta que, mitjançant actuacions o omissions diverses o que actuï amb abús de dret, tingui per objectiu pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge creant un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material o en el social o personal, amb la finalitat última de forçar l’adopció d’una decisió no volguda sobre el dret que empara la seva ocupació. L’assetjament constitueix discriminació als efectes d’aquesta Llei.

Tot i que no s’estableixen de forma clara les possibilitats reactives de l’Administració, esperem que en els Reglaments de desplegament de la Llei se’n detalli la forma en què, molt probablement els Ajuntaments, podran inspeccionar, actuar i sancionar a qui utilitzi aquestes pràctiques.

Mentre sortosament, els Tribunals, comencen a defensar a l’arrendatari, qualificant com a delicte de coaccions, de vexació injusta, i contra la integritat moral. Esperem que aquestes pràctiques, amb unes adequades mesures coercitives disminueixin els propers mesos a casa nostra.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Ara que tinc 20 anys... Llei 6/87 de 4 d'abril d'organització comarcal de Catalunya.

03 Abril, 2007 18:47
Publicat per csala, General

El dia 4 d'abril de 1987 va aprovar-se la Llei 6/1987 de l'organització comarcal de Catalunya. Han estat molts des d'aleshores, els intents per a redefinir el mapa territorial català. De la mà han anat intents i fracasos, llevat en l'aprovació del nou text estatutari, on els Consells segueixen existint, tot i la necessària redifinició, que caldrà desenvolupar legislativament del paper dels ens Comarcals.

No obstant, de ben segur que podrem cantar la versió de l'ara que fa 20 anys que tinc 20 anys allà pel 2027... oi que m'enteneu?, perquè els Ajuntaments, més que la Generalitat han fet útils i necessaris els Consells. Els Ajuntaments, especialment els petits i mitjans han trobat una eina per a mancomunar serveis importantíssima en la jove institució comarcal.

I dic que els Ajuntaments han cregut més en els Consells que la Generalitat, perquè fa anys, però molts anys, que no existeix cap nova delegació de gestió de competències cap a la institució local, però de caràcter supramunicipal.

El principi de subsidiarietat, que tan sols es trenca quan hi manca l'eficàcia no l'ha tingut en compte el Govern, ni els darrers Governs de l'època Pujol, ni molts menys ara que les delegacions de gestió que s'anuncien tan sols les fan pensant en els Ajuntaments, sense tenir en compte que en alguns casos, l'esmentada delegació podria realitzar-se de forma molt més eficient utilitzant aquest instrument intermig que són els Consells.

L'única modificació que s'ha operat, al llarg d'aquest anys, ha estat la fòrmula en com s'han d'escollir els consellers, l'ingeniòs i urgent intercanvi de l'elecció dels consellers comarcals en base a 1/3 dels consellers per número de regidors i 2/3 per número de vots tan sols responia a estratègies de partit, i a la voluntat d'alguns de guanyar pes polític.

Al llarg d'aquests anys cada Consell Comarcal, ha desenvolupat el seu paper d'una forma heterogènia, doncs és ben cert que les necessitats en cada territori han estat diferents, i si bé és cert que convé un canvi en la fòrmula de gestió política, jo avui tan sols vull aprofitar aquest espai per llençar un ¡¡¡¡Moltes Felicitats Consells Comarcals, que per molts anys!!!!.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs